Els professionals es troben immersos en una crisi polidrica i manquen efectius, que a vegades es troben fora de Catalunya
ACN
Tarragona .-Alguns municipis del litoral catal han tingut problemes per poder garantir la presncia de socorristes a les seves platges aquest estiu. La principal causa és lescassetat de professionals disponibles, que fa que les empreses tinguin dificultats per trobar-ne i per oferir el servei que els ajuntaments els han adjudicat. Les raons que expliquen la manca de socorristes són diverses i tot plegat ha acabat generant un problema de difícil solució que sembla que sagreuja cada any. Els treballadors denuncien sous baixos, temporalitat i intrusisme laboral. Les empreses pugnen per guanyar uns concursos públics a uns preus molt baixos mentre la Generalitat aposta per elevar la formació necessria per poder exercir. Segons clculs dUGT, farien falta almenys 300 socorristes per garantir la mxima seguretat de les platges catalanes.
Vandells i lHospitalet de lInfant (Baix Camp) és una de les localitats que ha tingut dificultats per poder tenir els socorristes que garanteixin la seguretat de les platges. Hi ha quinze places per cobrir les quatre platges principals de la localitat, per lempresa adjudicatria, Eulen, va comenar a prestar el servei per Sant Joan amb només deu efectius. La setmana passada van arribar als catorze, segons han assegurat fonts municipals. Des de lAjuntament afirmen que són conscients de les dificultats per trobar professionals i han donat marge a la companyia, que ha acabat portant treballadors des de Jaén davant la impossibilitat de trobar-ne a Catalunya.Cunit (Baix Peneds) fins la setmana passada no va poder desplegar el servei complert amb 19 socorristes. Es tracta dun cas fora particular, ja que lAjuntament no fa un concurs públic destinat a empreses del sector, sinó que contracta els treballadors directament. Argumenten que han trigat a disposar de tota la plantilla perqu la selecció del personal sha fet en dues convocatries separades. Així, abans de linici de la temporada de bany ja hi havia 10 persones escollides, i la setmana passada es van seleccionar els 9 socorristes que faltaven per prestar el servei complert.Fora de la demarcació de Tarragona, a Cubelles (Garraf) les platges també shan omplert de banyistes sense el servei desplegat al 100%. LAjuntament ha convocat el concurs dadjudicació tres vegades, després de dues licitacions desertes. Segons el govern, el primer concurs oferia un contracte de 95.000 euros per cap empresa shi va presentar perqu no podien assumir els sous dels treballadors, ja que just sacabava daprovar un increment del salari mínim interprofessional. Pel que fa al segon concurs, el govern lamenta que a la situació econmica shi van sumar els canvis de titulació mínima exigits per la Generalitat, fet que va dificultar més linters i disponibilitat de les empreses. Finalment, lAjuntament va obrir un tercer concurs per 115.000 euros que sí va permetre adjudicar el servei. Amb tot, la licitació es va resoldre l1 de juliol, i lempresa guanyadora no ha proporcionat el personal necessari fins el dia 15. Per evitar deixar les platges descobertes de vigilncia -que ja ho havien estat a finals de juny-, lAjuntament ha contractat fins a mitjans de mes un servei de socorrisme temporal amb la meitat de vigilants respecte el servei complert. Rebaixar preusSocorristes, sindicats i empreses discrepen sobre la raó per la qual falten professionals. Per tots coincideixen en un punt: els preus que paguen els ajuntaments són extremadament baixos, fet que incideix en la qualitat del servei i en el sou dels professionals.Albert Bel és un dels membres de la plataforma Socorristas Profesionales, que lluita per millorar les condicions dels treballadors. Bel posa el focus en els pressupostos que presenten les empreses per guanyar els concursos. En alguns casos és impossible pagar el sou mínim interprofessional, indica. Després de molts anys sent socorrista, enguany sha retirat, cansat de malviure. Una de les problemtiques és que els socorristes no tenen conveni collectiu propi, sinó que es regulen pel conveni dinstallacions esportives, que no sajusta gaire a la seva realitat, ja que han de tenir coneixements sanitaris i una bona preparació física. Per per Bel el principal problema és el sou que paguen les empreses i afirma categricament que és mentida que faltin socorristes. Nhi ha molts de retirats, per per les condicions. Les empreses shan carregat el sector, assegura. Creu que amb sous de 1.500 euros mensuals, que no és massa si es valora que hi ha vides en joc, la situació seria molt diferent. Denuncia que algunes paguen sous de 800 euros, amb torns de deu dies seguits treballant i que porten treballadors de fora sense formació. En aquest punt és especialment belligerant. Assenyala que algunes persones vingudes daltres punts de lEstat i de lestranger tan sols tenen un títol que han obtingut en un curs de cap de setmana, que han fet fins i tot online i que els ha costat 16 euros. Per les mancances teriques no serien les úniques, segons Bel. Hi ha molts socorristes que no són capaos darribar a la boia de 200 metres. Cal una bona preparació física i molts no la tenen. I aix fa que al primer ensurt que tenen quan han dentrar al mar, agafen la baixa i ja no tornen, exposa amb contundncia. És una feina on hi va la vida, tant la del socorrista com la del banyista, reflexiona Bel. Discrepncies sobre la moratria del RopecI aquí és on entra la