Publicado 10/10/2019 09:39

Una recerca on ha participat la UdL determina que els humans ja emmagatzemaven menjar fa 400.000 anys

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'estudi s'ha fet al jaciment de Qesem Cave, a Israel, i els resultats acaben de ser publicats per la revista internacional 'Science Advances'

ACN

Lleida.-Els humans del Plistoc Mitj, fa uns 400.000 anys, ja emmagatzemaven menjar per consumir-lo amb posterioritat. Així ho posa de relleu una recerca liderada pel Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH) on han participat els investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) Daniel Villalba i Antoni Margalida (UdL i IREC-CSIC). Els resultats de l'estudi, que s'ha portat a terme al jaciment de Qesem Cave (Israel), els acaba de publicar la revista internacional 'Science Advances'. Els investigadors han analitzat les marques antropogniques de les restes de fauna trobades a la cova. Utilitzant sries experimentals que controlen el temps d'exposició i els parmetres ambientals, combinats amb anlisis químiques, han avaluat la preservació de la medulla ssia, que aportava alts nivells d'cids grassos a la dieta.

L'objectiu de la recerca era esbrinar si l'extracció de medulla estava vinculada única i exclusivament amb el seu consum immediat; si l'emmagatzematge de determinats ossos per a un consum posterior podria deixar algun senyal recognoscible en processos de fossilització; i, quin era el temps aproximat de conservació en condicions ptimes.En l'estudi experimental han processat 79 ossos de la zona distal de potes de cérvol (Cervus elaphus), amb alt contingut medullar, per comparar-los després amb els de daina (Dama dama) trobats a la cova. I els han sotms a tres escenaris ambientals diferents: tardor, hivern i una simulació de les condicions mediterrnies d'Israel. També han introdut la variant d'ossos "sense pell" per a comparar químicament si existeixen diferncies en la preservació nutricional.Els investigadors han allat marques concretes lligades a l'extracció de pell seca i han pogut determinar un baix índex de degradació de greix medullar fins aproximadament la sisena setmana d'exposició, moment en el qual la prdua de nutrients comena la seva acceleració. La comparació de les marques experimentals amb les arqueolgiques els ha perms plantejar la possibilitat d'un processament secundari i, per tant, un possible consum diferit de medulla en el cas d'aquests óssos de crvid.Aix planteja uns comportaments que exigeixen una certa capacitat de planificació i previsió dels humans que habitaven el Prxim Orient al Plistoc Mitj. "L'acumulació deliberada d'ossos implica una preocupació anticipada per les necessitats futures, i una capacitat de desplaament temporal que supera l'aquí i ara com a forma de subsistncia", asseguren els investigadors. "Aquesta és la primera evidncia d'un comportament tan nou i pot obrir una nova porta sobre els modes d'adaptació dels humans al Paleolític", afegeixen.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés