Els gestors lamenten que el redactat del decret llei aprovat pel govern espanyol genera confusió
ACN
Barcelona.-La restauració i el comerç són dels dos sectors més perjudicats per l'impacte de la covid-19 des del març però han quedat fora del llistat d'activitats més afectades per la pandèmia, on sí hi consten, en canvi, part del sector turístic i d'altres com el transport espacial, la fabricació d'explosiu i la producció de metalls preciosos. Per això, la patronal Pimec ha deixat clar que és "crucial" que se'ls inclogui perquè aquests dos sectors puguin garantir la seva "resiliència econòmica" fins a finals d'any. En canvi, el director de Relacions Laborals de Foment, Javier Ibars, considera que la restauració queda coberta, tot i que de manera més indirecta, en formar part de la cadena de valor dels sectors que si apareixen a al llista.
Segons denuncia Pimec, tot i que la possibilitat de tramitar noves modalitats d'ERTO per impediment limitacions de l'activitat poden ser una sortida en alguns casos, generaran "desequilibris entre modalitats comercials dins del sector i inclús entre municipis", en funció de les limitacions que estableixin de les autoritats competents. La patronal recorda que el comerç i la restauració sumen 147.000 establiments i mig milió de persones.Per la seva banda, el secretari de Relacions Laborals de Foment, Javier Ibars, ha explicat en declaracions a l'ACN que hauria preferit que aquests sectors fossin inclosos a la llista CNAE, però al mateix temps considera que també poden quedar coberts indirectament. "El tema fonamental no és el llistat de CNAE, que és significatiu i important, però a partir d'aquí tenim diferents alternatives per a aquelles empreses no incloses", ha subratllat Ibars, que celebra que s'ha trobat la "fórmula adequada" perquè puguin accedir a la pròrroga dels ERTO o en les seves noves modalitats.El directiu de Foment ha reiterat que l'ideal per les empreses dels sectors més afectats seria que els ERTO s'estenguessin 'sine die' o almenys copiar el model d'Alemanya fins el 31 de desembre del 2021, i no amb pròrrogues de tres o quatre mesos, ja que així tindrien garantida una major "seguretat jurídica".Pel que fa el Gremi de Restauració de Barcelona, ha declinat fer declaracions sobre la nova pròrroga dels ERTO.Confusió entre els gestors pel redactat del nou reial decret lleiLa ponent de la Comissió Laboral del Col·legi Oficial d'Administratius, Aurora Rodés, ha lamentat el redactat confús del reial decret i que sectors com el de la restauració no quedin ben establert en quin tipus d'ERTO s'haurien d'acollir els seus treballadors. Un cop descartat en el d'impediment en no trobar-se a la llista de la CNAE, considera que en el cas dels ERTO de limitació "queda molt mal especificat", ja que no consta si aquesta ha de ser de caire territorial o de mobilitat, entre d'altres. "Ens haurem d'estrènyer el cap", continua Rodés, que no descarta que la restauració pugui continuar en l'ERO de força major. "Els podem mantenir amb ERTO anteriors però pot venir l'autoritat laboral i pot dir que ja no és força major i anar al de limitació", apunta.Altres punts que per Rodés no queden clars és si per exemple les empreses que no puguin mantenir els seus treballadors els poden acomiadar perquè ja han transcorregut sis mesos o si entren en un ERTO nou, per limitació o impediment, la prohibició s'allarga mig any més.En qualsevol cas, Rodés avisa que les gestors administratius poden tornar un patir un col·lapse com el de la primavera passada, ja que l'administració ha establert entre el 5 i el 19 d'octubre a les empreses perquè entreguin la documentació per continuar acollint-se a un ERTO ni quina requeriran els diferents organismes com Treball, el SEPE o la Seguretat Social. A més, aquest període coincideix amb la presentació de l'IVA d'aquest trimestre. "Ja estem tremolant. Quan vam veure l'avantprojecte fa un parell de dies ja ens vam posar les mans i avui ens estirem dels cabells", ha dit.Els afectats per ERTO posaran el comptador a zero de les prestacions d'atur si són acomiadats abans del 2022Els afectats per un ERTO podran posar el comptador a zero en les seves prestacions d'atur si són acomiadats abans del 31 de desembre del 2021 per motius organitzatius, finalització de contracte o motius objectius com a conseqüència de l'impacte de la pandèmia, segons ha aclarit a l'ACN el secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo. En aquest sentit, l'advocat Robert Gutiérrez afegeix que aquest comptador no es mantindrà a zero si l'acomiadament es produís per motius disciplinaris.El comptador a zero està garantit fins aquest 30 de setembre (196 dies) i se seguirà mantenint per a aquells treballadors que perdessin la feina abans del 2022 per la pandèmia. En canvi, si algú és acomiadat més tard, sí veuria consumit el seu atur des d'aquest 1 d'octubre, tot i que començaria a generar nous drets que li permetrien cobrar més prestacions més endavant. Per exemple, si un treballador que entrés en un ERTO el 14 de març, just després de l'aplicació de l'estat d'alarma, i es reincorporés al mercat laboral a la primavera o estiu del 2021 i fos acomiadat un cop acabada la temporada –per tant, abans del 31 de desembre del 2021- continuaria amb el comptador a zero, segons detalla a l'ACN Carlos Bravo, que va estar present amb la mesa de negociació amb patronals i govern espanyol.El 31 de desembre com a data límit es va acordar donant per fet que la pandèmia ja estarà superada en gran part. Per això, fonts sindicals no descarten que es revisi i allargar aquesta data més enllà del 2022.
