Es tracta del pare d'un veí de l'Hospitalet de Llobregat que es va fugar d'una presó de Pamplona el 1938
ACN
Barcelona.-El conveni entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir mostres d’ADN de desapareguts durant la Guerra Civil ha permès, per primera vegada, la identificació d’una persona recuperada d’una fossa. Es tracta de Ramon Haro Gómez, un dels 800 presos republicans que el 22 de maig de 1938 van aconseguir fugir de la presó de màxima seguretat del Fuerte de Sant Cristóbal del Monte Ezkaba, prop de Pamplona. Es tracta d’una de les grans evasions de la història d’Europa. Els dies següents, uns 200 d’aquells fugats van ser assassinats i enterrats en fosses, sense cap tipus de judici previ. El seu fill vivia a l'Hospitalet de Llobregat fins el 2016 i va facilitar mostres d'ADN a la Generalitat per facilitar la seva recerca.
La Guàrdia Civil va capturar i executar Ramon Haro i dos altres reclusos a Esteribar, a uns 20 quilòmetres de la presó. Posteriorment, veïns del poble van enterrar els tres homes en una fossa al mateix prat on havien estat assassinats. Ramon Haro Gómez era un jornaler d’Encinas de Abajo (Salamanca). Estava casat i tenia dos fills. Va morir amb 26 anys.Encreuament genèticEl fill de Ramon Haro Gómez, Ramon Haro Garcia, va facilitar mostres d’ADN a la Generalitat quan es va iniciar el programa d’identificació genètica. La família havia inscrit el cas uns anys abans al cens de persones desaparegudes. El govern navarrès va localitzar i obrir la fossa d’Esteribar l’estiu del 2016 i va recuperar les restes dels tres homes. Davant la possibilitat que un dels tres homes fos Ramon Haro, la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat va traslladar aquest octubre les mostres d’ADN del fill a l’Institut Navarrès de la Memòria. L’encreuament de dades genètiques ha estat positiu amb un dels tres esquelets.El conveni amb NavarraEl conveni entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat foral de Navarra es va signar aquest setembre amb l’objectiu de compartir perfils genètics i identificar víctimes localitzades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.Els dos governs estan portant a terme programes similars per obrir fosses als respectius territoris i identificar-ne les restes. L’acord preveu la col·laboració en els treballs de documentació, preservació i senyalització de fosses, així com la reparació i la dignificació de les víctimes.El conveni també estableix l’organització conjunta d’exposicions, esdeveniments, col·loquis o seminaris relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la Transició.Programa d’identificació genèticaA Catalunya, el programa d’identificació genètica ha permès identificar vuit persones que estaven enterrades en fosses de la Guerra Civil. És un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.El programa disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 523 fosses.316 persones recuperadesLa Generalitat ha obert 32 fosses gràcies al pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del pla han facilitat la recuperació de 316 persones.Al cens de persones desaparegudes de Catalunya, n’hi ha 19 de navarreses, algunes al cementiri de Montjuïc. No obstant això, és impossible quantificar quants navarresos van perdre la vida a Catalunya. Es tracta de soldats desapareguts, principalment, durant l’ofensiva franquista sobre Catalunya d’entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939; al front de l’Ebre, entre el juliol i el desembre de 1938; i, també, navarresos que vivien a Catalunya i que es van enrolar a l’exèrcit republicà. A Navarra, segons diverses fonts, hi ha cinc catalans que podrien haver desaparegut en presons com el Fuerte de San Cristóbal (Pamplona) i centres de concentració d’un territori que es va convertir en un enclavament estratègic de la repressió del bàndol rebel. A Navarra no hi va haver front de guerra, ja que des del primer moment es van imposar els feixistes.Per la seva banda, el Govern de Navarra ha obert 49 de les 204 fosses que ha documentat. Des del 2015, ha recuperat les restes de 121 persones i ha recollit 250 mostres d’ADN de familiars de víctimes. Gràcies a l’obertura de fosses i al banc d’ADN, Navarra ja ha identificat les restes de 24 persones. A Navarra van ser represaliades unes 23.000 persones, de les quals 7.000 eren navarreses, un 2,5% de la població del 1936. Més de 3.000 persones van morir.
