Publicado 08/11/2019 13:11CET

La PDE manté la seva oposició al projecte del Xerta-Sénia perqu es basa en oferir aigua sense comptar amb prou regants

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

El moviment anitransvasament demana una reunió amb la nova junta directiva de la Comunitat de Regants

ACN

Tortosa.-La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) manté la seva oposició al projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia, que la Generalitat vol impulsar definitivament durant els prxims anys, perqu est basat en l'oferta d'un important cabal d'aigua, amb una infraestructura que arriba fins gairebé el límit de la província de Castelló, sense comptar amb un nombre suficient de regants que l'utilitzin i n'assumeixin el cost. En aquests termes s'ha expressat el portaveu del moviment antitransvasament, Joan Antoni Panisello, qui després de felicitar el nou president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, ha avanat que demanaran una reunió amb la nova junta directiva per tractar totes aquestes qüestions.

La PDE manté intactes les seves reticncies inicials davant d'un projecte amb xifres de dimensions ingents: aspira a estendre el regadiu en unes 16.500 hectrees de conreu de sec de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsi amb una concessió de 72 hectmetres cúbics anuals. Tot i que el Govern ha invertit més de 100 milions d'euros disposa ja de la captació, estació de bombament i alguns trams del canal principal ja finalitzats-, les actuacions van quedar paralitzades fa més de set anys per manca de pressupost i de regants. El passat mes de maig, el Departament d'Agricultura va licitar el contracte de serveis per a l'assistncia tcnica per al projecte constructiu del regadiu i va anunciar la voluntat de materialitzar-lo definitivament en els prxims anys."És un canal i una obra imprudent. Per a ser efectiu ha de tenir regants. I pel que nosaltres sabem, no en té", ha abundat Panisello. Més enll de les discussions sobre la xifra concreta, la manca d'un nombre suficient de pagesos adherits que assumeixin el cost de posar les finques en regadiu és una qüestió central. Especialment, després que experincies passades apuntin que administracions i regants puguin posar sobre la taula la necessitat de finanar el projecte a costa de la venda de l'aigua, mitjanant un transvasament, a altres territoris que en demanen. "Omplir un canal d'aigua, sense regants, com a regadiu i de cara Castelló no és suficient, s'ha de parlar més", ha reblat Panisello, tot recordant les reiterades demandes des del nord del País Valenci de disposar d'aigua de l'Ebre a través d'una infraestructura que el franquisme va dissenyar per portar aigua fins als alts forns de Sagunt. El nou disseny telescpic de la canalització, apunten, no esvaeix aquests dubtes.Amb l'elecció d'un nou president i una nova junta directiva, el moviment antitransvasament confia obrir un període de dileg "més flut" que el que va mantenir amb l'anterior dirigent, Lluís Cortiella. De fet, Panisello nega que s'oposin en cap cas a projectes que puguin beneficiar la pagesia del territori. "Si el regadiu és un bé per al territori no ens podem queixar. Per és una obra mal feta. Si es vol posar en marxa un regadiu, es fa públic un cens de regants amb les hectrees, polígon i els costos que han d'assumir, sent conscients dels costos, llavors és quan es pot posar en marxa el canal", apunta. En canvi, posar a disposició 74 hectmetres cúbics sense un nombre de regants suficient es planteja com una aposta "utpica". Especialment, quan molts dels propietaris de finques de les planes interiors s'abasteixen des de fa anys dels pous de l'aqüífer de la Galera, que s'alimenta de l'aigua dels Ports.Panisello planteja, en aquest sentit, altres problemes addicionals en el desplegament del regadiu. "Com es portar l'aigua a unes finques quan entremig hi haur propietaris que no es voldran apuntar al canal. Aquella persona permetr passar les canonades? Són coses que han quedat molt a l'aire i que amb l'anterior president mai vam aconseguir esbrinar", ha afegit, tot mostrant-se optimista davant la possibilitat de parlar trobar coincidncies amb els nous dirigents dels regants i expressar-los obertament les discrepncies.El nou president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, que ha assumit el crrec fa pocs dies, ha anunciat que compareixer públicament la setmana vinent per presentar-se i donar compte de l'actual situació del projecte. Consultat per l'ACN, ha assegurat que s'est complint el full de ruta marcat fa dos o tres anys i que les adhesions de pagesos "pugen". Gimeno també ha volgut deixar clar que els regants no són "contraris a la PDE" i els ha agrat la seva tasca en defensa del riu. En aquest sentit, ha ofert "m estesa" tant a la Generalitat com amb els moviments socials en la línia de mantenir una comunicació fluda amb tots els agents socioeconmics del territori.Per al sector agrari, la posada en marxa del regadiu és fonamental per poder garantir la continutat de les explotacions i de l'activitat en aquesta zona del territori, tal i com manifesten cooperatives, sindicats agraris i associacions. La PDE, per, continua advertint que la seva posada en marxa podria acabar obeint a interessos especulatius dels nombrosos propietaris del País Valenci que durant anys han adquirit grans finques de la plana i que ara veuen com el conreu de cítrics est ensorrat i s'obre la possibilitat a altres negocis, com el dels alvocats, que requereixen un elevat consum d'aigua.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés