Publicado 12/03/2020 09:57

Una recerca destaca la importncia de les estratgies agrries en el desenvolupament d'alguns poblats a l'Edat de Bronze

La investigació liderada per la UAB i amb la participació de la UdL apunta a la gestió intensiva de cultius i ramats

ACN

Lleida.-La gestió intensiva de cultius i ramats podria ser una de les claus d'xit d'alguns poblats de la civilització argrica per sobre d'altres, entre el 2.220 i el 1.550 abans de Crist (aC), a l'Edat de Bronze. Així ho posa de manifest una recerca internacional liderada per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i que també ha comptat amb la participació de la Universitat de Lleida (UdL). L'article que acaba de publicar la revista científica PLOS ONE, l'encapala l'alemanya Corina Knipper del Curt Engelhorn Center Archaeometry. També han pres en la investigació part les universitats de Mainz (Alemanya), Basel (Sussa) i la Danube Private University (ustria).

El treball analitza per primer cop tots els nivells de la cadena trfica d'una societat prehistrica del Mediterrani occidental (plantes i animals herbívors, carnívors i omnívors). Els investigadors han estudiat les restes humanes de 75 individus, ossos de 29 animals i 105 llavors carbonitzades (76 grans d'ordi i 29 de blat) dels jaciments de La Bastida (Múrcia) i Gatas (Almeria). A partir de l'anlisi combinada dels istops estables de nitrogen i de carboni, plantegen que l'economia del primer enclavament hauria estat més productiva en cultivar en camps que adobaven regularment fent-hi pasturar els ramats, afavorint el seu desenvolupament destacat al territori. La recerca revela que les dues poblacions compartien una dieta molt similar, per van aplicar estratgies de subsistncia diferenciades. "Els alts valors de nitrogen-15 en els individus de La Bastida obeeixen a la major presncia d'aquest istop natural en els fems dels ramats i a la seua transferncia als cereals que formaven la base de la dieta", assenyala l'investigador de la UdL i Agrotecnio, Jordi Voltas. Les estratgies agrícoles els van permetre produir més i "alimentar una població fora nombrosa, un miler de persones en aquell període", segons la investigadora del Grup d'Arqueoecologia Social i Mediterrnia de la UAB, Cristina Rihuete.Segons la recerca, els habitants de La Bastida van conrear les terres frtils del Guadalentín, lluny de la muntanya i de l'entorn incultivable que envoltava aquesta ciutat. Els animals van pasturar en aquests conreus i s'hi van alimentar del rostoll dels cereals, probablement en tancats muntats després de la collita. Aquesta gestió complementria dels ramats va fer que el fem aportés un valuós adobament de les terres, que augmentava la fertilitat i la rendibilitat dels cultius. A Gatas, en canvi, la població va fer una gestió més extensiva, amb bona part de l'alimentació dels animals basada en els recursos naturals de l'entorn, segons els investigadors. L'estudi també ha posat de manifest que els infants es deslletaven entre els 18 mesos i els dos anys, datant per primer cop aquest fet en l'Edat de Bronze a la península ibrica. Així, substituen la llet materna per una alimentació basada principalment en farinetes de cereals. També han descobert que els nadons de Gatas podrien haver patit més estrs metablic que els de La Bastida.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés