La jutgessa qualifica la causa de "complexa" i la divideix en sis parts, la principal relacionada amb adjudicacions d'obra pública
ACN
Lleida.-La titular del jutjat d'instrucció 1 de Lleida ha acordat ampliar de 6 a 18 mesos el termini d'instrucció del 'cas Boreas', que investiga l'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més per presumptes delictes de corrupció i enriquiment personal. La jutgessa ha qualificat la causa de "complexa" i l'ha dividit en sis parts, la principal relacionada amb adjudicacions d'obra pública. Tot i que s'apuntava que els investigats podrien comenar a declarar al jutjat aquest mes de gener, trigaran encara a fer-ho. Segons fonts judicials, la jutgessa ha rebut més documentació corresponent a nous registres i intervencions telefniques, que ha d'estudiar abans de prendre declaració als investigats.
El jutjat d'instrucció 1 de Lleida investiga si la Diputació dissenyava concursos a mida per adjudicar obres 'a dit' a canvi de comissions i si responsables de l'ens provincial van fer ús d'informació privilegiada per avantatjar empreses lleidatanes. Concretament, s'investiga si des de l'ens s'informava prviament dels concursos públics a algunes empreses de Lleida i si es dissenyaven criteris tcnics a mida perqu aquestes en resultessin guanyadores. Qui decidia les adjudicacions després d'estudiar les ofertes era la mesa de contractació, integrada per membres de la Diputació. Precisament, una de les persones investigades és Enrique Regaño, m dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació. El jutjat també investiga la número dos de Reñé, Marlen Minguell.El 'cas Boreas' compta amb un sumari de quinze toms i més de 4.000 folis. La investigació policial es va allargar tres anys i va acabar amb la detenció de l'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més, el 2 d'octubre de 2018. El jutjat investiga si Reñé podria haver cobrat comissions de fins a 200.000 euros per al seu lucre personal. Segons la investigació, l'expresident de la Diputació va passar "períodes llargs" sense usar targetes de crdit i pagant sempre en efectiu. Inici de la investigacióLa investigació es va iniciar l'any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d'una reunió de l'empresa M. J. Gruas, en qu es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d'haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d'Urgell, l'any 2010. En l'acta, amb data 14 de novembre de 2014, l'assessor jurídic de l'empresa deia que "els pagaments com a conseqüncia de l'adjudicació són coneguts per tots els membres del consell" i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l'adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d'Urgell.L'acta formava part d'una documentació de gairebé 400 pgines, en qu es recollien també algunes d'aquestes factures, així com correus en qu responsables d'empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas deien quan, com i amb quin concepte s'havien de fer les factures. Els Mossos també van detenir responsables d'aquestes empreses el 2 d'octubre passat. Aquestes factures s'encarregaven a l'empresa 'Interiorismo y Reformas Profesionales', administrada per un empresari d'Osca, Diego Garzón, de 80 anys, al qual també s'ha investigat per la possible l'elaboració de factures falses "a la carta" a empreses de Lleida vinculades amb Reñé.Operació policial amb 24 detingutsL'operació policial i judicial que va comportar la detenció de Reñé es va saldar finalment amb 24 persones detingudes. Així mateix, es van practicar un total de 6 escorcolls, entre els quals el Palau de la Diputació, la seu de l'Organisme Autnom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida, l'empresa M.J. Gruas, i l'enginyeria Inalba de Mollerussa. La causa est oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal en relació al contracte d'una empresa per part de la corporació municipalista i la porta el jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida.Els fets objecte de la investigació podrien ser constitutius de diversos delictes contra l'Administració pública, especialment suborn i el frau en matria de contractació així com el blanqueig de capitals. Després de ser posat en llibertat, Reñé va dir que s'havia negat a declarar davant dels mossos i que ho far quan se li demani davant del jutge.
