Es tracta d'una eina que pretén generar un nou model econmic basat en l'economia verda, circular i digitalitzada
ACN
Lleida.-La Diputació de Lleida promou el Projecte estratgic per a la transformació econmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 2020-2027 de la m de les principals institucions del territori i amb l'aval d'Europa. Es tracta d'una eina que pretén generar un nou model econmic basat en l'economia verda, circular i digitalitzada, que s'ha de desplegar en 8 anys (2020-27) amb un pressupost inicial de 17,7 milions d'euros. Assegurar la viabilitat econmica, social i ambiental de la producció agrícola, ramadera i forestal com a sector estratgic i afavorir l'arrelament al territori en base a la creació d'ocupació de qualitat en sectors emergents, són alguns dels principals objectius d'aquest projecte pioner a Europa que té Lleida com a referent.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha exposat que "un territori basat en un model d'economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratgics i afavoreixi l'aparició de sectors emergents i nous models de negoci que el converteixin en un lloc atractiu per viure i treballar". "Un territori que compti amb els suports europeus necessaris per projectar-se cap al futur i contribuir així a l'assoliment dels ambiciosos objectius globals, com els ODS o el Pacte Verd de la UE", ha afirmat.Talarn ha dibuixat aix la visió de futur sobre el territori lleidat, en la presentació del 'Projecte per a la transformació econmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran', que s'ha dut a terme aquest dijous a la Diputació de Lleida i en el qual l'han acompanyat el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragons; la consellera d'Agricultura, Teresa Jord, i la delegada del Govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, que hi ha intervingut des de Brusselles.El vicepresident del Govern ha valorat positivament la signatura del conveni, i ha assegurat que "afavoreix la collaboració entre institucions, amb una clara voluntat de sortir-nos d'aquesta crisi, no només recuperant l'activitat sinó transformant-la". En aquest sentit, ha posat de manifest que l'acord "ha de ser una iniciativa de referncia per a altres territoris de Catalunya, per convertir aquesta situació de crisi en una oportunitat de canvi". "No estem en una poca de canvi sinó en un canvi d'poca", ha subratllat. "La voluntat del Govern és que les Terres de Lleida, del Pirineu i de l'Aran aprofitin al mxim totes les seves potencialitats", ha afegit Aragons.Durant la seva intervenció, el vicepresident ha remarcat, a més, que "amb el pas que fem avui posem les bases per fer-ne d'altres" i ha posat com a exemple l'anunci de l'rea 5G de Lleida que "ha de donar eines per avanar en aquesta transformació econmica del territori". Aragons també ha recordat que el compromís del Govern és fer del Pla per a la reactivació econmica i protecció social, aprovat el juliol passat, "un autntic pla de país, amb voluntat de sumar i que sigui mpliament compartit".Es tracta d'un projecte estratgic a vuit anys vista, que compta amb un pressupost inicial en la seva primera fase (2020-22) de 17,7 milions d'euros compromesos per part de les diferents institucions, centres de recerca i entitats del territori que li donen suport a través d'una trentena d'actuacions. Est coordinat pel Patronat de Promoció Econmica de la Diputació de Lleida mitjanant l'Oficina Tcnica per la Transformació, de la qual aquest dijous se n'ha oficialitzat la seva creació amb la signatura del conveni entre la Diputació i la Generalitat.Aquest projecte de transformació econmica té com a punt de partida la unió institucional, representada per una coalició d'entitats compromeses amb el canvi, denominada 'Grup Promotor'. Aquest grup est integrat inicialment per les entitats de suport a la promoció econmica vinculades a la Diputació de Lleida (el propi Patronat de Promoció Econmica, Globalleida i el CEEI) juntament amb la Universitat de Lleida, el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, el Parc Científic i Tecnolgic Agroalimentari de Lleida, la Federació de Cooperatives Agrries de Catalunya, la Cambra de Comer, l'IRTA, la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, així com diversos ajuntaments de la demarcació, entre ells la Paeria. El mtode per desplegar-se preveu l'adhesió i participació progressiva de la ciutadania, el teixit empresarial, l'administració local i d'altres centres d'investigació i educatius del territori. En aquest sentit, el projecte dota de suport econmic i tcnic les administracions locals perqu puguin participar activament de la transformació. La voluntat és ara buscar la complicitat de la ciutadania i les aliances estratgiques al territori per fer efectiu aquest desig de futur, ha exposat Talarn. "Només podem fer-ho si ho fem tots junts, institucions i societat civil, amb l'objectiu d'aconseguir un territori de futur i prsper