Antonio Recio diu que els reforços provisionals s'han de consolidar amb places fixes i demana a la Generalitat que tiri endavant la construcció de la nova Audiència
ACN
Barcelona.-El president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, ha reclamat aquest dijous que aquest òrgan judicial tingui més magistrats i seccions civils i que altres partits judicials de la demarcació també tinguin nous jutjats civils i de família, ja que són els àmbits més col·lapsats d'una justícia ja tradicionalment saturada. En la presentació de la memòria del 2017, Recio ha reiterat algunes demandes de l'any passat, com la construcció d'una nova Audiència de Barcelona per poder encabir els reforços demanats.
Actualment l'Audiència té 22 seccions, 11 penals i 11 civils, algunes de les quals subespecialitzades en matèries com menors, vigilància penitenciària, violència contra la dona, família, mercantil o arrendaments, i compta amb més d'un centenar de magistrats en total. També es vol especialitzar una secció en propietat horitzontal. A les seccions civils, l'inici de la crisi va suposar-los més casos ingressats, però a partir del 2013 es van reduir lleument, amb poc més de 10.000 casos anuals. Però a partir del 2015, hi va haver un increment del 40%, fins als 14.200 casos, i el 2017 hi va haver 14.563 assumptes, cosa que els ha portat al límit de la seva capacitat. Els assumptes resolts també han crescut, però els pendents de tràmit segueixen la mateixa tendència que els ingressats, i van ser uns 15.500 el 2017.Recio s'ha mostrat "preocupat" pel "col·lapse" d'aquestes seccions i la falta de magistrats, que obliguen a trobar "solucions provisionals" i provoquen "retards rellevants" propers a l'any i mig, mentre l'objectiu serien resolucions en sis mesos. Algunes d'aquestes solucions han estat les estades de 15 dies que una quarantena de jutges de primera instància han fet en diverses seccions civils per reforçar la seva feina. Això també els ha servit de formació als propis jutges de reforç. El president de l'Audiència creu que falten dues seccions civils, però admet que hi ha problemes d'espai al Palau de Justícia del passeig Lluís Companys i per això espera que segueixi tirant endavant el projecte de construir la nova Audiència a l'altre costat del carrer. De moment, a principis de juny es va acabar l'enderroc dels antics jutjats, ara cal enretirar la runa que queda i que els arqueòlegs acabin les seves excavacions per recuperar restes romanes, de l'Edat Mitjana i de la Guerra Civil.A les seccions penals, la tendència ha estat diferent, amb uns ingressos que baixen lleugerament des dels 22.700 del 2013 als 20.200 de l'any passat. Gràcies al bon ritme de resolució, a final de l'any passat quedaven uns 4.000 casos pendents de tràmit. En aquest àmbit, Recio diu que les macrocauses compliquen el dia a dia de les seccions però habitualment s'han resolt amb més reforços. Tot i així, el president de l'Audiència creu que totes les seccions penals haurien de tenir un sisè magistrat per desdoblar la sala quan es faci un judici que pot durar diverses setmanes. D'aquesta manera, els altres tres magistrats podrien seguir enjudiciant la resta d'assumptes.Totes les seccions de l'Audiència tenen més casos que els mòduls màxims fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La més col·lapsada és la mercantil, que dobla els assumptes màxims recomanats. Per això, la Sala de Govern del TSJC ha reclamat al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial una plaça de magistrat a l'Audiència per a la secció penal de vigilància penitenciària, i un magistrat més en nou seccions civils per crear la cinquena i la sisena plaça de magistrat a cadascuna d'elles. En el fons, seria estabilitzar i formalitzar places que actualment es cobreixen amb reforços.Resta de jutjatsA la resta de jutjats de la demarcació, excepte els de la ciutat de Barcelona, els jutjats de primera instància, civils, han incrementat lleugerament els casos ingressats, passant de 47.000 a 51.867, cosa que ha incrementat els pendents de tramitar dels 26.700 