Publicado 11/11/2019 13:50CET

Químics de la UdG milloren leficincia en la producció dun frmac a partir dun nou enzim

És un estudi del grup de recerca gironí CompBioLab i un centre xins adscrit a un institut de biotecnologia industrial

ACN

Girona.-El grup de recerca CompBioLab de la Universitat de Girona i un centre de lInstitut de Biotecnologia Industrial de Tianjin (Xina) han millorar l'eficincia en la producció d'un frmac a partir d'uns enzims. S'anomenen Alcohol Deshidrogenases (ADH) i són capaos de produir únicament el producte actiu dun medicament. Aix evita el que succeeix en la majoria de processos de producció de medicaments on s'obtenen molts subproductes que no tenen activitat farmacolgica. Aquest fet redueix drsticament l'eficincia de producció. Grcies a aquest estudi, publicat a la revista Nature Catalysis, s'obre una via per millorar precisament aquesta eficincia amb l'ús d'aquests enzims.

El que han fet des del grup de recerca CompBioLab de la Universitat de Girona (UdG), adscrit a lInstitut de Química Computacional i Catlisi (IQCC), ha estat proposar-se augmentar leficincia en la síntesis de frmacs i, concretament, ho ha fet amb medicaments utilitzats com a hormones anticonceptives, com el Levonorgestel o el Gestodene. Lestudi sha realitzat en collaboració amb el centre Engineering Research Center of Biocatalytic Technology, encapalat per linvestigador Dunming Zhu i adscrit a lInstitut de Biotecnologia Industrial de Tianjin (Xina). Els dos equips han dissenyat un nou enzim capa de produir només el producte actiu del medicament amb "una gran eficincia catalítica". Segons explica una de les investigadores del projecte, Sílvia Osuna, el que es volia eraobtenir un nou mtode dinters industrial per a la síntesi del compost (13R, 17S)-metil secol. "La reacció química per obtenir aquest compost sha pogut accelerar a partir biocatalitzadors, com els enzims anomenats Alcohol Deshidrogenases (ADH)", afegeix linvestigador Miguel A. Maria-Solano. Els catalitzadors son substncies capaces daugmentar la velocitat de les reaccions químiques i, per tant, permeten obtenir les quantitats necessries dun producte de manera molt més rpida i eficient. La reducció química de precursors dhormones esteroides suposa un gran repte en el camp de la química i la biocatlisi ats que no hi ha enzims naturals que la portin a terme de manera eficient. Estudis de cristallografia de raigs X conjuntament amb eines computacionals de Dinmica Molecular (MD) han perms entendre lorigen de la gran activitat aconseguida per lenzim mutant que els responsables daquest projecte han dissenyat respecte lenzim natural. Les simulacions permeten estudiar la mobilitat dels enzims i visualitzar la interacció entre lenzim i el reactiu corresponent perqu tingui lloc la reacció química, en aquest cas entre lADH i el precursors dhormones esteroides. Sorprenentment, hem trobat diferncies drstiques pel que fa a la mobilitat de lenzim mutant que vam dissenyar respecte lenzim natural, apunta Osuna. Per la seva banda, Maria-Solano destaca que "mitjanant lanlisi de les simulacions es van identificar les propietats dinmiques i estructurals que ha de tenir lenzim per a catalitzar eficientment la reacció en estudi. Les conclusions del projecte posen de manifest la importncia de la línia de recerca del grup CompBioLab, basada en estudiar la flexibilitat dels enzims. Aquests resultats també estableixen els fonaments pel desenvolupament de protocols computacionals basats en simulacions de Dinmica Molecular pel disseny de nous enzims ADH per la producció de frmacs. "Aquests protocols computacionals son altament interessants per reduir els costos de fabricació de molts dels medicaments actuals, recalquen els investigadors. Larticle sha publicat a la revista Nature Catalysis.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés