Publicado 22/10/2020 19:36CET

Rocío Molina porta al Festival Temporada Alta 'Al Fondo Riela', un viatge "sobri" cap a l'essència

L'espectacle és la segona part del seu tríptic sobre el flamenc on hi redescobreix "l'autenticitat" de cada moviment

ACN

Barcelona.-La bailaora Rocío Molina portarà aquest diumenge al Festival Temporada Alta l'estrena a Catalunya 'Al Fondo Riela', la segona part del seu tríptic sobre el flamenc, on emprèn un viatge "sobri" cap a la cerca de "l'essència i la puresa", segons ha explicat en una entrevista a l'ACN. Premi Nacional de Dansa 2010 del Ministeri de Cultura, la bailaora realça el triangle primigeni del flamenc integrat pel ball, el cant i la guitarra, i ho fa amb un joc escènic de miralls. "És una obra molt temperada, amb una Rocío diferent que no fa una provocació directa", ha sintetitzat. La bailaora ha avisat els espectadors que no hi trobaran una artista trencadora, sinó "una Rocío lenta que necessita descobrir cada moviment i que sigui molt autèntic".

La primera i la segona part es van estrenar al setembre a la Biennal de Flamenc de Sevilla, mentre que ara a Catalunya es podrà veure aquesta segona entrega, i la tercera encara no s'ha estrenat. Ha descrit que si la primera va ser com un inici, "més fresca i ingenua", la segona és plena de "sobrietat". Pel que fa a la que vindrà, Molina ha avançat que serà "un alliberament absolut".L'artista ha avisat que la part que acull el Temporada Alta conté un trànsit "més fosc i tenebrós", en el qual la bailaora cerca els matisos i les textures de la brillantor. "És una obra que coneix més la por, la vanitat i la supèrbia. He volgut fer un treball d'adormir l'ego i desaparèixer", ha explicat. Molina ha confessat la seva necessitat molt potent de desaparèixer com a artista i bailaora, i treure's la màscara: "Has de passar per la realitat absoluta i pels teus monstres d'egolatria per a poder entendre-ho de veritat".Tornada a l'essènciaSobre l'ego, ha destacat que ha format part d'una època en la seva vida i que li ha generat una crisi molt forta, així com la necessitat de deixar de ser productiva. La seva resposta a aquest episodi ha estat aprendre que "en termes flamencs, no importa la forma, la coreografia o el pas", sinó que el que s'ha de cuidar és l'essència i la puresa, i entendre des d'on neix, "i fins i tot recolonitzar la paraula puresa, que està una mica contaminada". En aquest sentit, l'artista reivindica la cerca de la puresa: "Has de deixar de ballar en el sentit productiu per trobar-te amb el teu art, el real", mentre que l'altre és producte d'una societat.Molina ha lamentat que és una paraula "molt cremada", però que ella busca és treure tot el revestiment i confiar absolutament en la guitarra i en la "grandesa del flamenc", i tenir "confiança absoluta en el cos". A més, ha defensat la importància de connectar amb els músics, en aquest cas Eduardo Trassierra i Yerai Cortés, i amb una mateixa, i oferir una "honestedat" que no dugui màscares.La no-escenografia"Intentàvem el no-espectacle i la no-escenografia", ha detallat l'artista, tot i que al final ha agafat força la idea d'un reflexe, i en concret, el de la brillantor sobre la foscor. El resultat és una posada en escena què es pregunta "què hi ha en el fons" a través de miralls, i arriba a confondre l'espectador sobre què es veu. Així, en els miralls es crea molt la identitat de cadascú "a través de la mirada de l'altre".Sobre el futur de la seva trajectòria, ha destacat que cada cop confia més en el mateix flamenc, però traient-li el revestiment, ja que és un gènere que "té màscares molt efectives" i molt fàcils d'usar que, a més, barrejades amb "una mica de concepte", també funciona. "Per a mí el repte és quedar-se amb el cante i la guitarra i fer altres coses, no només amb el codi simple de tablao", sinó arribar fins a on el flamenc arriba, però sense necessitar tant de l'escena, ja que "el flamenc té aquest poder".Sobre l'alerta de la Plataforma de Tablaos Emblemàtics que les mesures de la covid-19 poden suposar el tancament definitiu d'aquests locals, Molina ha considerat que "seria una trista pena que es perdés" el tablao, ja que representa "una identitat tan forta, que només es dona d'aquesta manera a l'estat espanyol". Per a ella, el ball ha de ser present al tablao i a l'escena, però "el seu dia a dia es troba al tablao". Per això ha demanat "fer un esforç perquè no es perdi".

el més llegit

  1. 1

    Calvo retreu a Podem que estigui en "precampanya" amb la petició dels indults

  2. 2

    Vergés diu que Catalunya "està preparada" per vacunar al gener

  3. 3

    Alícia Gorina recupera 'Solitud' al TNC

  4. 4

    Intervenen 33 gossos en una botiga d'animals de l'Eixample de Barcelona

  5. 5

    L'Hospital Sant Joan de Reus gestiona el seu primer donant en asistòlia controlada

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés