Publicado 17/09/2018 20:58

S'aprova definitivament el Pla director urbanístic de l'activitat minera al Bages amb 11 municipis que en formen part

La Comissió d'Urbanisme també aprova l'ampliació del dipòsit salí del Fusteret

ACN

Barcelona.-La Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya aquest dilluns a la tarda ha emès el darrer informe favorable que permetrà l'aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) de l'activitat minera al Bages. Precisament, aquest és el darrer pas abans de la signatura del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El pla abasta 11 municipis del territori, amb Cardona que es va incorporar durant la segona aprovació inicial. La comissió també ha aprovat ampliar el dipòsit salí del Fusteret (Súria) en més de 15 hectàrees. De la mida actual, passarà a ocupar 48,30 hectàrees. L'ampliació es farà a continuació del dipòsit actual.

En concret, el PDU es proposa garantir un encaix urbanístic, ambiental i d'infraestructures de la segona planta de sal vacuum i altres instal·lacions i també vol establir les "cauteles necessàries" a Sallent i la conca del Llobregat per a una retirada ordenada de l'activitat minera i la creació de nous espais d'oportunitat econòmica. En tercer lloc, també vol establir els mitjans per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen i, per últim, garantir el desenvolupament sostenible de l'activitat minera i la indústria associada en el futur. Segons explica el Departament de Territori en un comunicat, l’obtenció de potassa requereix separar la sal i altres minerals que hi són presents. En el procés de separació, per cada tona de potassa obtinguda es generen tres tones de sal que es poden valoritzar i comercialitzar (convertides en sal vacuum, sal de desgel i altres) o bé abocar en un dipòsit.Iberpotash té actualment una planta de sal vacuum a Súria, municipi on preveu traslladar l’activitat minera de Sallent, i es proposa construir una segona planta de valorització. Amb les dues plantes en funcionament, es podrien comercialitzar 1,5 milions de tones anuals de la sal que ara va a parar als dipòsits del Cogulló i el Fusteret. Precisament, el del Cogulló és un dipòsit en el qual, de manera improrrogable, només s'hi podran abocar residus fins el 30 de juny de 2019. El Departament explica que la valorització de la sal és una condició indispensable per minimitzar els runams. Segons expliquen, l’entrada en funcionament de les dues plantes de tractament de sal també reduirà el consum d’aigua i la generació de salmorres –aigües salinitzades fruit de la dilució del runam salí–. Aquesta segona planta es construirà a tocar de les actuals instal·lacions, i es podran compartir processos. Finalment, el PDU manté la prioritat de la restauració dels runams salins de Cardona, Sallent i de Súria. Així, condiciona l’increment de la producció a l’existència d’aigua suficient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Botjosa i el Cogulló (Sallent). Aquesta retirada prevista de l’activitat a Sallent i a Balsareny a partir de 2020 fa necessari estudiar els nous usos per als sòls que fins ara acollien activitats mineres. El Pla proposa ampliar els usos industrials amb els turístics, però no determina l’ordenació concreta que tindran aquests espais, només formula directrius que el planejament municipal haurà de tenir en compte.11 municipis en formen partJuntament amb Súria, Sallent i Balsareny, on es preveuen actuacions urbanístiques concretes, i Callús, Manresa, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós del Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, que podrien acollir infraestructures de pas i actuacions de restauració ambiental. D'aquesta manera, el PDU abasta tots els municipis que allotgen qualsevol tipus d'activitat minera a la comarca, per garantir la coherència i la visió de conjunt de les actuacions. El PDU es va aprovar inicialment l'octubre de 2016 i va rebre un total de 48 informes i escrits d'al·legacions. En un segon tràmit d'informació pública, el document va rebre 26 informes i escrits d'al·legacions més. D'aquest primer projecte, la segona tanda d'al·legacions va permetre introduir ajustos tècnics, de detall i de normativa. El mineral que s'extreu al Bages és un recurs públic regulat que s'explota per mitjà d'empreses concessionàries. L'activitat minera és estratègica pels llocs de feina que crea a la comarca, uns 400 directes, i pels seus efectes multiplicadors per a l'economia catalana, amb 4.000 llocs de treball indirectes, segons xifres facilitades pel Departament.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés