Publicado 28/6/2019 7:01:07 +02:00CET

Punt final a la moratòria perquè Iberpotash pugui continuar abocant runam salí al Cogulló

Una sentència obligava a clausurar la mina el 30 de juny de 2017, però una decisió judicial ho va allargar dos anys més

ACN

Sallent.-Aquest diumenge acaba la pròrroga de dos anys de què ha gaudit ICL Iberia, l’empresa que gestiona les mines del Bages, per deixar d’abocar runam salí al Cogulló de Sallent. La història de la muntanya -que acumula 48 milions de tones de sal- canviarà també la història d’aquesta població que veurà com la mineria arriba al seu final, un dels principals sectors econòmics del Bages des de la primera meitat del segle XX. Durant anys, la muntanya ha estat focus de polèmica per qüestions ambientals i ara el tancament posarà punt i final al seu creixement. L’altra cara de la moneda és el fet que l’empresa ha esdevingut un dels principals poders econòmics de la comarca amb 1.200 llocs de treball i un volum de negoci de 280 MEUR l’any 2017, segons dades de la pròpia companyia.

De titularitat pública, però explotades en règim de concessió, les mines les gestiona l’empresa Iberpotash des del 1998, una filial de la israeliana ICL Iberia. Amb l’extinció de la moratòria d’abocar al runam salí del Cogulló, la mineria al Bages encara una nova etapa. Una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga l’empresa a deixar-hi d’abocar runam salí aquest dissabte, després de dos anys de pròrroga. A més, Iberpotash haurà de retirar tot el material que hi ha acumulat des de l’abril de 2008, la data en què la Generalitat va concedir l’autorització ambiental que donava empara per seguir amb els abocaments. Una sentència del TSJC va anul·lar aquesta autorització l’any 2013 i el Suprem la va ratificar dos anys més tard. En els darrers dos anys de pròrroga, segons dades d'Iberpotash, s'hi ha abocat 1,5 milions de tones de sal i, per tornar als paràmetres del 2008, que és el que ordena la sentència, caldria retirar entre tretze i catorze milions de tones. Tot i això, l’empresa i el Govern de la Generalitat van signar un acord mitjançant el qual ICL Iberia es comprometia a retirar tot el runam del Cogulló, uns 48 milions de tones de sal, en els pròxims 50 anys. El pla de restauracióPer fer-ho, l’empresa va aprovar un pla de restauració que contempla dues vies: d’una banda, comercialitzar la sal i, de l’altra, dissoldre-la amb aigua i traslladar-la al mar a través d’un nou col·lector, -una canonada que permet evacuar la salmorra. Per comercialitzar la sal, l'empresa ja té construïda una planta de cristal·lització a Súria i una altra a Sallent, que s'ha d'ampliar en un futur. D’aquesta manera, l'empresa preveu vendre un terç de la sal que produeix. La resta, anirà cap al mar a través del col·lector de salmorres. Des del Govern, creuen que el col·lector de salmorres és la solució actual, però no es descarta que amb una bona impermeabilització de la muntanya el Cogulló pugui continuar dempeus si ja no provoca la salinització de les aigües. Contra la salinització d’aigües, des de l’empresa s’explica que s’estan invertint de l’ordre d’11 MEUR anuals. Els paràmetres ambientals de l’entorn, segons la companyia, estan millorant any rere any. Per fer la restauració, Iberpotash exigeix al Govern la construcció d'un nou col·lector de salmorres, ja que l'actual ha quedat obsolet. La instal·lació va entrar en ple funcionament l'any 1989 per captar les salmorres generades per la mineria de potassa, evitar abocar-les al riu i millorar l'aigua de boca a Barcelona. Però des de la seva posada en marxa, el nombre de vessaments es compten per centenars i la sal s'ha escampat per camps i boscos amb els efectes de destrucció que això comporta. La previsió és que el nou col·lector, que tindrà una longitud de 112 quilòmetres i un cost superior als 100 MEUR, arribi a Sallent l'any 2022.Compromís de l’empresa per restaurar el runamÉs previst que la restauració del runam s'iniciï l'any vinent a la Botjosa aprofitant encara l'actual col·lector de salmorres. Inactiu des de principis dels anys 70, quan Iberpotash encara no tenia la concessió, conté 3,8 milions de tones de sal. Segons la companyia, el seu compromís és "ferm" per aconseguir que la restauració tant de la Botjosa com del Cogulló es faci efectiva en el termini previst, que són els pròxims 50 anys.Els ecologistes desconfienQue ara s'hagi d'extreure tot el runam salí que s'ha abocat al Cogulló des del 2008 és conseqüència d'un procés legal que va obrir l'associació de veïns de la Rampinya de Sallent. El seu advocat, Climent Fernàndez, denuncia que en el cas d'Iberpotash és l'empresa qui marca les condicions per extreure el runam i no l'administració. En qualsevol altre activitat, defensa, és l’administració qui imposa les condicions. “Aquí, en canvi, el problema és que l'administració no solament no els imposa sinó que col·labora amb una solució que no evita les nefastes conseqüències que té el Cogulló a nivell mediambiental", ha explicat Fernàndez.L'advocat de l'associació dels veïns de la Rampinya i els col·lectius ecologistes consideren que la fiança imposada per la Generalitat a Iberpotash en cas que no compleixi amb la restauració del Cogulló és insuficient. Els ecologistes no veuen clar ni els sistemes que proposa l’empresa per retirar el runam i desconfien que s’acabi fent. L'actual fiança és de 9 MEUR, i les entitats ecologistes consideren que caldria 71 MEUR per restaurar el runam. Des de l’empresa, però, es reafirmen en el compromís i apunten que no tindria sentit fer inversions de l’ordre de 500 MEUR amb noves plantes de producció i purificació de la sal per llavors marxar. El càstig europeuEl cas d'Iberpotash va arribar a mans de l'executiu de la Unió Europea a principis del 2016 quan aquest va obrir una investigació per possibles ajudes il·legals de l'Estat i la Generalitat arran d'una denúncia presentada quatre anys enrere. El motiu de la investigació eren 7,9 MEUR que va costar el recobriment físic d’un runam i la reducció de la contaminació. "De confirmar-se, això suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en comptes de l'empresa responsable de la contaminació", va advertir llavors la Comissió Europea. Un any i mig després la CE va determinar que s'havien atorgat ajuts il·legals a Iberpotash perquè aquesta "no va haver d'assumir les despeses de la protecció mediambiental que altres competidores del sector miner a la UE han d’assumir". En concret, la CE va sancionar l'Estat no només per finançar els costos de reparació mediambiental a la colònia minera de Vilafruns, sinó també pel fet que s'exigissin a l'empresa unes garanties "injustificablement baixes" per compensar l'impacte mediambiental negatiu de les mines de Súria i Balsareny\/Sallent.El març del 2018 les autoritats espanyoles van informar Brussel·les que la Generalitat havia recuperat completament els 5,8 milions d'euros més els interessos exigits. Encara que Iberpotash hagi retornat les ajudes d'estat il·legals, la companyia no s'ha conformat amb aquesta penalització de la CE i la va recórrer l'abril del 2018 al Tribunal General de la Unió Europea amb seu a Luxemburg.