Publicado 4/10/2019 16:27:21CET

El període reproductor d'algunes aus marines àrtiques s'avança a causa de l'escalfament global

Un estudi de la UB conclou que els ocells del Pacífic nord tenen les cries deu dies abans que fa 35 anys

ACN

Barcelona.-El període reproductiu d'algunes aus marines de diferents regions de l'Àrtic s'ha avançat com a conseqüència de l'augment de temperatures provocat pel canvi climàtic. Així es desprèn d'un article científic publicat a la revista Global Change Biology, que té com un dels autors principals l'expert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Segons l'estudi, les aus marines que s'alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor, uns deu dies en els darrers 35 anys. Això és degut a l'increment de la temperatura de l'oceà i a l'inici del desgel, que són els signes de l'inici de la primavera a l'Àrtic.

Les aus, i en especial les aus marines, representen un dels grups taxonòmics més amenaçats avui en dia pels efectes de l’escalfament global i per l’impacte d’activitats humanes com la pesca, segons Francisco Ramírez, membre del Departament de Biologia Animal, Ecologia i Ciències Ambientals. Ramírez afegeix que a les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Aquesta finestra temporal amb condicions òptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaços d’adaptar-s’hi poden fracassar en l’intent per reproduir-se. Les aus en què més s’avança la fase reproductora capturen l’aliment a les aigües superficials, com ara el paràsit cuallard (Stercorarius longicaudus), la gavineta beccurta (Rissa brevirostris), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus), el xatrac àrtic (Sterna paradisaea), l’ocell de tempesta boreal (Oceanodroma leucorhoa) o el fulmar boreal (Fulmarus glacialis). En les espècies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors, i aquest seria el cas del fraret atlàntic (Fratercula arctica), el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata), el fraret crestat (Fratercula cirrhata), el fraret banyut (Fratercula corniculata) o el gavotí emplomallat (Aethia cristatella).En aquest context de canvi, no tots els éssers vius poden respondre d’una manera similar a canvis ambientals derivats de l’escalfament global. Algunes espècies es desplacen cap a latituds o altituds superiors a mesura que la temperatura augmenta, d’altres alteren la dieta en resposta als canvis en l’abundància i disponibilitat d’aliment. Fins i tot hi ha espècies en què no s’ha detectat cap tipus de resposta, però al capdavall tots aquests comportaments poden influir en les dinàmiques poblacionals de cada espècie i en el conjunt dels ecosistemes naturals.El treball es basa en la revisió de registres i treballs sobre seguiment d’espècies en el medi natural duts a terme durant els darrers trenta-cinc anys. Els estudis a llarg termini i la disponibilitat de dades històriques ambientals i biològiques són claus per avaluar les respostes dels organismes davant els canvis ambientals. El treball, centrat en l’estudi de vint-i-nou espècies d’aus àrtiques de trenta-sis ubicacions diferents, té com a primer autor Sébastien Descamps, de l’Institut Polar Norueg a Tromsø (Noruega). En l’estudi hi han participat equips d’investigadors de diverses institucions i centres de recerca de Noruega, Espanya, el Canadà, França i els Estats Units.

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.