El sector, que dona feina a més de 10.000 treballadors, es manté com el principal exportador de la demarcació
ACN
Tarragona.-La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econmics del territori. El sector va tancar lany passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, per per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de lactivitat química de Catalunya i la quarta part de tot lEstat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induts. Segons les dades de linforme públic 2018 de lAssociació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar lany passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.
En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta dEuropa, el 12,6% a Amrica i l11,5% a lsia. Per pasos, les vendes es concentren a Frana, Itlia, Alemanya, Portugal, Sussa, els Pasos Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Blgica, Turquia i la Xina. El sector químic de lestat espanyol acumula un creixement del 32% en el període 2007-2018. El 2018 va facturar 65.467 milions deuros, un 4% més que lany anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement del 4,5% fins el 2030. Linforme de lAEQT referma la química com una indústria de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat grcies als seus importants esforos en recerca i desenvolupament, sobretot en sectors com la construcció, la salut, lagricultura, el tractament daigua, lautomoció, el txtil o lalimentació.El document destaca lincrement de lús daigua regenerada per part de les empreses de lAEQT, amb 4,7 hectmetres cúbics consumits el 2018 de 32,24 hectmetres cúbics daigua consumits en conjunt. El 14,58% de laigua consumida per les empreses de lAEQT va ser regenerada, enfront el 13,44% del 2017 -amb 4,7 hectmetres cúbics sobre 34,98-. Emissions amb tendncia a la baixaLes xifres dabocaments i emissions derivades de lactivitat de lAEQT lany passat mostren una tendncia generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de dixid de carboni, 1.129 tones de compostos orgnics voltils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de dixid de sofre, entre daltres. A més, lAEQT destaca la iniciativa Zero Pellet Loss, que es treballa des de principi del 2018 i que persegueix, a través de la implementació duna srie de protocols i estndards compartits, evitar episodis de prdua o abocament accidental de pellets que puguin acabar al medi. Lobjectiu ara és incorporar-hi, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plstic a les platges de la Costa Daurada.El sector reclama les infraestructures pendentsEn linforme, lAEQT reclama potenciar la finalització de lA-27 perqu les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a linterior -sigui a través daquesta mateixa autovia o dalguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüncia de la seva posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la inajornable arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atreure trfic marítim intermodal.El treball conjunt desenvolupat amb el Port de Tarragona per a limpuls de la Zona dActivitats Logístiques (ZAL); lxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que shan comenat a exportar a altres zones; lelaboració dun nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panel Públic Assessor (PPA) com a eina de dileg amb la societat són altres dels temes que es radiografien en linforme.Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables El document també subratlla els esforos que ha fet el sector a lhora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plstics dun sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Alhora, la indústria també treballa amb el principi de lecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar-ne el reciclatge.
