La UB collabora en la primera excavació d'un forn mentre el Museu Etnolgic de Barcelona difon com es produa i comercialitzava
ACN
Riba-roja d'Ebre.-L'exhaustiva recerca del grup d'Amics de Riba-roja d'Ebre comena a certificar que la producció d'oli de ginebre al municipi havia estat la principal "indústria" d'aquest producte a la península, sobretot en l'poca preindustrial, a principis del segle XVII. De moment, s'han documentat una vintena de forns als entorns del municipi de la Ribera d'Ebre i se'n busquen set o vuit més. Aquesta setmana, professors i alumnes de la Universitat de Barcelona (UB) han fet la primera campanya d'excavació d'un dels forns per datar-lo i documentar-lo. El Museu Etnolgic i de les Cultures del Món ofereix aquest estiu una exposició i conferncies per fer difusió d'una indústria abandonada a principis del segle XX.
L'oli de ginebre s'obté de la fusta de troncs i arrels de cdec (Juniperus oxycedrus), una espcie arbria germana del ginebre comú (Juniperus communis). Té nombroses propietats antisptiques, antiinflamatries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Histricament s'ha fet servir de remei per a diverses malalties humanes per, sobretot, per curar els animals. Es té constncia del seu ús en ungüents per a czemes, berrugues i parsits, per també en cataplasmes per a mals de pit, angines i refredats. Fins i tot es bevia, en forma d'infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos o s'han trobat faraons egipcis embalsamats amb ell. En veterinria, amb l'oli de ginebre es curaven les ferides dels animals, malalties com la sarna o s'atacaven polls, paparres i parsits intestinals. A Riba-roja, probablement per la proximitat del riu Ebre, es va estendre una nombrosa xarxa de producció. Documents del segle XVII demostren que era un comer consolidat i que es transportaven litres d'aquest oli cap a Lleida i sobretot cap a les zones ramaderes dels Pirineus. En transportaven uns mil litres en rcules amb una desena rucs, mules i cavalls. Tot aquest patrimoni etnogrfic l'han certificat i recopilat, també amb algun testimoni oral, el grup de jubilats que forma l'entitat Amics de Riba-roja. "Portem sis anys seguits de feina buscant forns perqu només en coneixíem un ja en tenim una vintena d'inventariats en una zona de 100 quilmetres quadrats", ha explicat Josep Aguilar, vicepresident de l'associació. "La gent de poble ens ha ajudat molt. Encara vam poder parlar amb un dels grans constructors d'aquests forns, Jaume Florensa, que en va fer un fa seixanta anys", ha detallat. També tenen constncia d'altres forns a poblacions prximes.Aquesta setmana un equip d'arquelegs de la UB han comenat a excavar un d'aquests forns, un dels més contemporanis i més ben conservats, del 1928. Laia Gallego, responsable de l'excavació, ha explicat que es tracta "d'una prova pilot", on provaran la metodologia arqueolgica amb els forns, i comprovar el funcionament, l'estructura i la cronologia. "Veurem qu trobem més enll d'all que ja s'ha investigat antropolgicament i histricament. Est sencer, té tots elements i cada unitat estratigrfica est molt ben conservada", ha apuntat Gallego. L'objectiu és poder arribar a excavar entre 4 o 6 forns en diferents campanyes. La producció d'oli de ginebre encara és viva avui en dia. Amics de Riba-roja tenen constncia que es segueix produint oli pur a Albacete tot i que es fan molts altres productes cosmtics i d'higiene personal amb oli aromtic, que s'aconsegueixen per arrossegament de vapor. A l'exposició del Museu Etnogrfic es mostren documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l'oli de ginebre. També es pot veure eines tradicionals, una gran maqueta i ulleres de realitat virtual amb qu s'explica com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja dEbre. Diversos audiovisuals descriuen pas a pas com es treballava amb els forns, mitjanant processos de combustió en sec.
