Publicat 20/10/2020 15:51

La reclamació dels diners espoliats pel franquisme a Sant Juli de Ramis, en mans del Suprem

L'advocacia de l'Estat s'oposa al contenciós interposat per l'Ajuntament perqu sosté que els fets han prescrit

ACN

Sant Juli de Ramis.-La reclamació dels diners espoliats pel franquisme a Sant Juli de Ramis (Girons) ja és en mans del Suprem. Després que el Consell de Ministres denegués la petició feta per l'Ajuntament, el consistori va interposar un contenciós davant l'alt tribunal, que ja disposa dels arguments de les parts. L'advocacia de l'Estat s'ha oposat al recurs, perqu sosté que els fets han prescrit i considera que, en tot cas, la reclamació s'hauria d'haver fet ara fa quaranta anys. Per contra, l'Ajuntament reclama que l'Estat li retorni més de 136.000 euros (l'equivalent a 9.786 pessetes de l'any 1936) i sosté que té dret a qu se l'indemnitzi per l'espoli. Són els diners que la dictadura va confiscar al consistori (aquí, no s'hi inclouen els dels vens).

L'agost del 1938 el rgim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren illegals. Els van batejar com a 'dinero rojo' o 'dinero del enemigo' i van obligar tant particulars com administracions a entregar tota la moneda republicana al Banc d'Espanya. I a partir d'aquí, els diners es van fer fonedissos.Ara fa un any i mig, Sant Juli de Ramis es va convertir en el primer ajuntament en demandar l'Estat perqu li retornés els diners espoliats pel franquisme. En el cas dels pobles petits, com Sant Juli, com que hi havia dificultats per anar fins al Banc d'Espanya, van ser els ajuntaments franquistes els qui es van encarregar de recollir tot el paper moneda illegalitzat. I aix és el que ha perms que constin rebuts dels diners espoliats.En total, a Sant Juli es van entregar 818.784,50 pessetes de l'poca, que segons un estudi fet pel doctor en Economia de la UdG Lluís Planas, a dia d'avui equivaldrien a 11,5 milions d'euros (MEUR). D'aquestes pessetes, la majoria les van aportar 134 vens del poble. Per n'hi va haver 9.786 que eren del mateix consistori. I que són les que ara articulen el contenciós que el Suprem té damunt la taula.D'entrada, l'Ajuntament de Sant Juli de Ramis va presentar una reclamació davant el Consell de Ministres, que la Moncloa va desestimar a finals de l'any passat. I a partir d'aquí, el consistori, assessorat pel bufet Delso Quintana, va elevar el cas al Suprem.Al recurs contenciós administratiu, per, l'Ajuntament tan sols reclama que se li retornin aquells diners que al 1936 eren propietat municipal. Segons el peritatge fet per l'expert de la UdG, equivalen a 136.123,26 euros.L'alcalde de Sant Juli, Marc Puigtió, explica que en part aix s'ha fet perqu la causa sigui "més gil". I perqu un cop la justícia resolgui sigui quina sigui- si els donen la raó, les famílies que ho vulguin també tindran jurisprudncia on emparar-se a l'hora de reclamar els diners que el franquisme va espoliar als seus avantpassats.L'advocacia de l'Estat s'hi oposaL'advocacia de l'Estat ja s'ha oposat al recurs i, davant de l'alt tribunal, ha allegat que la reclamació est prescrita. Segons sosté, reclamar els diners espoliats pel franquisme s'hauria d'haver fet ara fa quaranta anys; en concret, al llarg de l'any posterior a l'entrada en vigor de la Constitució del 78.L'Ajuntament de Sant Juli, per contra, allega que la reclamació no ha prescrit. Ara, doncs, és el Suprem a qui li correspon decidir. Marc Puigtió no confia massa en qu la resolució els sigui favorable, per sí que se sorprn de la manera com la causa avana "tan rpid".No és la primera vegada que a l'estat espanyol s'impulsa una reclamació d'aquest tipus. Per sí que és el primer cop que al capdavant hi ha un ajuntament. Un grup de particulars també va recórrer als tribunals per reclamar els diners espoliats pel franquisme, per una sentncia del 2017 va desestimar la causa allegant que havia prescrit.Puigtió, per, ja avana que arribaran "fins on calgui" en cas que el Suprem no els doni la raó. D'entrada, ho elevaran al Constitucional. I després, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb seu a Estrasburg, que és on creuen que tindr lloc l'autntic debat.