L'rgan tcnic veu viable l'emplaament de cinc centrals mentre un ter encara no ha passat el cribratge
ACN
Tortosa.-Des de l'aprovació del decret llei 16\/2019 d'emergncia climtica, que regula la implantació d'energies renovables a Catalunya, les promotores han presentat 34 nous projectes d'energia elica a les Terres de l'Ebre. La Ponncia Ambiental, que determina la viabilitat de l'emplaament, ha tombat 16 d'aquests projectes per ha ems informes favorables a la ubicació de 5: Les Crestes (Terra Alta), Empedrats (Terra Alta-Baix Ebre), i Burgans i Muntanyes del Burgans 1 i 2 (Ribera d'Ebre). Aquest pronunciament favorable no garanteix que s'autoritzin per és el cribratge previ abans de l'avaluació d'impacte ambiental i la tramitació del projecte. Hi ha encara 11 parcs que han de passar el filtre de l'rgan tcnic i 2 que tramita el Ministeri.
Les afectacions a la fauna, sobretot sobre espcies protegides com l'liga cuabarrada, o l'impacte acumulatiu de diferents projectes són els principals arguments amb qu la Ponncia Ambiental ha tombat la meitat dels parcs elics presentats fins ara per implantar-se a l'Ebre. Com ha apuntat el tcnic de l'entitat ecologista GEPEC-EdC, Joan Ramon Mendo, l'rgan collegiat "fa el que pot i de la millor manera possible", davant un decret llei que no planifica on ubicar els nous projectes de renovables i ho permet a tot el país. "Aix obre la porta a la interpretació i és on trobem que hi ha un cert caos, perqu la norma no est ben definida, el criteri tcnic ha d'interpretar i en alguns casos s'encerta i en altres no", ha lamentat. A la Ponncia d'Energies Renovables -que es va constituir a finals del passat mes de febrer- són els "criteris interns" de departaments com Agricultura, Flora i Fauna o Cultura els que acaben tenint més pes a l'hora de determinar la viabilitat de la ubicació dels nous parcs energtics, i no tant les allegacions dels ajuntaments i les entitats socials que s'hi oposen. Per aquest motiu, Mendo ha tornat a defensar que seria "més efectiu" tenir un mapa que canviés el model, "que portés la producció d'energia prop dels llocs on es consumeix, prop de les ciutats, de les vies del tren d'alta velocitat, d'autopistes, ports i aeroport", on l'impacte seria molt menor que en zones forestals. La derogació de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) de l'anterior decret d'implantació energtica no ha tingut, de moment, l'efecte dissuasiu que es pressuposava per a zones amb molta massificació elica, com la Terra Alta. "La comarca segueix rebent nous projectes i no ho podem entendre ni compartir. És un territori que ja és prou solidari en l'mbit energtic. El que s'ha fet a la Terra Alta és una escabetxada i se segueixen donant autoritzacions per acabar de trinxar-la", ha denunciat el tcnic de GEPEC. Les xifres Per hi ha altres zones que eren "verges" i que poden acabar igual o més massificades de parcs. És el cas de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, on es projecten la majoria dels nous projectes d'energia elica del territori ebrenc. En concret, de les 34 noves centrals eliques que s'han proposat implantar a les Terres de l'Ebre, 16 s'aglutinen al terme municipal tivissenc. Els parcs elics 'Tivissa 1' i 'Tivissa 2', de 10 i 15 aerogeneradors cadascun i 72 MW i 108 MW, respectivament, estan a trmit des del mar per via ministerial perqu superen els 50 MW de potncia que limita les competncies del Govern. De la resta, 4 centrals encara han de ser valorades per la Ponncia d'Energies Renovables, 7 han rebut un informe desfavorable sobre l'emplaament i 3 han rebut el vistiplau per iniciar la tramitació. Són els parcs elics 'Muntanyes del Burgans 1' i 'Muntanyes de Burgans 