Una sentncia obligava a clausurar la mina el 30 de juny de 2017, per una decisió judicial ho va allargar dos anys més
ACN
Sallent.-Aquest diumenge acaba la prrroga de dos anys de qu ha gaudit ICL Iberia, lempresa que gestiona les mines del Bages, per deixar dabocar runam salí al Cogulló de Sallent. La histria de la muntanya -que acumula 48 milions de tones de sal- canviar també la histria daquesta població que veur com la mineria arriba al seu final, un dels principals sectors econmics del Bages des de la primera meitat del segle XX. Durant anys, la muntanya ha estat focus de polmica per qüestions ambientals i ara el tancament posar punt i final al seu creixement. Laltra cara de la moneda és el fet que lempresa ha esdevingut un dels principals poders econmics de la comarca amb 1.200 llocs de treball i un volum de negoci de 280 MEUR lany 2017, segons dades de la prpia companyia.
De titularitat pública, per explotades en rgim de concessió, les mines les gestiona lempresa Iberpotash des del 1998, una filial de la israeliana ICL Iberia. Amb lextinció de la moratria dabocar al runam salí del Cogulló, la mineria al Bages encara una nova etapa. Una sentncia ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga lempresa a deixar-hi dabocar runam salí aquest dissabte, després de dos anys de prrroga. A més, Iberpotash haur de retirar tot el material que hi ha acumulat des de labril de 2008, la data en qu la Generalitat va concedir lautorització ambiental que donava empara per seguir amb els abocaments. Una sentncia del TSJC va anullar aquesta autorització lany 2013 i el Suprem la va ratificar dos anys més tard. En els darrers dos anys de prrroga, segons dades d'Iberpotash, s'hi ha abocat 1,5 milions de tones de sal i, per tornar als parmetres del 2008, que és el que ordena la sentncia, caldria retirar entre tretze i catorze milions de tones. Tot i aix, lempresa i el Govern de la Generalitat van signar un acord mitjanant el qual ICL Iberia es comprometia a retirar tot el runam del Cogulló, uns 48 milions de tones de sal, en els prxims 50 anys. El pla de restauracióPer fer-ho, lempresa va aprovar un pla de restauració que contempla dues vies: duna banda, comercialitzar la sal i, de laltra, dissoldre-la amb aigua i traslladar-la al mar a través dun nou collector, -una canonada que permet evacuar la salmorra. Per comercialitzar la sal, l'empresa ja té construda una planta de cristallització a Súria i una altra a Sallent, que s'ha d'ampliar en un futur. Daquesta manera, l'empresa preveu vendre un ter de la sal que produeix. La resta, anir cap al mar a través del collector de salmorres. Des del Govern, creuen que el collector de salmorres és la solució actual, per no es descarta que amb una bona impermeabilització de la muntanya el Cogulló pugui continuar dempeus si ja no provoca la salinització de les aigües. Contra la salinització daigües, des de lempresa sexplica que sestan invertint de lordre d11 MEUR anuals. Els parmetres ambientals de lentorn, segons la companyia, estan millorant any rere any. Per fer la restauració, Iberpotash exigeix al Govern la construcció d'un nou collector de salmorres, ja que l'actual ha quedat obsolet. La installació va entrar en ple funcionament l'any 1989 per captar les salmorres generades per la mineria de potassa, evitar abocar-les al riu i millorar l'aigua de boca a Barcelona. Per des de la seva posada en marxa, el nombre de vessaments es compten per centenars i la sal s'ha escampat per camps i boscos amb els efectes de destrucció que aix comporta. La previsió és que el nou collector, que tindr una longitud de 112 quilmetres i un cost superior als 100 MEUR, arribi a Sallent l'any 2022.Compromís de lempresa per restaurar el runamÉs previst que la restauració del runam s'inici l'any vinent a la Botjosa aprofitant encara l'actual collector de salmorres. Inactiu des de principis dels anys 70, quan Iberpotash encara no tenia la concessió, conté 3,8 milions de tones de sal. Segons la companyia, el seu compromís és "ferm" per aconseguir que la restauració tant de la Botjosa com del Cogulló es faci efectiva en el termini previst, que són els prxims 50 anys.Els ecologistes desconfienQue ara s'hagi d'extreure tot el runam salí que s'ha abocat al Cogulló des del 2008 és conseqüncia d'un procés legal que va obrir l'associació de vens de la Rampinya de Sallent. El seu advocat, Climent Fernndez, denuncia que en el cas d'Iberpotash és l'empresa qui marca les condicions per extreure el runam i no l'administració. En qualsevol altre activitat, defensa, és ladministració qui imposa les condicions. Aquí, en canvi, el problema és que l'administració no solament no els imposa sinó que collabora amb una solució que no evita les nefastes conseqüncies que té el Cogulló a nivell mediambiental", ha explicat Fernndez.L'advocat de l'associació dels vens de la Rampinya i els collectius ecologistes consideren que la fiana imposada per la Generalitat a Iberpotash en cas que no compleixi amb la restauració del Cogulló és insuficient. Els ecologistes no veuen clar ni els sistemes que proposa lempresa per retirar el runam i desconfien que sacabi fent. L'actual fiana és de 9 MEUR, i les entitats ecologistes consideren que caldria 71 MEUR per restaurar el runam. Des de lempresa, per, es reafirmen en el compromís i apunten que no tindria sentit fer inversions de lordre de 500 MEUR amb noves plantes de producció i purificació de la sal per llavors marxar. El cstig europeuEl cas d'Iberpotash va arribar a mans de l'executiu de la Unió Europea a principis del 2016 quan aquest va obrir una investigació per possibles ajudes illegals de l'Estat i la Generalitat arran d'una denúncia presentada quatre anys enrere. El motiu de la investigació eren 7,9 MEUR que va costar el recobriment físic dun runam i la reducció de la contaminació. "De confirmar-se, aix suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en comptes de l'empresa responsable de la contaminació", va advertir llavors la Comissió Europea. Un any i mig després la CE va determinar que s'havien atorgat ajuts illegals a Iberpotash perqu aquesta "no va haver d'assumir les despeses de la protecció mediambiental que altres competidores del sector miner a la UE han dassumir". En concret, la CE va sancionar l'Estat no només per finanar els costos de reparació mediambiental a la colnia minera de Vilafruns, sinó també pel fet que s'exigissin a l'empresa unes garanties "injustificablement baixes" per compensar l'impacte mediambiental negatiu de les mines de Súria i Balsareny\/Sallent.El mar del 2018 les autoritats espanyoles van informar Brusselles que la Generalitat havia recuperat completament els 5,8 milions d'euros més els interessos exigits. Encara que Iberpotash hagi retornat les ajudes d'estat illegals, la companyia no s'ha conformat amb aquesta penalització de la CE i la va recórrer l'abril del 2018 al Tribunal General de la Unió Europea amb seu a Luxemburg.
