Publicado 07/08/2019 15:15CET

La policia deté nou persones en el desallotjament d'uns jardins del Raval i les trasllada al CIE

La Fundació Arrels critica que el dispositiu "vulnera drets de les persones sense llar"

ACN

Barcelona.-El desallotjament dels jardins dels Horts de Sant Pau al barri del Raval de Barcelona, dilluns passat, va acabar amb nou detinguts, que han estat traslladats al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca en trobar-se en situació irregular i tenir antecedents, segons han informat fonts de la policia. El desallotjament dels jardins va ser conjunt entre la Gurdia Urbana de Barcelona, Mossos d'Esquadra i policia espanyola per desordres públics i trfics de drogues en aquesta zona i va acabar amb un total de 29 identificacions i una persona investigada per un delicte contra la salut pública. La Fundació Arrels ha criticat que el desallotjament dels jardins "no soluciona el problema i vulnera drets de les persones sense llar".

En els jardins es consumien drogues i alcohol i s'hi produen sovint baralles, algunes amb arma blanca, segons han assenyalat fonts policials. El tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Collboni ha justificat aquest dimecres que aquest va ser un operatiu "contra les xarxes de trfic de drogues a Ciutat Vella i al Raval" i que entra dins la "normalitat". Després del desallotjament, es va tancar una zona on es preveuen unes obres per construir un nou accés en un centre proper. El parc continua obert en el seu horari habitual, amb excepció d'aquesta zona, segons fonts municipals. Els Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona es van activar per oferir recursos a les persones que hi poguessin accedir, amb equips que ja han estat treballant a la zona en les darreres setmanes per detectar situacions de vulnerabilitat i oferir alternatives, assenyalen les mateixes fonts. Arrels demana "intensificar l'acció social i no la policial"La Fundació Arrel subratlla que als jardins vivien persones amb problemtiques molt complexes i en situacions molt diverses, algunes des de feia més de quatre anys. Algunes es trobaven en una situació administrativa irregular; hi havia famílies; joves que fa poc que han fet els 18 anys; menors d'edat i dones, segons Arrels. Algunes dormien en tendes de campanya i altres directament al terra dels jardins. "Creiem que una operació policial sobre drogues no té perqu acabar desallotjant persones sense llar que fa temps que viuen en el mateix espai públic. Desplaar les persones d'un lloc a un altre només trasllada la problemtica per no la resol", adverteix l'entitat, que afegeix: "Viure el carrer implica una vulneració de drets constant. Afegir-hi situacions de desallotjament provoca més inestabilitat a la persona i és una expressió de la desigualtat i violncia estructural". Arrels assegura que aquest dispositiu "no és una acció puntual" per desallotjar persones sense llar i demana "intensificar l'acció social i no la policial". També, que els cossos de seguretat tinguin "formació específica" sobre la realitat de les persones sense llar. A Barcelona, unes 1.200 persones viuen al carrer.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés