El projecte es troba ara amb dificultats per trobar habitatges assequibles
ACN
Barcelona.-El Fernando té 81 anys i cobra una petita pensió. No es pot permetre viure sol i per això ja fa vuit anys que es va acollir a un programa del Centre de Serveis Socials del Poble Sec que forma grups per compartir pis. Tot i que pràcticament sempre ha viscut al Paral·lel, el Fernando viu ara amb dos companys, també grans i d'un perfil similar al seu, a prop de la plaça de la República. Ja s'ha acostumat al nou barri i recomana l'experiència. "Un pis per a una persona sola avui dia és molt difícil. Encara que es treballi, si ja s'han de pagar com a mínim 600 euros de lloguer és impossible", ha opinat. El programa 'Compartim pis' va néixer l'any 2000 però actualment té més sentit que mai per l'escalada dels preus del lloguer, tot i que paradoxalment també es troba ara amb els mateixos problemes que tenen els veïns de la ciutat per trobar habitatges assequibles.
Sovint els joves (i ja no tan joves) s'ajunten per compartir pis perquè no poden pagar un lloguer en solitari. El programa 'Compartim pis', però, no s'adreça a aquest tipus de públic, sinó a persones soles, famílies monoparentals o persones que tenen pensions no contributives i que depenen de rendes mínimes que no han pogut tirar endavant un projecte propi d'habitatge. "Són persones que estan en habitacions llogades, que el pis on viuen no estan en condicions, que estan en una situació d'amuntegament o que viuen en pensions o albergs temporals", apunta a l'ACN l'Esther Martín, directora de Serveis Socials del Poble Sec.El primer pas del programa és l'organització de grups formats per una dotzena de persones que comparteixen en sis sessions la seva situació i els problemes que s'estan trobant en matèria d'habitatge. També hi ha una part d'informació i d'orientació i es va veient si es forma algun grup de dues, tres o quatre persones que s'animin a formar una unitat de convivència. Debatre sobre què significa compartir pis Si és així, es parlarà dels reptes que suposa compartir un habitatge, del dia a dia, de compartir les tasques i de com s'organitzaran a nivell econòmic. El programa els acompanyarà llavors en la recerca del pis en qüestió, i si cal els ajudarà amb el pagament de la fiança. Més de 250 persones han passat per aquest projecte. Algunes utilitzen aquest programa de forma temporal i després milloren la seva situació i construeixen un projecte propi. "Molts no s'ho plantegen per sempre, sinó per un temps", assenyala Martín. Altres creen unitats que acaben sent pràcticament permanents. És el cas del Fernando, que portava 20 anys de lloguer però en fa vuit que es va quedar sense habitatge perquè la propietària va decidir vendre's el pis. Un company i la seva dona es van posar en contacte amb el Centre de Serveis Socials del Poble Sec i el van convèncer per participar en aquest programa. Van veure diferents pisos, però es van quedar amb una planta baixa de tres habitacions per 600 euros, lluny del seu barri, això sí. "Al principi et costa adaptar-te, però ara estic tranquil. Aquí no hi ha sorolls a la nit i estem molt contents", assegura.La dona del seu company ja va morir i ara comparteixen amb una altra senyora gran, que passa tota la jornada en un centre de dia. "Ens portem molt bé, no discutim mai", explica. Les tasques de la llar van a càrrec d'una senyora de la neteja que ve un cop per setmana, però ells mateixos es cuinen i comparteixen les despeses del menjar.El Fernando subratlla que el segon contracte, de tres anys, se'ls acaba al desembre. "Però l'assistenta social ens ha dit que de moment tranquils", afegeix. Segurament no vol imaginar-se tornant a buscar pis, i més en la situació actual de pujada de preus. "Nosaltres no fallem mai a l'hora de pagar. Potser ens pugen una mica el lloguer, però si ho fan, doncs entre els tres ja ho pagarem", afegeixFalten pisos de lloguer, també per aquest projecteAnna Soler, directora territorial de Serveis Socials del districte de Sants-Montjuïc, ha remarcat que aquest projecte va néixer l'any 2000, i llavors tenia "tot el sentit" per ajudar persones que no aconseguien construir per si soles un projecte d'habitatge. "Però és que ara té més sentit que mai", ha apuntat. Ara bé, es dona la paradoxa que si les persones cada cop tenen més dificultats per llogar un pis, passa el mateix també amb el programa. El mercat privat cada cop està més complicat, i més quan el perfil d'aquest llogater sovint té deutes i precisament no es caracteritza per tenir una bona situació econòmica. El programa va optar per accedir a la borsa pública de lloguer, però l'augment dels desnonaments ha provocat que aquests recursos hagin de dirigir-se a les persones que s'han quedat sense llar i es troben en una situació d'emergència."El projecte continua donant resposta, però la situació d'emergència habitacional fa que moltes vegades haguem de prioritzar com a Ajuntament a l'hora de donar recursos, i el nostre programa també se sent afectat", ha reconegut.Soler també ha destacat la importància d'intentar formar grups de perfils similars, perquè a l'hora de compartir és més fàcil si els grups de convivència es fan per afinitats. Per exemple, ajuntar diverses persones sense càrregues familiars, persones grans o dues famílies monoparentals, que habitualment són dones.
