És una acció de gestió sostenible de l'aigua que permetr incrementar els exemplars de gripau d'esperons, el trió verd i consolidar la granota verda
ACN
Palau-saverdera.-El Consorci de la Costa Brava (CCB) de la Diputació de Girona lidera un projecte pioner per afavorir la biodiversitat a lestació depuradora daigües residuals (EDAR) de Palau-saverdera (Alt Empord). Lobjectiu és potenciar les funcions ecolgiques de la infraestructura de manera compatible amb la gestió operativa de la planta. En el marc daquesta actuació, sha naturalitzat una llacuna que actualment ja acull una de les poblacions reproductores més grans de granota verda del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord, i també sha creat una bassa auxiliar per multiplicar els exemplars de gripau desperons i de tritó verd a lAlt Empord, dues espcies en perill dextinció. En aquest mateix espai, també es potenciar la preservació de lúnic nenúfar autcton de Catalunya.
Aquest divendres s'ha donat a conixer la iniciativa, pionera a Catalunya, que busca contribuir a la preservació dels valors naturals a partir d'una gestió sostenible del cicle de l'aigua. Així mateix, també s'atorga a les plantes de tractament d'aigües residuals una doble funció ambiental. En els últims deu anys, als Aiguamolls de l'Empord i a gairebé tota la plana de l'Alt Empord s'han extingit les poblacions d'amfibis com el ttil, el tritó palmat i el tritó verd. El gripau d'esperons est en una situació molt vulnerable amb només sis poblacions reproductores (algunes a l'Albera). La situació de vulnerabilitat que pateixen els amfibis és un problema global. Segons la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes, un 60% de les espcies d'amfibis estan amenaades per la destrucció dels seus hbits, la dessacació per sobreexplotació de torrents i aqüífers o la disminució de la humitat ambiental per l'emergncia climtica, entre d'altres causes. Aquests animals actuen com a bioindicadors en el medi natural perqu tenen una pell molt permeable a contaminants dissolts a l'aigua, la pluja cida o les radiacions solars. L'estat de les seves poblacions indiquen la qualitat de l'entorn on viuen i no només del medi aqutic sinó també el terrestre. Objectius i actuacions del projectePer revertir aquesta situació, el projecte que s'ha donat a conixer avui a la depuradora de Palau-saverdera s'ha fixat entre els objectius multiplicar els exemplars del gripau desperons i del tritó verd a lAlt Empord, actualment en perill dextinció, i consolidar la població reproductora de granota verda, una espcie que anteriorment era abundant a la zona. Per aconseguir-ho, s'ha adequat una llacuna per a amfibis, amb un marge d'herbes i rampes per facilitar-los l'entrada i sortida de l'aigua així com d'aus i mamífers que hi puguin caure accidentalment. A més de ser un hbitat magnífic per a la granota verda, la llacuna tindr molt potencial per al refugi i reproducció daltres amfibis. En concret, ser una llacuna dafinament, per on passa l'aigua depurada i sen millora la qualitat grcies als processos físics, químics i biolgics que s'hi produeixen.També s'ha creat una bassa auxiliar per a la reintroducció d'espcies d'amfibis que estan amenaades. De fet, est pensada com a primer punt d'alliberament i control de la població per evitar que altres espcies se les mengin quan són larves. Aquesta nova installació ser una bassa auxiliar temporal i complementria a la llacuna on ja s'hi han comenat a alliberar larves d'espais propers en risc imminent de dessecació per la falta de pluges. Les basses i tolls temporers mediterranis són hbitats dinters comunitari (HIC) que la Unió Europea considera dactuació prioritria. A la plana de lAlt Empord, nhi ha pocs i tenen molt valor a causa del context en qu se situen i perqu en corre perill la conservació. De forma parallela, es far una gestió ecolgica de les zones verdes de les installacions prioritzant espcies vegetals autctones i evitant l'ús de fitosanitaris. També es crearan microhbitats de rocalla i troncs d'arbre perqu esdevinguin espais d'alimentació, cria i refugi per a insectes, rptils, amfibis o ocells. Introducció del nenúfar blanc També s'introduir el nenúfar blanc (Nymphaea alba), l'únic que és autcton de Catalunya. Actualment només nhi ha poblacions allades a uns quants punts del país. Se suposa que els nenúfars introduts a la llacuna tenen lorigen en una població silvestre autctona de lestany de Castelló dEmpúries i Palau-saverdera, segons cita el botnic Estanislau Vayreda. La incorporació daquesta espcie a la llacuna ha estat grcies a la tasca de Ramon Ribas, de Serra de Daró, el naturalista Jordi Sargatal i el Viver Tres Turons.Un espai de estratgic Per impulsar el projecte s'ha tingut especialment en compte la bona connectivitat ecolgica de la installació amb el Parc Natural dels Aiguamolls així com el "gran potencial" de la llacuna per al refugi i reproducció d'amfibis. De fet, aquests dos factors i la distribució biogeogrfica de Catalunya lhan convertit en un punt estratgic per a la reintroducció, reproducció i expansió del gripau desperons. També beneficiar moltes espcies que contribueixen al control natural de plagues i a la pollinització dels cultius.El president de la Diputació i del Consorci de la Costa Brava, Miquel Noguer, ha visitat aquest divendres les installacions i ha recordat la llarga trajectria del Consorci amb l'impuls de projectes pioners en benefici del territori en els 48 anys de vida. El CCB és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i vint-i-set municipis del litoral gironí, i gestiona el cicle i labastament de laigua en alta ?captació, transport i potabilització? per subministrar-la a més d'un milió d'usuaris, tant consorciats com daltres que no ho són, en collaboració amb lAgncia Catalana de lAigua (ACA) de la Generalitat.
