Publicado 13/10/2020 12:13CET

Recuperen vuit individus de la fossa de Sorpe

Els encreuaments genètics han d'acabar de confirmar que són 'Els 10 d'Isavarre', afusellats el 1938

ACN

Sorpe.-El Departament de Justícia ha recuperat les restes de vuit individus de la fossa del Prat del Fuster de Sorpe (Pallars Sobirà). Es tracta d'esquelets, alguns incomplets. Entre les troballes, hi ha un crani amb un tret de bala, peces de roba i objectes quotidians com ara monedes o encenedors. Tot apunta que són vuit dels deu homes (Els 10 d'Isavarre) que van ser afusellats per l'exèrcit franquista l'abril de 1938. Els treballs, però, no han permès trobar cap resta òssia del novè i desè individu. Els arqueòlegs consideren que podrien haver escapat i haver estat executats en algun altre indret. Una altra hipòtesi és que els familiars els desenterressin de la fossa i els donessin sepultura en un altre lloc.

Els arqueòlegs van tancar la fossa divendres passat, unes cinc setmanes després de l'obertura.Alguns testimonis parlaven d'una onzena persona a la fossa: un soldat franquista que hauria estat afusellat després de negar-se a disparar contra 'els 10 d'Isavarre'. Els arqueòlegs, però, tampoc han trobat cap objecte ni cap indici que faci pensar que entre els cossos recuperats hi ha un soldat rebel.Recollida de mostres d’ADNLes restes recuperades són a la Universitat Autònoma de Barcelona, on els genetistes n'extrauran l'ADN. El Programa d'identificació genètica del Govern encreuarà els perfils genètics dels familiars amb els de les restes òssies per veure si hi ha coincidència. Els encreuaments confirmaran definitivament si són 'els 10 d'Isavarre'. La recollida de mostres dels familiars es va fer el passat 21 de setembre al Centre d'Atenció Primària d'Alt Àneu, per part de genetistes de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.'Els 10 d'Isavarre'Els 10 afusellats són els homes que durant la Guerra Civil vivien a Isavarre, al municipi d'Alt Àneu. Segons la memòria oral, les tropes franquistes van ocupar Isavarre el 16 d'abril de 1938 i van fer concentrar tots els homes a la plaça de la vila. Després els van retenir en una capella que hi ha a la població.Un o dos dies després, els van traslladar i afusellar a la zona coneguda com el Prat del Fuster, prop d'una cabana de pedres, al poble de Sorpe. Van ser enterrats al mateix lloc de l'execució. Ells mateixos van haver de cavar la fossa, obligats pels soldats rebels.Dies més tard, alguns familiars es van desplaçar fins al lloc dels fets i van acabar d'enterrar-hi els cossos que havien quedat mig descoberts. L'Ajuntament d'Alt Àneu va instal·lar-hi l'any 2004 un monòlit amb els noms dels 10 homes.La Direcció General de Memòria Democràtica va documentar l'episodi i va verificar els noms i cognoms de les víctimes: Francesc Bringué, Francesc Móra, Ramon Sala, Joan Paulet, Francesc Capdevila, Jaume Sabaté, Albert Mateu, Josep Añel, Francesc Font i Pere Sala. La recerca va permetre contactar amb els familiars vius.31 fossesLa fossa de Sorpe és la 31a que la Generalitat obre a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 316 persones.D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros.En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal.A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 12.000 persones enterrades.Salomó i Móra d’Ebre: pròximes oberturesLa Direcció General de Memòria Democràtica iniciarà en les pròximes setmanes els treballs d'obertura de dues fosses a Salomó (Tarragonés) i a Móra d’Ebre (Ribera d'Ebre).La fossa de Salomó està ubicada al cementiri municipal i l'excavació començarà el dia 21 d'octubre. Els arqueòlegs preveuen trobar-hi les restes de soldats republicans morts durant l'ocupació franquista del poble, al gener de 1939.La fossa de Móra d'Ebre està ubicada prop d'un mas on l'exèrcit republicà hi va establir un hospital de guerra per atendre els ferits de la Batalla de l'Ebre. Hi podria haver enterrats uns trenta soldats republicans. L'excavació s'iniciarà després de la intervenció a Salomó.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés