Publicado 24/05/2019 14:42

Prova pilot per al seguiment via satllit de la població de gall fer als Pirineus

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La Generalitat i el Conselh Generau d'Aran han iniciat la captura d'exemplars d'aquesta espcie amenaada que viu als boscos freds

ACN

Vielha.-La Generalitat i el Conselh Generau d'Aran han iniciat la captura d'exemplars de gall fer (Tetrao urogallus), una espcie amenaada que habita en indrets freds del Pirineu. L'actuació forma part d'una prova pilot en marxa des de l'any passat, que té per objectiu millorar el coneixement de l'espcie especialment en llocs on es desenvolupen activitats turístiques i treballs forestals. En aquest sentit, l'any passat es va comenar la collocació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves. En total es van capturar i marcar sis exemplars: cinc mascles i una femella. En concret, dos a la comarca del Bergued, un a l'Alt Urgell, dos al Pallars Sobir i un a la Val d'Aran.

Enguany, les captures d'individus ja han comenat a la zona de l'Alt Urgell, i el Pallars Sobir i aquests dies s'estan duent a terme a la Val d'Aran. L'actuació es du a terme amb el suport del Cos d'Agents Rurals i Forestal Catalana.L'actuació s'emmarca dins del projecte Interreg POCTEFA HABIOS, finanat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat.La gallincia més gran a Catalunya El gall fer és la gallincia més gran a Catalunya. Es troba amenaada a la península Ibrica, i, a Catalunya, la seva població es concentra sobretot al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd en el coll i el pit. Fan uns 95 cm des de el bec fins a la cua i un pes d'uns 3,5 a 4 kg. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d'un taronja pllid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d'1,5 kg. Tot i la seva important mida és una espcie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquillitat. Així, viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. L'augment de les activitats humanes en els seus hbitats, especialment durant els mesos d'hivern, les activitats forestals, i l'increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges, i els efectes derivats del canvi climtic són els factors que actualment incideixen més en la conservació de l'espcie.Actualment, els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya. Així, en els deu últims anys l'espcie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu catal. Per comarques la situació més greu la trobem a la comarca de la Cerdanya on la reducció d'efectius ha estat del 71%, seguida de l'Alt Urgell, amb una reducció d'un 55%, i la Val d'Aran, de prop d'un 40%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Juss, Pallars Sobir, Ripolls), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagora, Bergued).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés