Publicado 04/10/2019 16:27CET

El període reproductor d'algunes aus marines rtiques s'avana a causa de l'escalfament global

Un estudi de la UB conclou que els ocells del Pacífic nord tenen les cries deu dies abans que fa 35 anys

ACN

Barcelona.-El període reproductiu d'algunes aus marines de diferents regions de l'rtic s'ha avanat com a conseqüncia de l'augment de temperatures provocat pel canvi climtic. Així es desprn d'un article científic publicat a la revista Global Change Biology, que té com un dels autors principals l'expert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Segons l'estudi, les aus marines que s'alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor, uns deu dies en els darrers 35 anys. Aix és degut a l'increment de la temperatura de l'oce i a l'inici del desgel, que són els signes de l'inici de la primavera a l'rtic.

Les aus, i en especial les aus marines, representen un dels grups taxonmics més amenaats avui en dia pels efectes de lescalfament global i per limpacte dactivitats humanes com la pesca, segons Francisco Ramírez, membre del Departament de Biologia Animal, Ecologia i Cincies Ambientals. Ramírez afegeix que a les regions rtiques, el període de temps amb condicions ptimes per a la reproducció de les aus marines és molt redut. Aquesta finestra temporal amb condicions ptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaos dadaptar-shi poden fracassar en lintent per reproduir-se. Les aus en qu més savana la fase reproductora capturen laliment a les aigües superficials, com ara el parsit cuallard (Stercorarius longicaudus), la gavineta beccurta (Rissa brevirostris), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus), el xatrac rtic (Sterna paradisaea), locell de tempesta boreal (Oceanodroma leucorhoa) o el fulmar boreal (Fulmarus glacialis). En les espcies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors, i aquest seria el cas del fraret atlntic (Fratercula arctica), el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata), el fraret crestat (Fratercula cirrhata), el fraret banyut (Fratercula corniculata) o el gavotí emplomallat (Aethia cristatella).En aquest context de canvi, no tots els éssers vius poden respondre duna manera similar a canvis ambientals derivats de lescalfament global. Algunes espcies es desplacen cap a latituds o altituds superiors a mesura que la temperatura augmenta, daltres alteren la dieta en resposta als canvis en labundncia i disponibilitat daliment. Fins i tot hi ha espcies en qu no sha detectat cap tipus de resposta, per al capdavall tots aquests comportaments poden influir en les dinmiques poblacionals de cada espcie i en el conjunt dels ecosistemes naturals.El treball es basa en la revisió de registres i treballs sobre seguiment despcies en el medi natural duts a terme durant els darrers trenta-cinc anys. Els estudis a llarg termini i la disponibilitat de dades histriques ambientals i biolgiques són claus per avaluar les respostes dels organismes davant els canvis ambientals. El treball, centrat en lestudi de vint-i-nou espcies daus rtiques de trenta-sis ubicacions diferents, té com a primer autor Sébastien Descamps, de lInstitut Polar Norueg a Troms (Noruega). En lestudi hi han participat equips dinvestigadors de diverses institucions i centres de recerca de Noruega, Espanya, el Canad, Frana i els Estats Units.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés