La demarcació de Lleida concentra el gruix de la població, amb 1.287 parelles, seguida de Tarragona, amb 279
ACN
Barcelona.-La població de voltor comú (Gyps fulvus) a Catalunya ha augmentat un 50% en l'última dcada, segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L'informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l'Estat ha estat coordinat per SEO\/BirdLife. Concretament, a Catalunya, el 2018 s'han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colnies i 23 parelles allades. L'increment en l'última dcada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008. La demarcació de Lleida concentra el gruix de la població, amb 1.287 parelles, seguida de Tarragona, amb 279.
En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú. Tanmateix, en general es manté la tendncia reproductiva a la baixa, amb un decreixement de la productivitat que se situa en el 0,58 i un xit reproductiu del 0,69L'augment més notable s'ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s'ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població en aquestes comarques es reparteix en quatre colnies, i per primer cop, més enll del Ripolls. Així, també es localitza a la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l'espcie a la península Ibrica. D'aquesta manera, es confirma l'expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l'aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colnies a la comarca de la Garrotxa.Al Pirineu gironí, l'espcie va desaparixer com a reproductora l'any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d'individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.El primer lloc, amb diferncia, l'ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colnies i 12 nius allats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l'últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Juss i l'Alt Urgell. A diferncia de deu anys enrere, quan l'Alta Ribagora se situava al capdavant, ara és el Pallars Juss la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colnies i 2 parelles allades, i un creixement del 106% respecte de l'anterior cens. L'Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colnies i 3 nius allats. Segueixen l'Alta Ribagora, amb 152 parelles; el Pallars Sobir, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsons, amb 43 parelles, i el Segri, amb 5 parelles.La demarcació de Tarragona representa el segon nucli en importncia pel que fa a la presncia reproductora de l'espcie, tot i que l'evolució ha estat prcticament inexistent en l'última dcada. Així, s'ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279, el 2018, repartides en 30 colnies i 10 nius allats. Es reparteix ara per cinc comarques (una més que el cens anterior): el Baix Ebre, amb 146 parelles; la Terra Alta, amb 78 parelles; el Montsi, amb 35 parelles; el Priorat, amb 17 parelles, i la Ribera d'Ebre, amb 3 parelles, com a la nova comarca amb nius de voltor comú. La colnia més gran en aquesta zona es localitza al Baix Ebre, dins l'mbit del Parc Natural dels Ports, amb 53 parelles. Destaca, també, la colonització incipient de la comarca de la Ribera d'Ebre i la creixent presncia de l'espcie al Priorat i, especialment, al Parc Natural del Montsant.Finalment, a Barcelona, s'ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l'1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colnies i un niu allat. L'última dcada, l'espcie s'ha expandit a la comarca d'Osona, amb la consolidació d'una colnia mitjana. Continua present a la meitat nord, al Prepirineu, especialment al Bergued, tot i que aquí ha disminut un 28,5%.
