Tots els exemplars a qui s'han fet anlisis sanitries han donat negatiu a malalties com la llengua blava, la tuberculosi o la brucellosi
ACN
Torroella de Montgrí.-La població de cabres salvatges al parc natural del Montgrí (Baix Empord) ha crescut durant el 2019 i es calcula que ja n'hi ha unes 200 que viuen al massís. Durant els dos darrers anys, els agents rurals, personal del parc i tcnics de la Generalitat han fet seguiment de l'espcie, amb l'objectiu d'aconseguir que a la zona hi hagi una població estable de cabres salvatges. De moment, ja s'han dut a terme tres censos; l'últim, a principis d'any. I el quart, precisament, es far entre aquesta setmana i finals de mes. Apart de comptar el número d'exemplars, durant el cens també es fan analítiques a les cabres salvatges per saber si pateixen alguna malaltia. De moment, totes les mostres han donat negatiu en llengua blava, tuberculosi o brucellosi.
Agents rurals, personal del parc natural i tcnics dels Departament d'Agricultura, de Territori i de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí porten dos anys fent seguiment de la població de cabres salvatges al massís. L'objectiu és saber quants exemplars viuen a la zona i també avaluar-ne l'estat sanitari i gentic. Actualment es considera que al massís del Montgrí hi viuen entre 175 i 200 cabres salvatges. Una xifra, per, que s'acabar de confirmar a partir del quart cens, que es far aquest novembre. Segons subratlla Agricultura, "la població actual és lleugerament més nombrosa que la del darrer cens, que es va fer a principis d'any, quan el nombre d'exemplars es va fixar en un mínim de 150".El seguiment de la població de cabres salvatges al massís del Montgrí té per objectiu determinar quina ha de ser la millor gestió per aconseguir mantenir un nombre adequat i saludable d'exemplars. De manera que la seva continutat sigui viable, controlada, i segura.Per una banda, el seguiment de l'espcie permet determinar el nombre de cabres salvatges que viuen al massís, el seu sexe, i categoria d'edat. I per l'altra banda, també dona informació sobre l'estat sanitari dels animals. També es vol conixer l'origen i la vinculació gentica amb altres poblacions de l'espcie, i determinar si la població del massís del Montgrí est hibridada amb d'altres (especialment, amb l'Ibex dels Alps; per també amb la cabra domstica). A més, els censos permeten tenir informació dels moviments, per tal de saber quines zones ocupen i poden arribar a ocupar les cabres, i quins són els mbits d'interacció potencial amb els humans.Sense malaltiesLes anlisis s'han fet en el marc de la collaboració entre el Departament d'Agricultura i la Facultat de Veterinria de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Sanitriament, tots els exemplars analitzats han donat negatiu a les malalties de declaració obligatria i a les que podien generar alguna preocupació, com ara la llengua blava, la tuberculosi, la brucellosi o la sarna, entre altres. Sí que s'han trobat dos exemplars morts amb símptomes de pneumnia -habitual en l'espcie- en un moment de sequera i debilitat dels animals.L'informe sobre l'estat gentic de les diferents poblacions de cabres salvatges de Catalunya també s'ha fet en collaboració amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB, i un laboratori portugus de referncia de la Universitat d'Aveiro. Aquest treball estableix que les cabres salvatges del Montgrí són de l'espcie autctona i, per tant, no hi ha indici de la presncia de cap exemplar híbrid amb cabra domstica o amb Ibex alpí. La població del Montgrí té una baixa diversitat gentica i una elevada endogmia, tal i com es podia esperar pel seu origen en un grup de pocs exemplars escapats de l'antic i extint parc zoolgic de Sobrestany. Aix fa que en un futur s'hagi de replantejar el reforament gentic amb la incorporació d'exemplars nous procedents d'altres zones de Catalunya, com ara la muntanya de Montserrat.Procedents de Sobrestany El massís del Montgrí s'ha vist ocupat en els darrers anys per cabres salvatges (Capra pyrenaica) procedents de l'abandonament de l'antic parc animal de Sobrestany, una installació privada propera al municipi que va ser clausurada l'any 2008. Els individus escapats en el seu dia s'han anat adaptant al medi i reproduint-se, fins a conformar una població estable.Segons subratlla Agricultura, "aquesta nova realitat fa necessari que s'hagi d'aprofundir en el coneixement sobre la població de cabres per evitar que es puguin generar problemtiques i mantenir el just equilibri poblacional, d'acord amb les capacitats del Montgrí". Per aquest motiu, a més dels censos realitzats fins a la data, es realitzar un estudi en profunditat de les cabres en aquest paratge. Entre altres coses, es far l'estudi dels seus desplaaments i de l'ús que fan de l'espai. En aquests moments hi ha cinc cabres equipades amb emissors que permeten conixer els seus moviments. Després de mesos de seguiment i amb els resultats provisionals dels que es disposa, es pot afirmar que les cabres sotmeses a control (en algun cas fa més d'un any) no han sortit del massís ni una sola vegada fins al dia d'avui. El projecte de les cabres del Montgrí és un model de collaboració entre diferents Departaments de la Generalitat i l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que es podr ampliar a altres ajuntaments de municipis vens. Així mateix, han participat en els censos diferents entitats com la Societat de Caadors del Montgrí.En l'mbit de Catalunya, la cabra salvatge també es pot trobar al massís dels Ports i en altres muntanyes de les Terres de l'Ebre, a la muntanya de Montserrat, i a l'Alt Pirineu (Pallars Sobir i Val d'Aran).
