Es tracta del pare d'un veí de l'Hospitalet de Llobregat que es va fugar d'una presó de Pamplona el 1938
ACN
Barcelona.-El conveni entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir mostres dADN de desapareguts durant la Guerra Civil ha perms, per primera vegada, la identificació duna persona recuperada duna fossa. Es tracta de Ramon Haro Gómez, un dels 800 presos republicans que el 22 de maig de 1938 van aconseguir fugir de la presó de mxima seguretat del Fuerte de Sant Cristóbal del Monte Ezkaba, prop de Pamplona. Es tracta duna de les grans evasions de la histria dEuropa. Els dies següents, uns 200 daquells fugats van ser assassinats i enterrats en fosses, sense cap tipus de judici previ. El seu fill vivia a l'Hospitalet de Llobregat fins el 2016 i va facilitar mostres d'ADN a la Generalitat per facilitar la seva recerca.
La Gurdia Civil va capturar i executar Ramon Haro i dos altres reclusos a Esteribar, a uns 20 quilmetres de la presó. Posteriorment, vens del poble van enterrar els tres homes en una fossa al mateix prat on havien estat assassinats. Ramon Haro Gómez era un jornaler dEncinas de Abajo (Salamanca). Estava casat i tenia dos fills. Va morir amb 26 anys.Encreuament genticEl fill de Ramon Haro Gómez, Ramon Haro Garcia, va facilitar mostres dADN a la Generalitat quan es va iniciar el programa didentificació gentica. La família havia inscrit el cas uns anys abans al cens de persones desaparegudes. El govern navarrs va localitzar i obrir la fossa dEsteribar lestiu del 2016 i va recuperar les restes dels tres homes. Davant la possibilitat que un dels tres homes fos Ramon Haro, la Direcció General de Memria Democrtica de la Generalitat va traslladar aquest octubre les mostres dADN del fill a lInstitut Navarrs de la Memria. Lencreuament de dades gentiques ha estat positiu amb un dels tres esquelets.El conveni amb NavarraEl conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat foral de Navarra es va signar aquest setembre amb lobjectiu de compartir perfils gentics i identificar víctimes localitzades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.Els dos governs estan portant a terme programes similars per obrir fosses als respectius territoris i identificar-ne les restes. Lacord preveu la collaboració en els treballs de documentació, preservació i senyalització de fosses, així com la reparació i la dignificació de les víctimes.El conveni també estableix lorganització conjunta dexposicions, esdeveniments, colloquis o seminaris relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició.Programa didentificació genticaA Catalunya, el programa didentificació gentica ha perms identificar vuit persones que estaven enterrades en fosses de la Guerra Civil. És un sistema que disposa duna base de dades amb perfils gentics de familiars de víctimes i perfils gentics de restes localitzades en fosses. Les dades sencreuen per veure si hi ha coincidncia gentica.El programa disposa actualment dunes 2.000 mostres dADN de donants vius i duns 200 perfils gentics de restes de fosses. Cada extracció dADN dun individu duna fossa té un cost aproximat duns 1.000 euros. És un procés complex i car.En canvi, la donació dADN per part de familiars és gratuta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra gentica shan dinscriure al cens de persones desaparegudes. LHospital Vall dHebron és lencarregat dextreure la mostra del frotis bucal.Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memria Democrtica té documentades 523 fosses.316 persones recuperadesLa Generalitat ha obert 32 fosses grcies al pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza lobertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del pla han facilitat la recuperació de 316 persones.Al cens de persones desaparegudes de Catalunya, nhi ha 19 de navarreses, algunes al cementiri de Montjuc. No obstant aix, és impossible quantificar quants navarresos van perdre la vida a Catalunya. Es tracta de soldats desapareguts, principalment, durant lofensiva franquista sobre Catalunya dentre el desembre de 1938 i el febrer de 1939; al front de lEbre, entre el juliol i el desembre de 1938; i, també, navarresos que vivien a Catalunya i que es van enrolar a lexrcit republic. A Navarra, segons diverses fonts, hi ha cinc catalans que podrien haver desaparegut en presons com el Fuerte de San Cristóbal (Pamplona) i centres de concentració dun territori que es va convertir en un enclavament estratgic de la repressió del bndol rebel. A Navarra no hi va haver front de guerra, ja que des del primer moment es van imposar els feixistes.Per la seva banda, el Govern de Navarra ha obert 49 de les 204 fosses que ha documentat. Des del 2015, ha recuperat les restes de 121 persones i ha recollit 250 mostres dADN de familiars de víctimes. Grcies a lobertura de fosses i al banc dADN, Navarra ja ha identificat les restes de 24 persones. A Navarra van ser represaliades unes 23.000 persones, de les quals 7.000 eren navarreses, un 2,5% de la població del 1936. Més de 3.000 persones van morir.
