El text exigeix la posada en llibertat "immediata" de les persones "injustament condemnades" o en presó provisional
ACN
Barcelona.-El claustre de la Universitat de Barcelona (UB) ha aprovat per 111 vots a favor, 7 en contra i 6 en blanc, un manifest de rebuig de les condemnes als "presos polítics catalans" i a la judicialització de la política. Exigeix la posada en llibertat "immediata" de les persones "injustament condemnades" o en presó provisional, així com el sobresement dels processos penals i administratius en curs relacionats. També demana el retorn dels exiliats. La iniciativa parteix de l'acord de membres dels collectius de les diverses universitats catalanes d'impulsar un claustre extraordinari a cada universitat quan es conegués la sentncia del judici del Suprem, per llegir una declaració conjunta contra la repressió de l'Estat i sotmetre-la a votació.
El Claustre de la Universitat de Lleida va aprovar-lo dijous passat per 108 vots a favor, 12 en contra i 3 en blanc, i aquesta setmana est previst que ho facin la resta d'universitats públiques catalanes.Al text es considera "excepcionalment greu" el fet que s'hagi judicialitzat una qüestió "estrictament política", i s'acusa l'Estat d'haver "forat" l'ordenament jurídic amb l'aplicació "abusiva i punitiva" de la presó preventiva i la condemna per sedició."No hi ha marge per al silenci de la institució universitria davant la situació actual de repressió i erosió de les llibertats i els drets civils i polítics", es llegeix al text. La UB, a més, "renova el seu compromís públic" amb la defensa de les llibertats i els drets personals i collectius, "el d'autodeterminació entre aquests".També expressa "suport" a les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat, i "rebutja la repressió i la violncia policial, que ja ha ocasionat greus lesions a manifestants, amb l'agreujant d'haver emprat mtodes prohibits en diferents normatives, prpies i internacionals".Finalment, el text opta pel "dileg, la negociació i el respecte a l'expressió democrtica de la voluntat popular" com a via de resolució del conflicte.
