L'espai de música i cultura d'arrel s'adapta a les mesures de covid-19 i selecciona quatre projectes més
ACN
Manresa.-L'Humus Mediterrani, la secció 'off' de Fira Mediterrnia de Manresa que acull les propostes de música i cultura d'arrel, ha programat dos concerts en directe que es faran a la Taverna de la Fira. Ser el 18 d'octubre amb les actuacions dels bagencs Aixopluc, guanyadors del premi Robert Pellicer de ball folk i que presentaran el seu primer disc 'Gotes', i el duet femení gallec Caamaño&Ameixeiras. Arran de la pandmia i les mesures de seguretat, els assistents hauran de reservar entrada prviament sense cap cost. En aquesta edició no hi haur concerts a la plaa Europa i l'Espai mnium per les restriccions d'aforament. També s'han seleccionat quatre projectes més per donar-los a conixer i facilitar-los l'entrada a circuits professionals.
L'Humus Mediterrani, la secció 'off' de la Fira Mediterrnia de Manresa d'arrel tradicional, s'adapta enguany a les mesures de la crisi sanitria i manté l'objectiu de donar a conixer grups amateurs o emergents per ajudar-los a entrar en el circuit professional. En aquesta nova edició, els concerts en directe s'han redut a dos. Els bagencs Aixpluc actuaran el 18 d'octubre a les 12.45 h. Integrat per Queralt Valls Brunat (violí i viola) i Joel Diaz Vil (acordió i piano), van ser els guanyadors del concurs de ball folk Robert Pellicer 2020, i presenten el seu primer disc Gotes, un recull de composicions prpies per ser escoltades i, sobretot, ballades.Aquell mateix dia a la tarda, a les 17. 30 h., actuar Caamaño&Ameixeiras, una formació gallega que ha composat canons inspirant-se en els sons dels poblets gallecs de pandereteiras i cants de cec, fins a músiques dEuropa de lEst o dAmrica Llatina. A lacordió cromtic, Sabela Caamaño comparteix el que sap al Conservatori, on ensenya acordió, piano i llenguatge musical, i, sobretot, a estimar la música. La seva virtuositat ha estat reconeguda a lInternational Folk Instrument Festival Competition a San Petersburg, entre altres.Al violí i a la veu, hi ha Antía Ameixeiras. De petita ja va inventar un instrument de joguina per pujar als escenaris. El seu violí va anar canviant en el seu pas per conservatoris i escoles fins a formar part de lhistric grup Luar na Lubre. També ha participat a la banda de Carlos Núñez i en gravacions amb Kepa Junkera.Quatre projectes seleccionats Al marge de les dues actuacions, l'espai 'off' també ha seleccionat quatre propostes que podran formar part de l'activitat professional de la fira i estaran presents a les eines de promoció i informació de la fira malgrat no poder-hi actuar. Els seleccionats són Maktub Sextet, un projecte que neix a Barcelona de la m de la cantant Anna Casado, on integra la recerca musical que ha dut a terme durant els anys d'estudi a l'ESMUC amb sons i melodies recollides a viatges arreu del món, amb la mirada cap a Granada, on va comenar la seva carrera musical. El nou disc 'Flamencos y otras aves migratorias' és un cant a la unió entre cultures, buscant les arrels musicals comunes.També figura Corrandes són corrandes, una companyia professional dedicada a la canó de text improvisat i la música tradicional, i que disposa despectacles amb dinmiques de ball folk. La seva proposta es completa amb un ampli ventall dopcions de formació, dinamitzacions de cantades, divulgació i recerca.El tercer projecte seleccionat és NAT u RA, integrat per Natércia i Rafael. Va néixer fa tres anys quan es van ajuntar per fer 'jams' i aprendre temes nous tradicionals a l'acordió. El seu treball uneix les arrels de la música portuguesa amb la brasilera i francesa i l'adapten per a ball folk. Defensen que la dansa i la música haurien destar sempre molt connectades, i que el cant sempre ha tingut un rol important per a les danses tradicionals. NAT u RA ha actuat a Lisboa, Évora, el Festival A Porta i Vieira, entre daltres. Per últim també es donar a conixer De Botóns (prové del nom que encara es dona a l'acordió diatnic a zones de Galícia). Un projecte que es basa en la recopilació i investigació feta durant cinc anys a partir de fonts orals i escrites, transcrivint el repertori musical i adaptant-lo per a acordió diatnic. De Botóns permet lacostament de melodies gallegues a acordionistes dacordió diatnic, cromtic i a daltres instrumentistes de Galícia, Europa i altres continents. Son més de cent canons treballades des d'un "profund coneixement musical, procurant que els textos siguin inclusius i amb una part antropolgica molt important, i a la vegada amb carcter didctic". I també compten amb un apndix de fotografies histriques, moltes indites, dacordionistes histrics de Galícia, dones i homes, amb la seva documentació, bibliografia i repertori.