La papallona defoliadora del boix comena a expandir-se als Ports

L'últim any s'han capturat una vintena d'exemplars a les trampes de l'estació de seguiment

ACN

Roquetes.-La presncia de papallona defoliadora del boix comena a créixer al Parc Natural dels Ports i a la forest de les Terres de l'Ebre. És una espcie invasora detectada a Europa el 2008 i a Catalunya el 2014. Va aparixer al Baix Ebre i al Montsi a la primavera de l'any passat i ja se'n van trobar exemplars als Ports, a la tardor. El Parc Natural ha ubicat a la zona de Cova Avellanes (Roquetes) una de les 20 estacions de seguiment que hi ha al país. Amb l'experincia de la Garrotxa on ja es compten a milers, les previsions no són bones perqu no hi ha tractaments per frenar-ne l'expansió més enll d'esperar que els arbustos cren mecanismes de control naturals a través de la parasitosi.

A les estacions de control, com la que s'ha installat al Port, es pengen trampes de feromones sexuals als arbres prxims als boixos on queden atrapats els exemplars de papallona del boix (Cydalima Perspectalis). Els últims mesos se n'han capturat uns 20 exemplars, de juliol a setembre. L'estiu passat no se'n va trobar cap a les trampes d'aquesta estació per al setembre i l'octubre en van aparixer 6 exemplars.Enguany els danys en algunes de les boixedes ja són evidents, com ha explicat el tcnic de Parc Natural dels Ports, Joan Mestre. "L'afectació ja és una mica més gran per no és com en altres zones de Catalunya on es veuen danys importants a les boixedes. De moment, són poques per la previsió és que en un futur vagi a més", ha assenyalat Mestre.Aquesta espcie invasora va matant l'arbust molt a poc a poc. L'eruga s'alimenta de les fulles i quan les acaba, rosega l'escora. Mestre ha apuntat que el boix té "certa capacitat de rebrotar" per si defoliació és constant durant diversos anys - sobretot a partir del tercer o el quart-, l'insecte acaba matant la planta. Es desconeix si el clima mediterrani o altres condicions propicien que la plaga s'estengui. "Només sabem que necessita boix i al Parc Natural n'hi ha molt", ha apuntat el tcnic dels Ports. De fet, "en tot el sotabosc" de la zona central del massís el boix és el matoll dominant i si l'eruga acaba fent una "afectació agressiva", "canviaria la fisonomia de les comunitats vegetals" de la zona.Depredadors i parsitsEn jardinera existeixen tractaments per en els espais naturals "no hi ha solucions" efectives per atacar-la, "és molt difícil o prcticament impossible". "És una espcie que fa diverses generacions a l'any. En un futur és previsible que les masses de boix s'acabin adaptant a l'eruga amb alguns parsits - s'ha provat amb ous de vespes que parasiten-, per de moment les perspectives no són molt bones. Preocupen els danys que puguin causar a les boixedes del Parc Natural", ha advertit Mestre. A sia, d'on prové, la planta té un sistema parasitoide que ajuda al boix a resistir. "Aquí no té mecanismes naturals de control i estem a l'espera de veure qu passa", ha afegit.En aquest sentit, els Agents Rurals confien que els ocells insectívors o altres insectes es vegin "momentniament" beneficiats per la presncia de la plaga i ja han observat com, per exemple, una parella de cucut reial, una espcie difícil d'albirar a la zona, ha estat tot l'estiu alimentant-se diriament a les boixedes del barranc de Sant Antoni (Roquetes). "Dins de la fauna autctona també hi ha espcies que s'alimentaran de l'eruga del boix i segurament a poc a poc hi haur un reequilibri per haurem de veure si ser suficient per controlar la plaga i quins efectes haur tingut sobre els boixos. És una incgnita en aquests moments", ha assenyalat el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel ngel Garcia.Observacions a tot el territoriCom a Europa, a les Terres de l'Ebre l'insecte hauria arribat en boixos per a jardí perqu "ha entrat per la part baixa de Parc Natural". Els Agents Rurals, que en controlen l'evolució dins i fora del parc, en van fer la primera observació el mar del 2019, a la zona de les Cedrilles, a la Serra del Montsi, al terme municipal d'Amposta. Aquella primavera, també se'n van veure de forma puntual a Roquetes i Vinallop (Baix Ebre) i a la Galera (Montsi).Aquest any, per, els Agents Rurals han registrat "una rpida expansió" de l'insecte pels barrancs de la plana del Montsi i del Baix Ebre, que mantenen les condicions idnies d'humitat i frescor perqu hi creixi el boix. En concret, s'han trobat erugues als barrancs de Sant Antoni i de Lloret (Roquetes), a Vallcervera i el Toscar (Alfara de Carles); a les Valls (Paüls); al riu Sénia (la Sénia); a Valldebous (Mas de Barberans).A la falda dels Ports, la pista de l'eruga es perd sobre la cota d'uns 600 metres. "No estem segurs si l'alada els va malament o és que encara no han arribat més amunt", ha explicat Garcia. A més altura, l'afectació de l'eruga al boix es redueix per d'altra banda, s'han observat en llocs per sobre dels 1.000 metres de manera "puntual" i no es pot avanar si la "climatologia particular" de les zones més altes dels Ports pot frenar la colonització de la plaga.En canvi, l'insecte no s'ha detectat ni a la Terra Alta ni a la Ribera d'Ebre. La metodologia per fer els controls, que s'han ests per tot el territori, ha consistit a fer transsectes per la xarxa viria més significativa de cada contrada "que transcorri per zones forestals amb presncia de boix, per cobrir de forma homognia la mxima superfície forestal accessible de cada comarca". Després s'han situat punts d'observació cada 2 quilmetres als dos costats del vial i en cada punt s'han seleccionat 5 peus o mates de boix. També s'han fet observacions puntuals fora dels transsectes.L'actual fase biolgicaAmb l'arribada de la tardor, les erugues defoliadores que encara es troben són de les últimes generacions que es produiran enguany. Aquestes queden encapsulades fins que, cap a la primavera, amb l'increment de les temperatures, surten, defolien les fulles i es creen les papallones que faran més generacions d'eruga.Quan surt la papallona es reprodueix, pon els ous damunt dels boixos i mor sense danyar la planta per té "una gran capacitat d'expansió". Poden fer salts de diversos quilmetres empeses pel vent i provoquen una gran dispersió creant nuclis en "llocs nous amb facilitat".En zones on l'insecte s'ha ests molt, la papallona fins i tot pot causar incomoditat i molsties a les persones perqu, a les nits, atretes per la llum, poden aglutinar-se a centenars als domicilis i habitatges propers a les boixedes o en aquelles cases que en tenen al jardí. També generen grans quantitats de seda enganxosa.