Publicado 12/4/2019 6:12:59 +02:00CET

La plaga de leruga del boix sintensifica a Osona i sestén cap al Moians

Agencia Catalana de Noticias
ACN

ACN

Sant Pere de Torelló.-Leruga del boix, nom comú per anomenar la Cydalima perspectalis, és una espcie invasora dorigen asitic que est afectant des de fa uns anys Catalunya. Si bé fins fa un temps lepicentre era la Garrotxa, la plaga es va moure cap a Osona -on enguany es creu que es pot intensificar- i ja shan trobat els primers exemplars al Moians. A Osona aquest any es notar una forta pujada de la presncia de leruga, ha explicat a lACN Jorge Heras, el responsable de Sanitat Forestal del Departament dAgricultura. En finques on lany passat la presncia de leruga era més aviat escassa, com la finca de la Grevolosa, a Sant Pere de Torelló (Osona), enguany els atacs seran molt severs, ha lamentat. Leruga, que salimenta a partir de les fulles del boix, té una gran capacitat reproductiva i en una sola posta pot arribar a produir fins a 900 ous.

Per intentar entendre com actua una plaga que va arribar a Catalunya fa uns quatre anys, el Departament dAgricultura ha comenat a elaborar una cartografia, en collaboració amb el cos dAgents Rurals, on es recull en nivell dafectació de leruga del boix al territori. El responsable de Sanitat Forestal del Departament dAgricultura, Jorge Heras, ha explicat que nhi ha per tot arreu, des de la Vall dAran fins al Montsi, tot i que algunes comarques encara se nhan salvat. Amb la informació que recullin, ha explicat Heras, es far el monitoreig duna vintena de punts per veure com actuen les trampes amb feromones. A la finca de la Grevolosa ja se nhan comenat a installar amb lobjectiu de confondre-les sexualment. Les trampes atraparan els mascles i sevitar que es puguin reproduir. Aquest mtode també permetr conixer lanomenada corba de vol, ha explicat Jorge Heras, i concretar en quines zones del país les erugues fan dos o tres generacions a lany. Segons les condicions del clima, ha explicat, el comportament de leruga variar i ser diferent a la Vall dAran o a la Snia. Al sud és més probable que faci tres cicles complets, mentre que al Pirineu només en siguin dos. Malgrat que la recollida daquestes dades pugui ajudar per controlar millor la plaga, Jorge Heras no és massa optimista, ja que combatre-la a nivell forestal és molt complicat. Tot i aix, es realitzaran diferents proves pilot per veure com reacciona leruga als diferents tractaments a qu se sotmetr els boixos. Per exemple, a la fageda osonenca de la Grevolosa, amb els exemplars més singulars i per evitar perdrels, és previst dur a terme un test dendoterapia vegetal, que consisteix a injectar al tronc una substncia nutritiva o fitosanitria. En pasos europeus com Frana o Alemanya, on la plaga va arribar abans que a Catalunya, ja shan intentat moltes tcniques diferents per intentar minimitzar els danys que provoca leruga, per Heras ha assenyalat que leficcia daquests tractaments sembla molt limitada. Concretament, sest observant a Alemanya com en molts llocs on sesgoten els boixos, aix acaba afectant a la mateixa població derugues perqu es queda sense aliment.Comparada amb la processionria, la plaga de leruga és molt diferent, ha dit Jorge Heras. Mentre que leruga del boix és extica, la processionria és una plaga autctona. Daltra banda, la primera no provoca cap efecte en les persones, mentre que la processionria representa un problema perqu és urticant. A més, aix provoca perjudicis a leconomia local, sobretot al turisme rural i a la ramaderia extensiva. Heras ha alertat que la desaparició del boix pot provocar un problema ambiental o cultural. Ambientalment ens preocupen les boixedes que són lúnica coberta del sl i, per tant, on es pot produir erosió. A nivell cultural, existeixen centenaris dalt valor i que cal mantenir, ha afegit.Ajuntaments que lluiten contra la plagaLAjuntament de Torelló est lluitant contra la plaga que afecta els jardins de lEspona i Vicen Pujol al centre del municipi. El tcnic de Medi Ambient del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Pere Rif, ha explicat que els boixos dels jardins, alguns dells centenaris, estan afectats per la plaga de la papallona del boix. El consistori ja va iniciar aquests tractaments lestiu passat en el marc dun pla de gestió anual. Les actuacions, segons ha explicat Rif, preveuen un monitoratge de la plaa mitjanant la collocació de trampes de feromones i un seguiment sistemtic que permeti decidir el millor moment per tractar els boixos. Lassessor en gestió integrada de plagues i administrador de lempresa Senplag, Jordi Senmartí, és qui realitza els controls. Concretament, sha optat per aplicar tractaments biolgics de baix risc i respectuosos amb la fauna com laplicació de Bacillus thuringensis i lalliberament de Trichonogramma. Segons com evolucioni la plaga, es preveu fer dos tractaments més al llarg de lestiu. El que poder fer és contenir la plaga, per no controlar-la, ha dit Senmartí. Segons lassessor, cal esperar que la plaga arribi a un moment dequilibri, després de lexplosió inicial dels primers anys. Veurem quan quedi menys boix com afecta aix a la plaga i si queda més equilibrada, ha assenyalat.