El PDeCAT entra una moció per iniciar trmits per recuperar 27,4 MEUR que equivaldrien a 1.967.754 pessetes de l'poca
ACN
Porqueres.-L'Ajuntament de Porqueres (Pla de l'Estany) també vol portar l'Estat als tribunals perqu retorni els diners republicans espoliats pel franquisme, seguint així el camí que ha obert l'Ajuntament de Sant Juli de Ramis (Girons). El grup a l'oposició PDeCAT del municipi ha entrat a registre una moció que reclama iniciar els trmits administratius i judicials per aconseguir la devolució de les 1.967.754 pessetes d'aquella poca que equivaldrien a més de 27,3 milions d'euros (MEUR). La xifra s'ha obtingut basant-se en un estudi de l'historiador Narcís Castells acompanyat de proves documentals dels 234 vens que es van veure forats a lliurar el que la dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic", referint-se a tots els bitllets emesos pel bndol republic després del juliol del 1936.
L'agost del 1938 el rgim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren illegals i confiscades pel govern franquista el 1939. Concretament, el decret del 27 d'agost obligava a tots els ciutadans a lliurar al Banc d'Espanya les pessetes emeses si no volien ser jutjats per contraban. I s'hi referien com el "paper moneda posat en circulació per l'enemic". A Girona, el Butlletí Oficial de la Província va publicar aquest decret el 28 de mar de 1939, i el governador civil Antonio F. de Correa Veglison, el 4 dabril, signava la circular que posava en marxa el procés a la capital i a tots els pobles. Per evitar que algun Ajuntament es fes lorni, el 17 dabril de 1939, fa justament 80 anys, signava una altra circular on declarava obligatori i urgent que els governs municipals que no tinguessin oficina bancria al poble passessin per la sucursal del Banc dEspanya, on sinformaria de com havien de procedir els Ajuntaments en la retirada del paper moneda "posat en circulació per lenemic".Aix afectava a municipis com el de Porqueres (Pla de l'Estany), que no disposaven de sucursal bancria i per tant els ciutadans van haver de lliurar-ho al seu Ajuntament per retirar-les de circulació. El consistori les va haver d'entregar al Banc d'Espanya i seguidament els diners van desaparixer. Més de 27,3 milions d'euros Seguint el camí de l'Ajuntament de Sant Juli de Ramis (Girons), el primer consistori en reclamar a l'Estat el retorn dels diners espoliats, Porqueres vol afegir-se a la iniciativa. El grup municipal del PDeCAT, a l'oposició, ha entrat aquest dilluns a registre una moció que reclama iniciar els trmits administratius i judicials per aconseguir la devolució de les 1.967.754 pessetes d'aquella poca que equivaldrien a més de 27,3 milions d'euros (MEUR). Les xifres s'han obtingut arran d'un estudi de l'historiador Narcís Castells que ha recollit tota la documentació de l'poca on apareixen els noms de 234 vens que aquell any van lliurar les monedes que tenien en aquell moment. Figuren dos moments, un lliurament de 16 de maig de 1939 i un altre del 16 de juliol de 1939, així com els rebuts dingrés al Banc dEspanya efectuats per aquest Ajuntament, de dates 20 de juny de 1939 i 20 de juliol de 1939 respectivament.El text de la moció reclama que l'Ajuntament, com a persona jurídica que en aquell moment va incautar, recollir i ingressar al Banc d'Espanya els diners dels 234 ciutadans de Porqueres, "a petició del grup municipal PDeCAT i amb el grup d'IdP al govern, treballin junts per presentar una demanda administrativa davant del davant el Consell de Ministres per així iniciar la via contenciosa adient amb lobjectiu que es restitueixi lexpoli franquista de diner republic valorat en 27,4 MEUR. "Diner del poble que hauria de retornar al lloc on va ser requisat de forma injusta i illegal", es conclou al text. L'alcalde, Francesc Castañer, ha explicat que han tingut constncia de la moció aquest mateix dilluns i que veuen amb bons ulls la iniciativa. Tot i que ara volen estudiar-la amb detall, veu possible que la moció es pugui portar de forma conjunta amb el PDeCAT en el darrer ple extraordinari del 24 d'abril.