en qu els nostres fills no es vegin obligats a haver de marxar per falta doportunitats", ha remarcat el president de la diputació lleidatana. Teresa Jord s'ha felicitat que aquesta iniciativa sorgeixi de la suma d'esforos i talents entre les administracions i que, per tant, permeti avanar en la implantació de polítiques que treballin en camps com ara l'emergncia climtica, l'envelliment de la població i la transició digital.Un mtode pioner a Europa que té Lleida com a referentEl projecte compta amb una metodologia pionera per al seu desplegament anomenada 'Agenda compartida', que compta amb el suport de la Generalitat i l'aval de la Unió Europea. Aquesta metodologia implica la participació activa de tots els agents del territori i est destinada precisament a articular els processos i les dinmiques necessries per fer efectiu el canvi mitjanant un model de governana participativa. "No és la nostra intenció crear noves estructures sinó optimitzar les existents, i és en aquest sentit que el paper de Globalleida i els CEEI ser clau per fer de cadenes de transmissió al territori", ha assenyalat Talarn.Els representants de la Generalitat han confirmat l'alineació de la iniciativa amb la voluntat del Govern d'impulsar la transició cap a la sostenibilitat del model econmic catal. Així, segons ha explicat la delegada de la Generalitat a la Unió Europea, Meritxell Serret, "el plantejament est alineat també amb l'enfocament de la política de recuperació i de cohesió de la UE per al període 2021-2027". En aquest sentit, ha dit que "aquest projecte no és només estratgic per a Lleida sinó també per a Europa, ja que la UE est impulsant aquest canvi de model econmic i necessita tenir territoris que actun com a motors i Lleida en podria ser un". El projecte es desenvolupar de forma participativa i amb un horitzó de vuit anys que serviran en una primera fase per generar la governana i els grups de treball capaos d'identificar projectes, actuacions o programes innovadors necessaris per materialitzar les oportunitats identificades. En aquesta primera fase es preveu una inversió de 17,7 milions d'euros. La segona fase tindr l'objectiu de fer efectives aquestes iniciatives optimitzant l'ús del fons europeus per part dels diferents tipus de beneficiaris. Joan Talarn ha dit que suposa "una oportunitat histrica" en qu els territoris rurals són un valor emergent a Europa i que cal aprofitar. En aquest sentit, la expressat que la Diputació de Lleida ha d'estar en aquest moment al costat de les persones "per apuntalar el futur, actuar com un motor per a transformar el model econmic del nostre territori i aix és el que hem fet amb el projecte que avui els presentem", ha subratllat.Línies estratgiques per generar nous motors econmicsFins a la data s'han identificat set oportunitats que constitueixen prioritats de treball de l'Agenda Compartida, i que giren al voltant de sectors estratgics i de sectors emergents en el nou paradigma global, que poden esdevenir motors econmics de la transformació. Aquestes línies prioritries es basen en posar en valor diferents aspectes de la realitat més propera per tal de fer-los rendibles o convertir-los en font de negoci.En primer terme, la valorització de la matria orgnica disponible a través d'un nou teixit industrial vinculat a noves i millorades cadenes de valor que reforcin sectors com l'agroalimentari o els dels serveis i constitueixin a la vegada motors d'atracció d'inversions i talent. En segon lloc, la millora de les cadenes alimentries, per fer-les més resilients, competitives i eficients en l'ús dels recursos, atractives per al necessari relleu generacional del sector. Una altra de les oportunitats passa per la valorització dels serveis mediambientals per reforar un model turístic lligat a l'oci, el lleure i la cultura vinculat a la riquesa natural i alhora per fer emergir nous models de negoci vinculats a la preservació i recuperació de la biodiversitat, la preservació del sl o la gestió de l'aigua. També la valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l'mbit agroforestal, que alhora contribueixen a millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d'incendis.En cinqu lloc, una altra de les línies de treball se centra en la digitalització. Les noves tecnologies obren un ventall d'oportunitats, en benefici de l'acceleració de les prioritats identificades o com a sector de serveis emergents al territori. És el cas del 5G, del qual arribar aviat a Lleida i que obre un ventall d'aplicacions que caldr identificar i experimentar. L'ocupació verda amb la formació i capacitació per respondre a les necessitats del nou model, generar nous oficis i que a la vegada tinguin una sortida, i l'eficincia energtica i generació d'energies renovables per fer possible un model energtic just, descentralitzat i generador de valor al territori, és una a altra de les oportunitats detectades al territori, són altres de les oportunitats detectades al territori.
