Publicado 20/09/2020 07:03

Posaran un centenar de caixes niu al Ripolls per afavorir la cria de mallerenga perqu s'alimenti de l'eruga del boix

Pla detall d'una papallona del boix en una imatge publicada el 20 de setembre del 2020 (horitzontal)
Pla detall d'una papallona del boix en una imatge publicada el 20 de setembre del 2020 (horitzontal) - Lourdes Casademont (ACN)

És una prova pilot impulsada per Salvem el Boix per veure fins a quin punt els ocells autctons poden reduir la plaga

ACN

Gombrn.-L'associació Salvem el Boix installar un centenar de caixes niu al Ripolls en una prova pilot per reduir la pressió de la plaga de l'eruga defoliadora ('Cydalima perspectalis') que est arrasant els boixos de la zona i a altres punts de Catalunya. La mesura busca un doble objectiu: afavorir la cria d'espcies autctones com el pardal i la mallerenga i que aquests ocells s'alimentin de l'eruga com una forma de control biolgic d'aquest insecte invasor. El projecte també vol implicar vens de la zona perqu installin aquestes caixes a casa, mantenir-les i poder fer-ne un seguiment. Les primeres s'han installat a una finca de Gombrn on s'hi estan fent tractaments experimentals que de moment estan donant bons resultats.

"Volem veure com pot influir la installació de caixes per a la cria d'espcies com la mallerenga i el pardal i com interaccionen amb les erugues del boix", subratlla el president de l'associació Salvem el Boix, Aleix Carretero. El projecte, a més, afavorir la cria d'aquestes espcies comunes que en les últimes dcades han redut les poblacions per factors com l'abandonament de les activitats agrries (se sembren menys camps i no troben aliment tan fcilment), l'xode rural, la falta de boscos madurs o l'ús d'herbicides, entre d'altres. La falta d'indrets on criar és un altre factor en contra, segons explica Xevi Soler, tcnic ambiental de la Cooperativa Gisfera que participa al projecte. Amb les reformes de les antigues masies, han desaparegut les golfes, els forats a la paret i altres obertures on els ocells hi feien els nius. És per aix que ara cal afavorir espais de nidificació perqu aquests ocells predadors, que controlen plagues, tinguin més cries i augmenti de retruc la biodiversitat. En el cas de l'eruga del boix, explica que hi ha estudis a Frana on es constata que pardals i mallerengues depreden aquest insecte invasor. "Collocant-ne a prop de les finques de control, es podr comprovar si les agafen per alimentar els seus polls; aquests animals no extingeixen les plagues, la mantenen a ratlla i ara hi ha una sobrepoblació de papallona que est arrasant els boixos", afegeix Soler. I subratlla que al ser invasores, les espcies locals d'entrada no les coneixen i que cal que passi un temps perqu les vegin com a un aliment. Aquests dies han comenat a installar caixes a la finca de control de Gombrn on ja estan duent a terme diferents tractaments experimentals, com ara captures i tricogrames. Aquesta última tcnica consisteix en alliberar unes vespes d'una espcie ja present al medi de forma natural perqu ponguin els seus ous dins els ous d'on naixeran erugues com a una forma de control biolgic. I de moment estan veient bons resultats perqu s'ha aconseguir reduir la crrega d'ous d'aquest any. "Ara hem entrat amb tota la cavalleria per la idea és anar-ne retirant gradualment" i que la plaga vagi a menys de forma natural, afirma Carretero. La plaga s'expandeix amb fora pel BerguedL'expansió de l'eruga defoliadora continua avanant pel territori catal. Va comenar el 2014 a la Garrotxa i l'any passat l'afectació ja era severa. Des de llavors ha continuat expandint-se pel Ripolls i altres indrets. Aquest any s'ha ests amb fora al Bergued i al Bages on l'any passat les afectacions eren lleus. Segons explica Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal del DARP, "es va estenent com una taca d'oli en direcció cap a Aragó". Aquests dies es poden veure importants concentracions de papallones a indrets com Ripoll, especialment a la nit i en punts de llum. El novembre est previst que els Agents Rurals quantifiquin de nou les hectrees afectades. Segons dades del Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), des del 2018 fins al 2019 els danys van augmentar un 62%, passant de les 67.000 hectrees afectades a les 109.000 el 2019, és a dir 42.000 hectrees més en un any. Des del DARP recorden que la plaga no es pot exterminar per que s'estan fent proves per arribar al "control natural" amb diferents mtodes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés