La peça retrata l'agonia quotidiana de les dones "doblement represaliades" durant la dictadura
ACN
Barcelona.-"És dura però necessària. Han passat 79 anys i som allà mateix". Amb aquesta contundència defineix l'actriu Rosa Andreu 'Memòria de les oblidades', el monòleg que la Sala Versus Glòries programa fins al 17 de juny. La sala renovada i inaugurada aquest mes ha apostat per explicar la història de quatre dones preses al convent de les Oblates durant el franquisme. Basada en la novel·la de Tecla Martorell amb el mateix títol, 'Memòria de les oblidades' retrata l'agonia quotidiana d'unes presidiàries que acaben els seus dies enterrades a la fossa del Cementiri de Tarragona. "Molt diferents entre elles", només tenen en comú el fet de ser dones en una societat "que les oprimeix" i de ser considerades "enemigues" per un règim dictatorial que "estenia una teranyina de terror" per eliminar la dissidència, ha explicat l'autora en roda de premsa.
Una d'elles és mare de trigèmins que es dedicava a fer barrets; una altra és una prostituta; també hi trobem una porteria i la darrera és l'única militant del partit comunista, encausada per delicte familiar. "Són unes històries que t'arriben a l'ànima", ha assegurat la novel·lista que ha recreat la vida de la Maria, l'Annita, la Dolores i la Teodora a partir de la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Uns expedients que "hauria de llegir tothom", ha afirmat, i que certifiquen que una diarrea aguda infecciosa, una pneumònia, una tuberculosi i la gana, la pena i el fred van ser les causes finals de les morts de les protagonistes.Només una de les preses és catalana, la resta venien de Saragossa, Madrid, Zamora i van patir la política de deslocalització que Andreu ha qualificat de "terrorífica" atès que, durant la postguerra, els familiars s'encarregaven de proveir productes de primera necessitat per compensar "les condicions miserables" les centres penitenciaris. La peça fa una referència a l'única presa afusellada, una jove tarragonina tot i que, per respecte als descendents encara vius, l'autora ha refusat a ficcionar-la i tan sols l'esmenta. Amb un muntatge "molt minimalista", Andreu bascula entre personatges sobre l'escenari posant i traient alguns elements mentre sona l'acordió de Ferran Barrios. D'aquesta manera, durant 65 minuts, l'actriu deixa de banda la comèdia que la va fer famosa a programes com 'Malalts de Tele', i entoma el registre dramàtic d'una obra que "arriba allà on la política no ha sabut arribar. Amb una lectura en diagonal del text, la intèrpret en va tenir prou per dir que sí a aquest "gran repte", ha confessat.D'una banda, perquè, a parer seu, "s'ha parlat molt dels soldats, de la Batalla de l'Ebre, dels homes, però de les dones anònimes se n'ha parlat molt poc per no dir gens". I de l'altre, per homenatjar els seus avis. "Jo em vaig fer gran parlant de política en veu baixa perquè els meus avis materns es van exiliar a Mèxic i el meu avi patern va tombar set anys per penals de tot Espanya. La meva àvia podria haver estat una d'aquestes dones", ha sentenciat Andreu. "Les històries són necessàries, sempre ho han estat i ho seguiran sent fins que no aixequem totes les catifes i traiem la merda que hi ha sota" ha dit l'actriu que, a més, ha assegurat que "la situació actual s'assembla perillosament" al que van viure aquestes "oblidades". "A quina conclusió he arribat? Que han passat una vuitantena d'anys som allà mateix, en versió 2.0, però som allà mateix i és molt preocupant".
