Contràriament a l’anunciat, Fira de Barcelona i el MNAC compartiran l’espai més enllà del 2021
ACN
Barcelona.-La retirada de Fira de Barcelona del Pavelló Victòria Eugènia es produirà l’any 2025 i no el 2021, com havien anunciat l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria de Cultura. L’esmena la fa el mateix comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, que ha donat detalls de l’operació en una entrevista amb l’ACN. “Quan ho vam anunciar probablement ni la consellera ni jo estàvem del tot informats”, admet. Així doncs, la Fira ocuparà la meitat del recinte encara fins el 2025, i l’altra ja es podrà començar a utilitzar com a espai museístic “a principis” del 2019. Subirats confirma que l’ICUB deixarà aquesta part del Pavelló disponible “en condicions bàsiques” a finals d’any, amb una inversió de 2,5 milions d’euros. La remodelació “museística” correrà a càrrec del MNAC i els altres equipaments que acabin fent ús del Pavelló, recorda el comissionat.
“La data del 2021 no és del tot correcte perquè, segurament, quan ho vam anunciar, ni la consellera ni jo estàvem del tot informats. El moment en què tindrem tot el pavelló disponible serà el 2025”. D’aquesta manera, i segons la rectificació del comissionat de Cultura, el Pavelló Victòria Eugènia serà d’ús cultural, però compartit amb la Fira de Barcelona, almenys durant sis anys, del 2019 al 2025. En una entrevista a l’ACN, Joan Subirats confirma l’acord amb el MNAC perquè “aquests 6.000 metres disponibles” estiguin a la seva disposició i es puguin començar a remodelar en format museístic ja a partir del 2019. És a dir, el museu nacional (i els altres museus de la zona que puguin acabar fent ús de l’espai) hi tindran accés a finals d’any, quan el Consistori hagi enllestit l’adequació de l’espai “en condicions bàsiques” (no museístiques), en la qual s’està treballant i que suposa una inversió de 2,5 milions d’euros. Pel que fa al repartiment de l'espai expositiu, Ajuntament i Generalitat van avançar al juny que una part del pavelló es destinarà a l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i una altra, a activitats expositives “més generals” tant del mateix MNAC, de la Fundació Miró, CaixaForum o de la Fundació Mies van der Rohe. Al respecte, Subirats remarca que l’acord és ferm però que resta pendent “acabar de veure com s’acaba configurant la distribució de metres quadrats” en funció, sobretot, de les necessitats del MNAC. “Estem esperant que el museu ens digui quin és el seu pla estratègic. Lògicament, el MNAC pretén no limitar-se a aquests 6.000 metres quadrats i ha de veure quines són les continuïtats estratègiques i què li passa després del 2025”, apunta el comissionat.Més presència de la GeneralitatAjuntament i Generalitat comparteixen protagonisme al patronat de diversos grans equipaments culturals de la ciutat, molts d’ells de dimensió nacional (MNAC, Macba, L’Auditori, etc.). També en aquest sentit, Subirats celebra la retirada de l’article 155 de la Constitució i la normalització de l’activitat a la conselleria de Cultura, amb Laura Borràs al capdavant. Amb la seva arribada, diu, “la capacitat de començar a trobar sortida a problemes existents s’ha anat donant més”. El comissionat fa seva la petició formulada per Borràs d’un major finançament per al Departament de Cultura, i ho aprofita per reclamar que la “millora en les capacitats de finançament de la cultura repercuteixi en el nivell d’intensitat d’inversió en els equipaments que compartim”. Subirats recorda que en els darrers anys el Consistori ha hagut de fer front (en aquests equipaments) a una despesa “que no ha estat proporcionalment assumida” per la Generalitat i el Ministeri. En alguns casos aquesta desproporció és un mal original, senyala Subirats, com passa amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (que agrupa el Museu Blau, situat a l'edifici Fòrum, el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric, situats a Montjuïc, i el Museu Martorell i el Laboratori de Natura -Castell dels Tres Dragons-, situats al parc de la Ciutadella).“El museu té categoria de museu nacional, i la participació de la Generalitat no passa del 5%; el 95% restant el posa l’Ajuntament”, es queixa el comissionat. Amb una participació “més decidida” de l’administració catalana al museu, l’Ajuntament “podria destinar part de la seva a reforçar altres aspectes de la cultura de la ciutat”, sosté Subirats, que té constància que la Generalitat “està d’acord” que hi hauria d’invertir més. El pressupost del Museu per aquest 2018 és de 8,2MEUR repartits, sobre el paper, en 5,25 milions aportats per l’Ajuntament (63,7%) i 2,98 milions (36,2%) per la Generalitat. No obstant això, l’aportació real de la Generalitat serà finalment de 150.000 euros i l’ICUB sufragarà els 2,83 milions restants que correspondrien a l’administració catalana.L’ampliació del Macba, sense acordUna altra de les carpetes obertes entre les dues administracions és la de l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), institució on també comparteixen lloc al patronat. I és que mentre la consellera Borràs defensava recentment l’ampliació a la Capella de la Misericòrdia (tal com va acordar el patronat), Subirats segueix condicionant-ho a les necessitats de reubicació del CAP Raval Nord, que podria acabar en aquest emplaçament. “La capella fa cinc anys que està disponible, però per raons pressupostàries el Macba no ho ha pogut tirar endavant. El que sí és urgent ara és la situació del CAP Raval Nord, que pel que ens diuen els informes del CatSalut està en condicions de funcionament que no es poden mantenir indefinidament”, argumenta el responsable municipal. Subirats sosté que des de l’ICUB, el Districte de Ciutat Vella i la comissionada de Salut de l’Ajuntament “s’han coordinat” per trobar “alternatives” i considera, en canvi, que les conselleries de Cultura i Salut no han fet el mateix en ares de trobar “una solució col·lectiva a aquest problema”.
