Després de l'ofrena floral, Compromís per Galícia defensa reeditar la coalició Galeusca a les europees
ACN
Barcelona.-El president del Partit Nacionalista Basc (PNB), Andoni Ortuzar, ha realitzat l'ofrena al monument de Rafael de Casanova per mostrar la seva "solidaritat" amb el poble català després "d'un any difícil", per l'aplicació de l'article 155 i els empresonaments de líders independentistes. Convidats pel PDeCAT als actes de la diada, Ortuzar ha assegurat que després d'aquest curs polític "s'ha demostrat que la repressió no és la solució" i ha demanat a l'Estat "política en majúscules" perquè del "diàleg se'n pot esperar" resultats però les "sentències exemplars" només "prolongaran el patiment" de la societat catalana. El partit capitanejat per David Bonvehí també ha convidat Compromís per Galícia, que en boca del seu secretari general, Juan Carlos Piñeiro, ha apostat per reeditar la coalició Galeusca de cara a les eleccions europees.
El president del PNB ha opinat que els líders independentistes "no haurien d'haver entrat mai a la presó" però, que un cop ja hi són, aquesta no ha de ser una condició que impedeixi el diàleg entre el Govern i l'Estat. "Sempre s'ha de dialogar, en les pitjors situacions és en les que més es necessita el diàleg", ha apuntat el líder basc, que ha dit que a Euskadi han patit "situacions complexes" que s'han solucionat "gràcies al diàleg".Reedició de la coalició Galeusca a les eleccions europeesD'altra banda, Piñeiro, ha defensat aquest dimarts reeditar la coalició Galeusca de cara a les eleccions europees, una aliança electoral entre forces nacionalistes basques, gallegues i catalanes que ja va concórrer fa anys. En declaracions després de l'ofrena floral al monument, ha opintat que aquest acord seria, a parer seu, "un pas important perquè s'entengui la pluralitat a Europa".A més, Piñeiro també ha volgut solidaritzar-se amb la "lluita" de la societat catalana, i ha criticat les accions "unilaterals" del govern espanyol tot apuntant que les actuacions de l'Estat al llarg d'aquest any han situat Espanya "fora d'una democràcia moderna".
