L'obra d'Stravinski, amb lex Ollé a la direcció i el segell de La Fura dels Baus, s'interpretar per primer cop a l'Estat aquest divendres
ACN
Peralada.-La Fura dels Baus estrenar aquest divendres al festival Castell de Peralada una revisió contempornia de l'obra 'Histoire du Soldat' (1918) d'Stravinski amb un missatge colpidor i crític sobre els conflictes bllics. Sota la direcció d'lex Ollé i la música en directe de l'Orquestra Simfnica Camera Musicae, s'ha adaptat el text original de Ramuz sobre la histria d'un soldat a qui un diable el va convncer de vendre el seu violí (la seva nima) a canvi de la saviesa recollida en un llibre. La versió furera centra la posada en escena amb un soldat en coma (interpretat per Sébastian Dutriex, que també fa de dimoni i narrador) on fantasmes i allucinacions cobren vida amb l'ajuda de projeccions de vídeo. És el primer cop que el muntatge es veu a l'Estat després d'estrenar-se l'any passat a Lió (Frana).
El títol de l'adaptació de La Fura dels Faus ja és una declaració d'intencions per marcar la universalitat de la narració. De l'Histoire du Soldat' (Histria del soldat) d'Igor Stravinsky, s'ha rebatejat com a 'Histria d'un soldat'. Aquest divendres s'interpretar a l'auditori del Parc del Castell de Peralada en el que ser una estrena estatal. Es tracta d'una adaptació molt impactant i crítica sobre els conflictes bllics. Est dirigit per lex Ollé, basant-se en el text original de Ramuz. Parteix de la histria d'un soldat de fa cent anys (agafant referncies del clssic 'Jonny got his gun' de 1939, protagonitzat per un combatent mutilat de la I Guerra Mundial) i la projecta fins a la contemporanetat amb la carta de sucidi de Daniel Somers, un soldat veter nord-americ que va combatre a la guerra d'Iraq i que el 2013 es va treure la vida als 30 anys al no superar aquella experincia dolorosa i traumtica."Sovint se n'ha fet una visió més naf d'aquest conte rus per nosaltres volíem parlar de la cruesa d'una guerra", explica el director lex Ollé. Admet que per a la posada en escena la carta de sucidi va ser reveladora i un "element clau" perqu expressa molt bé el trauma dels combatents que són incapaos de reprendre la seva vida.L'obra Stravinski, composada el 1917 a partir del text de Ferdinand Ramuz, té tres personatges principals (el soldat, el diable i un narrador) i la música de set instruments. Est basada en la histria d'un conte popular protagonitzat per un soldat que, tornant a casa, es topa amb un diable que el conven de canviar-li el seu violí (que representa la seva nima) per un llibre que li atorgar la saviesa. S'est tres dies per ensenyar-li al diable a tocar l'instrument. Tot seguit s'adona, per, que en realitat han passat tres anys i quan torna a casa ja ni ningú el recorda. La música original té influncies de tango, ragtime, pasdoble o jazz i, segons Ollé, ja en aquella poca era una barreja "molt innovadora" i la fan una "pea molt interessant". Al muntatge de la Fura, la histria se centre en un soldat en coma (interpretat per Sébastian Dutriex, que també fa de dimoni i narrador) en una habitació d'hospital on es van creuant dues realitats paralleles. D'una banda, els pensaments i records del soldat (amb l'ajuda de vídeos projectats amb imatges impactants com ara tortures), i de l'altra, la narració real amb el personal sanitari que l'atén o els familiars que el visiten. Aquests dos móns es van creuant durant el muntatge fins al punt que s'arriba a una mena d'"esquizofrnia". La resta d'actors que hi actuen, fent personatges més secundaris com familiars del soldat o personal sanitari, són Jean-Philippe Bigorre, Rém iBlasquez, Jean-Luc Burfin, Pierre Desmaret, Caroline Michel i Monique Milliot. Tampoc hi falta el violí, metfora de la seva nima. I a dalt de tot de l'escenari, ben visible, l'Orquestra Simfnica Camera Musicae interpretant els temes en directe. El muntatge és en francs, est subtitulat en catal i dura una hora i mitja. Es va inaugurar l'any passat a l'pera Nacional de Lió (Frana), coincidint amb el centenari de l'estrena de la pea d'Stravinski. Ahir dijous es va fer l'assaig general a l'auditori del Parc del Castell de Peralada.