2' - de 9 aerogeneradors i 19,4 MW de potncia cadascun-, i el parc 'Burgans' -de 9 aerogeneradors i 48 MW de potncia-. També a la comarca riberenca, l'rgan tcnic ha descartat l'emplaament del parc elic 'Vall de la Torre', als termes de Móra d'Ebre, Ascó i la Fatarella (Terra Alta); del parc 'L'Ebre', als termes d'Ascó i la Fatarella; i estan en trmit les centrals 'Tramuntana 1' i 'Tramuntana 2', als termes de Flix i Riba-roja d'Ebre. Dos parcs amb llum verda a la Terra AltaAquests dos parcs denominats 'Tramuntana' formen part d'un conjunt de 5 centrals que l'empresa alemanya ABO WIND ha presentat a través d'una companyia valenciana. Els parcs 'Tramuntana, 3, 4 i 5' s'ubiquen a la Terra Alta, als termes de Corbera d'Ebre, Bot i Gandesa. Es tracta de centrals eliques de 9 aerogeneradors i 50 MW de potncia, cadascuna. Aquest mateix dimarts, entitats socials, econmiques i també els ajuntaments afectats, presentaven informes desfavorables al 'Tramuntana 3', que afectaria nombroses fortificacions ubicades a les cotes Punta del Cucut, la Pila, les Malees, el Coll de l'Anís i el Coll de Cosso, i que van ser ocupades per la 45 Divisió Republicana durant la Batalla de l'Ebre. A la zona, en superfície, és fcil trobar-hi restes humanes i restes de material bllic. A la Punta del Cucut també s'hi troba el jaciment arqueolgic de 'Les Crevetes', registrat a l'Inventari del Patrimoni Arqueolgic i Paleontolgic de Catalunya.Aquestes 3 centrals són les últimes que han entrat a trmit per construir-se a la Terra Alta i encara no han estat avaluades per la Ponncia Ambiental. L'rgan collegiat sí s'ha pronunciat sobre els avantprojectes de 8 parcs elics més que les promotores van presentar a la primavera a la comarca. D'aquests, s'han ems informes favorables per a les centrals 'Empedrats' i 'Les Crestes' per s'han desestimat els parcs 'Sant Blai', 'Calvari', 'L'Ebre', 'Vall de la Torre', 'Santa Madrona' i 'Murtes'. Els projectes del Baix EbreAl Baix Ebre només el parc 'Empedrats', que afecta els termes municipals del Pinell de Brai (Terra Alta) i Benifallet ha rebut un acord favorable respecte a l'emplaament per part de la Ponncia d'Energies Renovables. L'rgan ambiental ha desestimat els parcs 'Serra 3 i 4' del Perelló i Tortosa, i també la central 'La Mola', al Perelló. Segueixen en trmit el parc 'Perelló-Tivissa V' i l'ampliació de l'actual central de 'Les Colladetes'.L'energia elica actualEl nombre d'aerogeneradors en funcionament a les Terres de l'Ebre són 328, repartits en 17 parcs elics. El Baix Ebre és la comarca que n'acumula més, 159 molinets en 6 centrals. A la Terra Alta són 148 aerogeneradors funcionant repartits en 9 parcs elics, i a la Ribera d'Ebre funcionen 2 centrals amb 21 molins de vent. Juntament amb la Segarra i l'Anoia, les tres comarques ebrenques han tornat a ser l'objectiu de les promotores energtiques. Des de la posada en marxa del decret llei s'ha sollicitat installar 276 nous aerogeneradors -160 a la Ribera d'Ebre, 76 a la Terra Alta i 40 al Baix Ebre-. Energia solar, al MontsiPel que fa al Montsi, totes les peticions que afecten la comarca són per a la installació de plaques fotovoltaiques. Els avantprojectes que s'han presentat afecten unes 48 hectrees als termes d'Ulldecona (amb 4 projectes), la Galera, Godall, Masdenverge i Santa Brbara. També hi ha peticions per implantar parcs solars en 38 hectrees del Baix Ebre (al Perelló, l'Aldea i l'Ametlla de Mar), i en 6 hectrees a la Ribera d'Ebre, a Ascó i Flix. La Ponncia d'Energies Renovables només ha desestimat l'emplaament d'un dels parcs solars d'Ulldecona mentre que els projectes de l'Ametlla de Mar i l'Aldea, i el de Masdenverge i Santa Brbara encara no han passat l'avaluació.
