Les administracions seguiran lluitant per aconseguir que es reconegui el seu valor universal excepcional
ACN
Falset.-Les administracions implicades en la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Unesco han assegurat que seguiran treballant per obtenir el reconeixement i que esperen poder-ho aconseguir en un termini de "dos o tres anys". La Generalitat, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Priorat han afirmat en declaracions a lACN que mantenen el compromís de perfeccionar el projecte i poder convncer els avaluadors del valor universal excepcional de la zona. Després danys de feina, la setmana passada es va anunciar la renúncia a presentar el projecte perqu linforme dIcomos, lorganització internacional consultiva de la Unesco que analitza les propostes, ho desaconsellava.
Els impulsors han recordat que la retirada de la candidatura va ser purament estratgica, ja que amb una avaluació desfavorable dIcomos era molt arriscat presentar el projecte davant la Unesco. Sobretot perqu un cop lorganisme internacional es pronunci, no hi ha marxa enrere: si és descartat, no es pot tornar a presentar. Per aquesta raó, han preferit millorar la proposta i defensar-la amb més garanties dxit.Un dels aspectes en els quals caldr fer més mfasi és en convncer Icomos del valor universal excepcional de la zona, ja que és una de les qüestions que en linforme els avaluadors van remarcar que els generava dubtes. És a dir, en la constatació de perqu el projecte Priorat-Montsant-Siurana és únic al món. El raonament que fan les administracions és que des dIcomos no sha ents del tot la iniciativa perqu es tracta dun projecte innovador i complex dins del que són les candidatures de patrimoni paisatgístic, ha exposat Josep Maria Prunera, cap del departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. Posar en valor un paisatge agrícola ha agafat per sorpresa a Icomos. Aquí es barreja cultura, tradició, vi..., ha concretat. En la mateixa línia sha expressat el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, que ha raonat que el projecte prioratí no és com un monument on es veu claríssimament el valor, sinó que són una srie de petites coses que el paisatge sigui representatiu de lagricultura i del mosaic agrari del Mediterrani.Quan es prepari de nou el projecte també caldr incidir en la part comparativa. A més de justificar els valors, també sha de comparar amb altres zones. Demostrar que és excepcional en relació amb els que ja estan inscrits a la llista de Patrimoni Mundial, ha comentat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar.La gestió del territori en el futurUn dels aspectes que ha centrat més esforos per part dels implicats en la candidatura ha estat el pla de gestió. Icomos hauria valorat positivament la manera en com sha desenvolupat fins ara, a través de la Comissió permanent de la candidatura del Priorat com a Patrimoni Paisatgístic de la Unesco. És una taula en la qual els diferents agents administratius i socials -especialment lassociació Prioritat- treballen qüestions relacionades amb el projecte. Lobjectiu per, és crear un nou organisme que permeti garantir la protecció del patrimoni a protegir. Hauria dencarregar-se de la gestió de temes paisatgístics, urbanístics, elements patrimonials, elements del paisatge agrícola..., ha concretat la directora general de Patrimoni Cultural. Per Prunera, ser necessari que hi hagi una administració que assumeixi el rol de liderar la gestió. Ibar shi ha mostrat dacord i fins i tot ha considerat que no ha de dependre necessriament de la Generalitat, sinó que pot fer-ho del Consell Comarcal o la Diputació. També caldr concretar quina forma jurídica sestableix. Tot i que una bona opció seria la dun consorci, la tendncia general deliminar aquests organismes fa que sexplorin altres opcions. Sigui quina sigui la fórmula escollida, les diferents administracions han afirmat que el compromís per desenvolupar-la és total. Fins i tot en el supsit que la Unesco rebutgés el projecte Priorat-Montsant-Siurana. La candidatura és lexcusa per aplicar una srie de mesures i elements de protecció del paisatge, i per potenciar el mosaic agrari, ha valorat el president del Consell Comarcal. Els valors que fan referncia al vi són el nostre baluard. Aquí al Priorat hem de viure de tot aix i del turisme relacionat amb el paisatge. No som una comarca industrialitzada i no ho hem de ser, ha afegit Sabaté.Dos o tres anys mésTot i el revés que va suposar linforme dIcomos, la confiana amb el potencial del projecte és total. Des de la Diputació, Prunera ha afirmat que és engrescador i ha remarcat que la comarca shi ha abocat amb molta expertesa. Tan Prunera com Sabaté han considerat que en un termini de dos o tres anys es podr tornar a presentar el projecte. Ibar prefereix no posar dates i ha advertit que a partir de lany vinent laccés a la Unesco ser més restringit. La directora general de Patrimoni Cultural ha recordat que fins ara cada estat podia presentar dos paisatges i un monument a cada convocatria, per que a partir dara tan sols ser una candidatura per estat. A més, cal tenir en compte que Espanya és el tercer país amb més inscripcions de Patrimoni Mundial i que hi ha altres zones que també aspiren a ser-ho.Tot i aix, Ibar ha posat en valor que el ministeri de Cultura sha fet seva la candidatura prioratina i hi ha hagut una bona collaboració entre les administracions. A més, és lEstat qui, en última instncia, ha davalar la presentació del projecte davant la Unesco. Amb tot des de Patrimoni Cultural han apuntat que cal fer una trobada amb els promotors, lassociació Prioritat, i lEstat per traar el full de ruta a seguir a partir dara. Ibar ha afirmat que els departaments de Cultura, Agricultura i Territori de la Generalitat -els tres implicats en la iniciativa- hi treballaran, i que en les properes setmanes anir a Madrid per reunir-se amb el director general de Bellas Artes per abordar els passos a seguir.
