'Viatge a Buda', el catorz treball del grup tortosí, reivindica l'esperit d'autosuficincia de l'illa més gran i amenaada de Catalunya
ACN
Sant Jaume d'Enveja.-Cantar com a terpia, com a divertiment per també com a instrument de transformació social, en el context d'una illa autosuficient en ple delta de l'Ebre. 'Viatge a Buda', el catorz disc del grup tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fa un salt en l'espai i en temps amb voluntat d'evocar la vida senzilla que els seus habitants portaven en aquest espai natural. Els Quicos s'han volgut imbuir d'aquest esperit gravant les melodies i veus del disc durant els últims quatre dies des de la mateixa illa de Buda, la més gran de Catalunya, recorden. Ho han fet també coneixent la gent que la va poblar durant anys, amb els quals han gravat un dels deu temes. El treball, que ser editat per Discmedi a principis de juny, tampoc oblida el compromís social del grup, recordant l'amenaa que pateix aquest espai natural davant l'aven del mar, la manca de sediments i les fosques perspectives del canvi climtic.
Situada entre dos braos de la desembocadura de l'Ebre i la mar, l'illa de Buda lliura des de fa temps una lluita per la seva integritat territorial davant els problemes que la gestió dels cabals i sediments del riu Ebre, que s'afegeixen a l'increment del nivell del mar i la regressió constant de la línia costanera. Allí, per, els Quicos han trobat un el marc referencial ideal geogrfic, histric per també musical i emocional- per donar forma al seu nou lbum. "És un viatge a un territori i també en el temps", explica Artur Gaya, alter ego de Quico el Célio. 'Viatge a Buda' canta a la "vida senzilla" que els habitants de l'illa van portar en aquest espai durant dcades i que se sintetitza en el títol del tema que han enregistrat amb un grup de persones que va viure-hi: "Buda és un bé de Déu". "Agafem Buda com exemple de vida senzilla quan era plena de gent. La gent gran recorda que vivint aquí no et faltava de res. Era una visió molt senzilla de la vida", apunta Gaya. Arrs, productes de l'horta, caa o pesca en abundncia. Dins d'aquesta visió, d'aquest estil de vida, el fet de cantar tenia un paper que anava molt més enll del pur entreteniment. No és el primer cop que el grup tortosí aborda aquesta qüestió, per ara ha intentat anar més enll. "La gent cantava treballant i durant el temps d'oci. Aquí havia una taverna i després de treballar continuaven cantant. Reivindiquem el cantar com una eina de millora persona: és molt bo per a la salut i per a l'equilibri del cos i l'nima. També com a eina de millora de la societat, que és bona per a la transformació social. Allí on es canta hi pots anar a viure, deien", relata. El tema "Canta l'illa de Buda" sintetitza aquesta idea.La gravació, que va comenar fa unes tres setmanes amb l'enregistrament de les bases rítmiques i les guitarres als Airestudios de Tortosa, s'ha traslladat des de dilluns i fins aquest dijous al mas de l'illa de Buda, que actualment funciona també com a allotjament rural. Percebre les vibracions de l'illa"Volíem gravar a l'illa perqu creiem molt en les vibracions i gravant aquí podíem experimentar el que la gent hi vivia., qu passava a l'illa, llevar-te cada matí en aquest entorn, conixer els pobladors, ha ajudat molt a centrar-nos sobre qu volíem dir", precisa Gaya. En un estudi improvisat s'han enregistrat les últimes melodies i, sobretot, les veus. La setmana vinent comenaran les mescles. En aquesta ocasió, els deu temes de 'Viatge a Buda' provenen, en alguns casos, de canons de "la gent gran" que el grup ha revisat i ha arranjat. D'altres s'han composat de cap i de nou per al disc. Aquest és el cas de 'La Mar es fa gran', l'allegat dels Quicos alertant del perill al qual s'enfronta la integritat territorial de l'illa davant fenmens com el canvi climtic i la crescuda del nivell del mar que, en bona mesura, són provocats per la m de l'home i amenacen de llastar l'entorn i la vida de les futures generacions. El disc, a més, s'editar acompanyat d'una pellícula de cinema mut que forma part de l'espectacle. "Hem volgut portar a la gent a l'poca del cinema mut perqu vegin com era l'illa i dos elements emblemtics: el 'gegant de ferro', l'antic far de Buda, el més alt del món construt amb aquest metall en la seva poca, i el vapor Anita, amb el qual la gent navegava cap a l'illa", ha tancat Gaya.
