L'escriptor publica 'El fill de l'itali', 39 Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
ACN
Barcelona.-L'escriptor Rafel Nadal (Girona, 1954) torna a les llibreries amb 'El fill de l'itali' (Columna), l'obra guanyadora de la 39a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, una novella que s'endinsa en l'odissea d'un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella l'any 1944 i en la investigació d'en Mateu, un fill del municipi gironí, qui vol descobrir els seus orígens que estan lligats a l'episodi dels italians. Nadal crea una novella sobre la recerca de la identitat i com explica en una entrevista a l'ACN, a ell li interessa molt la relació amb el passat i en aquest cas dibuixa una histria produda durant la postguerra. Segons l'escriptor, aquest període va ser "molt més negra" del que s'ha explicat.
Nadal va conixer la histria dels mariners italians refugiats a Caldes de Malavella a través d'un lector a la biblioteca del municipi quan presentava en un club de lectura 'La maledicció dels Palmisano'. En concret va ser el jutge de pau de Caldes, Antoni Vil, qui li va oferir a Nadal la possibilitat de conixer la histria que arrencava en el punt en el qual s'acabava 'La maledicció dels Palmisano'. Nadal va trobar "fantstic" el relat sobre els supervivents del cuirassat 'Roma', que Hitler va enfonsar després d'ordenar bombardejar-lo, que van acabar a Caldes. 'El fill de l'itali' inclou la histria familiar del Mateu, un nen que creix en una família trencada de cinc germans, que no sent seva. Nadal explica que el protagonista no viu aquesta situació com un trauma sinó amb naturalitat i quan creix va agafant conscincia que pot ser fill d'un itali. A l'inici no el trasbalsa, per quan "es fa gran s'adona que té un present i una descendncia i desconeix els seus orígens. Creu que no té futur perqu no té passat i comena a voler descobrir els seus orígens".En segon lloc, l'escriptor narra la vivncia d'un dels mariners supervivents, des del naufragi per culpa del bombardeig nazi, passant pel primer refugi a Maó i fins a ser enviat amb 1.000 homes més a Caldes de Malavella. La tercera part de la novella s'estén a la vida dels mariners i aborda la histria d'amor prohibit del protagonista amb la Irene, una dona casada per infeli del poble. La darrera part del llibre mostra "la perspectiva" de la família italiana sobre l'exili del seu fill i les conseqüncies del seu pas per Caldes. El llibre té uns protagonistes clars, per est narrat a través de diverses veus. L'escriptor creu que les memries no són individuals, sinó molt collectives i d'aquí aquesta decisió narrativa. Una de les veus més contundents és la d'en Mateu, qui busca el seu pare i és "un home de silencis i contingut i només té l'obsessió de deixar endarrere els crits i la violncia que ha tingut a casa seva i donar un futur als seus fills". També hi ha les veus de la parella del protagonista, del germ d'en Mateu, de les seves filles i les dels italians. Nadal ha explicat que se sent més segur quan escriu "sobre el pas del temps, el dia a dia, les estacions i les petites coses quotidianes. Quan t'encares a una novella et planteges molt dubtes, per a 'El fill de l'itali' ho tenia molt clar". Apunta que el més difícil és escriure amb riquesa de llengua i que el lector gaudeixi la lectura sense entrebancs. "És més difícil escriure clar" que amb un estil més barroc. PostguerraLa histria se situa en la postguerra l'any 1944, cinc anys després de la Guerra Civil espanyola i a un any del final de la Segona Guerra Mundial. "A la postguerra la gent tenia una prioritat que era sobreviure i el silenci va ajudar a molta gent a fer-ho. La repressió era terrible i la postguerra era molt més negre del que ens hem explicat", assenyala Nadal. L'escriptor creu que s'ha fet molt per recuperar la memria histrica i admet que es va estar a punt de "perdre el contacte amb el que havia passat", per, segons Nadal, grcies als joves, la premsa local, les revistes i historiadors es "van comenar a explicar coses i la gent gran va perdre la por". Tot i aix, creu que encara queden "racons" en els quals treballar. Recorda precisament la histria de Caldes, que va ser ciutat refugi durant la guerra de nens aragonesos, famílies basques, de ferits de guerra, de 2.000 jueus que s'hi refugien uns mesos, 1.000 nois italians i fins i tot "hi van arribar els nazis que van fugir de la derrota quan cau Alemanya". "Necessitem recordar tot aix molt més", apunta. Nadal posa com exemple que a Caldes de Malavella van morir 50 persones durant la guerra on hi havia l'hospital militar, van ser "enterrades en nínxols de famílies de Caldes i ningú els ha recordat ni s'han identificat ni se'ls hi ha posat una placa ni s'ha celebrat un acte de memria". Premi de les Lletres Catalanes Ramon LlullPreguntat pel Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, Nadal opina que el Llull obre les portes a públics diferents dels que un té normalment i "serveix per diversificar. A mi m'agrada arribar al mxim nombre de lectors i que es facin seves les histries i aix un premi com el Llull ho facilita molt perqu arriba a molta gent".
