Publicat 08/10/2020 07:04

Realitzen cremes controlades al Solsons per estudiar si els boscos de pinassa es tornen més resistents a les plagues

Pla general de la crema en un bosc de pinassa del Solsons. Imatge publicada el 8 d'octubre del 2020. (Horitzontal)
Pla general de la crema en un bosc de pinassa del Solsons. Imatge publicada el 8 d'octubre del 2020. (Horitzontal) - Estefania Escol (ACN)

Es tracta d'un estudi del CTFC que pretén veure quina és la gestió forestal més adient davant d'una amenaa

ACN

Solsona.-El Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers, els GRAF, estan realitzant aquesta setmana cremes controlades a diversos boscos del Solsons per reduir el combustible del sotabosc que podria generar grans incendis forestals. Personal investigador del Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) estan aprofitant aquestes cremes per estudiar si contribueixen a millorar la resistncia dels boscos de pinassa a plagues com la de la processionria o a les grans sequeres. Una de les investigadores, Lena Vil, ha explicat a l'ACN que l'objectiu és "estudiar l'efecte que tenen les cremes controlades sobre els boscos de pinassa" i si "aquest bosc es fa més fort".

Entendre com les diferents gestions forestals poden ajudar, d'una banda, a la resistncia de les masses forestals davant d'un incendi o una plaga, com, de l'altra, a afavorir el bosc davant d'una sequera extrema. Aquest és un dels principals objectius del projecte ForRes, finanat pel Ministeri de Cincia, Innovació i Universitats, i que ha posat en marxa el Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Segons Vil, l'estudi vol conixer "si les cremes fan els pins més resistents davant de futures sequeres o plagues, ja que es redueix la competncia amb altres arbres i el sotabosc".En el marc de l'estudi, aquesta setmana s'estan realitzant cremes controlades en diferents finques forestals del Solsons que en total engloben unes 25 hectrees. A tres finques s'han seleccionat una vintena d'arbres i s'hi ha collocat un sensor que detectar quina temperatura agafa l'arbre quan hi passa el foc. La idea és, segons Vil, "veure quanta estona l'arbre est per sobre els 60 o 120 graus per detectar quina ha estat la intensitat del foc i si aquest ha provocat danys a l'arbre". Els investigadors creuen que el pas del foc fa que l'arbre generi compostos que els fa més resistents, tant als defoliadors insectes que s'alimenten de les fulles- com als insectes perforadors dels troncs. De fet, l'objectiu d'aquestes cremes és veure "com afecten a la resistncia dels boscos davant de possibles plagues o sequeres". Pel que fa a les plagues, sobretot es buscar l'afectació en la plaga de la processionria del pi, que és especialment virulenta als boscos del Solsons. En global, per, el projecte ForRes va més enll i vol esclarir quin tipus de gestió forestal és més adient en la prevenció d'incendis o, en el cas que hi hagi un incendi, quin bosc es recuperaria més fcilment. També s'avalua quina gestió forestal fa que el bosc sigui més resistent en cas que hi hagi una plaga o una sequera extrema. Per aix, el projecte, que té una durada de 4 anys, analitzar qu passa en els boscos sense gestió, en els boscos on s'hi ha fet una gestió tradicional, i en els boscos on s'hi fa una gestió més suau coneguda com a 'Smart Forest'-.