ACN
Sant Hilari Sacalm.-El campanar de lesglésia de Sant Hilari Sacalm (Selva) sha convertit en el nou niu per a una parella de cries dliba. Aquest dijous un bileg ha traslladat els dos animals fins al seu nou hbitat en una caixa niu. Lobjectiu és que aquests ocells creixin al municipi i es reintrodueixin dins de la flora i fauna de la zona. Daquesta manera, lAjuntament també vol aconseguir regular algunes plagues a partir del cicle natural de depredadors, en comptes dutilitzar pesticides o altres substncies químiques que danyen lentorn. El bileg que ha collocat les dues cries dliba, Jordi Baucells, ha assegurat que una família daquest tipus docells pot arribar a menjar-se uns 2.500 ratolins en un any.
A banda de la caixa niu que sha installat en el campanar de lesglésia, Baucells ha collocat una cmera de vídeo. Daquesta manera, els alumnes de 4t de primria de lescola de Sant Josep del municipi de la Selva han pogut seguir en directe com aquests animals sadaptaven a la seva nova casa. A partir dara, els alumnes podran anar seguint els dos pollets dliba quan vulguin a través de la webcam.La introducció de les libes al campanar de Sant Hilari és un pas més per recuperar part de la flora i fauna que hi havia abans al municipi. En parallel, el govern local també est collocant caixes niu per atraure altres ocells i que ajudin a menjar-se insectes del poble. Lobjectiu és tenir 100 nius per a animals que es mengen insectes petits, 5 per a xots, 3 hotels dinsectes, 20 nius per a rat-penats, 2 caixes per a libes, 3 refugis per a ocells carnívors i 5 menjadors per esquirols.Totes aquestes installacions han de convertir el municipi en una població capdavantera en el control biolgic de les plagues. Cada animal menjar les plantes i els insectes que els toqui dins de la cadena alimentria natural. D'aquesta manera, no caldr utilitzar substncies químiques per acabar amb les plagues. A més, també sest fent un sistema de podes per afavorir que els ocells puguin quedar-se a les seves branques i també puguin aprofitar les restes de les podes per a construir els seus nius. Un dels primers resultats ha estat que han tornat les bandades docells, un fet que feia molts anys que no passava.