legislació. La Generalitat va anunciar que per ser socorrista a la platja enguany tots els professionals del sector haurien destar inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya (Ropec). Un dels requisits que marca el Ropec és una titulació mínima, que es pot tenir tant per haver cursat el cicle formatiu de Grau Mitj de Salvament i Socorrisme, com per tenir titulació avalada per la Generalitat -ja sigui del SOC o de la Creu Roja, entre altres- com per acreditar una mplia experincia en el sector.La mesura estava pensada per elevar el nivell dels professionals i equiparar titulacions, per a causa de la pressió de les empreses davant un molt probable escenari de no trobar socorristes, el Govern ha fet una moratria dun any. Així doncs, aquest estiu els socorristes no necessiten el Ropec per treballar.Per Bel és una mala notícia, perqu allarga un problema que al seu parer cal afrontar com més aviat, millor. Tampoc hi acaba destar dacord Hugo Núñez, coordinador del servei de Socorrisme i Salvament de la Creu Roja a la ciutat de Tarragona. Lentitat sencarrega de la vigilncia a diversos municipis del país. La seva presncia és especialment significativa al sud, on gestionen les platges de Tarragona, El Vendrell, Roda de Ber, LAmetlla de Mar, LAmpolla i Deltebre. Núñez admet que els ha costat trobar socorristes acreditats per que tot i aix han aconseguit cobrir les quasi 150 places que necessitaven a la demarcació. Sobre el Ropec, Núñez creu que és un gran avantatge que simplanti. Passem de tenir socorristes que potser han fet una formació de 100 hores o dun cap de setmana, a altres que han fet el cicle formatiu de 1.600 hores, exposa en consonncia amb Bel. A més reflexiona que alguns diuen que és una formació excessiva, per qu vol dir excessiu quan parlem que aquesta persona ha de salvar vides?, es qüestiona. El socorrista, amb tretze anys dexperincia, també reconeix que en termes generals hi ha pocs professionals, per defensa que linteressant és que els pocs que hi hagi siguin bons. De tota manera, Núñez reconeix que amb lexigncia del Ropec no se solucionaria tot, ja que la inscripció és vitalícia. Si jo minscric avui i estic cinc anys sense cuidar-me físicament, legalment podria ser socorrista, valora. Per tant, segons ell ha de ser cada empresa la que faci les proves físiques, tcniques i de coneixements als professionals. El coordinador assegura que a la Creu Roja fan proves físiques anualment i teriques cada dos anys.També és socorrista Nicolás Miguel, encara que té una opinió diferent a la dels seus collegues respecte el Ropec. Miguel és un dels impulsors de la plataforma SOS Socorristes, impulsada pel sindicat UGT. Menys mal que van fer la moratria, sinó enguany hi hagués hagut menys socorristes. En la seva opinió, els socorristes no són treballadors relacionats amb lesport, sinó que estan en la branca sanitria. El 80% de la nostra feina és sanitria. Fem seguretat i prevenció, sobretot, exposa. Per tant, troba que sels hi hauria de trobar un encaix més a mida.Segons la plataforma i UGT, els principals culpables de la precarietat dels socorristes són les administracions. Disparen contra els ajuntaments pel baix import de les licitacions, contra la Generalitat per vincular la professió amb el Ropec i per no desenvolupar un conveni sectorial autonmic, i contra lEstat perqu la llei que regula el sector és del 1972 i ha quedat obsoleta. No hi ha cap tipus de reglamentació, ni salarial, ni laboral, assenyalen. A més indiquen que en la legislació hi ha un fet que troben absurd, ja que afirmen que la llei diu que en una platja pot no haver-hi socorristes, per en una piscina duna urbanització hi ha de ser.Un altre factor que els treballadors consideren que els perjudica és larbitrarietat que tenen els ajuntaments a lhora de determinar quants professionals hi ha dhaver a cada platja, quines platges tenen servei de salvament i quan comencen a treballar. Quan acaba el calendari escolar és quan comencen les licitacions, comenta Hugo Núñez, que constata que cada cop fa més calor pel canvi climtic i cada vegada sest més a gust a la platja més aviat, per la qual cosa considera que els consistoris shaurien de plantejar ampliar les jornades i cobrir més dies de servei. Bel hi est dacord. Creu que a bona part de la costa catalana la temporada ja és prcticament de sis mesos, amb la qual cosa si sallarguessin els serveis els socorristes podrien treballar més temps, i per als joves seria més estimulant estudiar els dos anys del cicle formatiu de Grau Mitj per obtenir la titulació. Els ajuntaments per, no ho veuen tan clar. Les dificultats econmiques que tenen molts dells fan que busquin ajustar el pressupost al mxim, i aix passa també per reduir els dies de servei. Des dUGT denuncien que aix és perillós perqu en moments dalta afluncia de banyistes no hi ha cap vigilant. El mateix passa amb els horaris. En molts casos els socorristes acaben la jornada laboral cap a les set de la tarda, quan encara hi ha moltes platges plenes, reconeix Núñez. Als ajuntaments els proposem que sampli al mxim la jornada laboral. Podria ser un problema per lempresa per trobar el personal per quadrar els torns, per ja ens ho muntaríem, valora. El coordinador de platges de la Creu Roja afegeix que no sha de plantejar el servei enfocat a com li aniria bé a lempresa, sinó a com li va bé a lusuari. I finalment, adverteix que un cop marxen a les set de la tarda és quan comencen a passar coses, en referncia als accidents i ofegaments.