als 30.700.Un cas especial és el Jutjat de Primera Instància número 50 i el 50bis de Barcelona, especialitzat en clàusules sòl de les hipoteques bancàries. Es va crear el juny de l'any passat, n'hi ha un per província, i va arribar a un rècord de 3.204 assumptes ingressats al setembre. Des d 'aleshores ha seguit una tendència decreixent, fins arribar a poc més de 1.000 assumptes a l'abril. En total ha ingressat uns 23.000 casos en el primer any de funcionament, cosa que donaria feina a una vintena de jutges, segons els mòduls previstos pel CGPJ, però només hi ha cinc magistrats treballant-hi. A aquest ritme, es trigaran cinc anys a resoldre els assumptes. A més, el problema, segons Recio, també arribarà a l'Audiència quan es presentin recursos d'apel·lació, i per això proposarà reforçar la secció especialitzada amb cinc magistrats més en comissió de serveis. En tot cas, però ha recordat que més del 90% dels casos són resolts favorablement als clients.Els de violència sobre la dona han vist incrementar els assumptes que arriben de l'àmbit penal, fins als 14.400, força per sobre dels 12.500 del 2014. Això fa que els jutges hagin de prioritzar aquests casos i triguin més a resoldre els que els arriben de l'àmbit civil, com incompliments d'indemnitzacions, que van arribar als 1.800 i mantenen una evolució estable o a la baixa.Als jutjats d'instrucció penal les xifres es van mantenir estables respecte el 2016, al voltant dels 76.000 casos.Els jutjats mixtos de primera instància i instrucció, civils i penals en ciutats petites i mitjanes, han vist augmentar els casos civils de 68.500 el 2016 als 75.200 el 2016, i els casos penals han rondat els 100.000, com l'any anterior.Els jutjats penals, que jutgen casos no greus, han vist ingressar 8.400 casos el 2017, xifra similar al 2016. Els jutjats socials han crescut lleugerament, passant de 9.150 casos a 9.752. Per últim, els jutjats de família, situats a Mataró, Badalona, Sabadell, Terrassa i Granollers, han vist créixer els assumptes, dels 9.000 als 10.000.Segons dades de la memòria, la majoria d'àmbits d'especialització estan per sobre dels mòduls màxims fixats pel Consell General del Poder Judicial. Els més col·lapsats són els de família, amb més del doble dels assumptes que els pertocarien, seguits dels de primera instància civil, amb un 86% més de casos que el màxim fixat, i els assumptes civils dels jutjats mixtos, amb un 55% més del màxim prefixat. Els únics àmbits que estan per sota dels mòduls mínims i màxims fixats són els de violència domèstica, els jutjats d'instrucció, i els casos penals dels jutjats mixtos, degut al canvi legislatiu que ha reduït l'entrada d'atestats policials sense autor conegut, tot i que la feina bàsica és la mateixa que abans.Així, el TSJC ha reclamat, de forma "prudent", segons Recio, un jutjat mixt a Arenys de Mar, un a Vic, un a Vilanova i la Geltrú i un a Sant Feliu de Llobregat; quatre jutjats de primera instància a Barcelona, un a Badalona i un a Terrassa; cinc jutjats penals a Barcelona, tres d'ells per a execucions, i un a Terrassa; quatre jutjats socials a Barcelona i un a Terrassa, i un jutjat contenciós-administratiu a Barcelona. A banda, aquest 2018 entraran en funcionament deu jutjats: dos a Sabadell a finals d'any, un a Mataró, Terrassa i Reus el 30 de setembre i dos a Barcelona, dos a Granollers i un a Badalona el proper 30 de juny. Altres quatre jutjats podrien començar a funcionar el 2019.Recio també ha demanat que es recuperi el projecte de creació de tribunals d'instància, que estarien especialitzats en casos civils, de família o violència sobre la dona i actuarien per sobre dels actuals partits judicials.D'altra banda, el president de l'Audiència ha explicat que en la primera reunió de la Comissió Mixta entre la Sala de Govern del TSJC i la Conselleria de Justícia instarà la Generalitat a resoldre les deficiències greus en edificis judicials com els de Martorell, on va caure el sostre, i Mollet, i altres problemes als jutjats de Gavà, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Mataró i Badalona.
