Publicat 22/09/2018 20:57

La Novena de Beethoven enceta la nova temporada de 'Simfònics' al Palau de la Música

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El concert combina el cant a la humanitat amb una peça inèdita a Barcelona, 'Un supervivent de Varsòvia' d'Arnold Schönberg

ACN

Barcelona.-La Novena Simfonia de Beethoven ha encetat aquest dissabte la nova temporada de 'Simfònics', el cicle protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana. La simfonia universal ha compartit programa amb una peça mai escoltada a Barcelona, 'Un supervivent de Varsòvia', d'Arnold Schönberg, per a narrador, cor masculí i orquestra. Just abans que sonessin les notes del tercer moviment de la Novena, l'actor Fermí Reixach ha relatat el testimoni d'una de les èpoques més fosques del nazisme, en una actuació que ha contrastat amb el cant a l'humanisme i a l'alegria que de la darrera simfonia de Beethoven. D'aquesta manera, el concert inaugural ha encarnat "totes les cares dels sentiments humans", en paraules d'Enric Garriga Elies, president d'Amical Mauthausen i que ha firmat el text de presentació del recital.

Un cop tocats el primer i el segon moviment de la Novena, els intèrprets han comprimit les vivències d'un supervivent jueu de l'Holocaust al gueto de Varsòvia en la peça de Schöneberg. El mateix compositor, austrícac d'origen jueu, en va escriure la música i el llibret i el seu objectiu a l'hora de compondre aquesta obra va ser oferir al públic la seva representació subjectiva de l'aixecament del gueto de la capital de Polònia, l'any 1943."El sergent i els seus subordinats colpejaven a tots: joves o ancians, forts o febles, culpables o innocents... Era dolorós escoltar-los queixant-se i gemegant. Els escoltava encara que jo havia sigut durament colpejat, tan fort que no vaig poder evitar caure a terra. Els qui no podien alçar-se eren colpejats en el cap...", narra un dels fragments de "El supervivent de Varsòvia", que, a partir de la seva presentació, es va convertir en tot un referent ètic de les avantguardes del segle XX. La cara més fosca i brutal de la humanitat ha donat pas a la més esperançadora amb el final de la Novena Simfonia de Beethoven, una obra universal que el cicle té previst de programar cada curs fins al 2024 -any del bicentenari de l'estrena de l'obra. La batuta del jove director alemany David Niemann ha farcit els últims compassos de la Novena amb unes veus solistes de primera: la soprano Elena Mateo, el tenor Eduard Mas, la mezzosoprano Cristina Segura i el baix Josep Ramon Olivé. Acompanyats del Cor de Cambra de Granollers i el Cor Lieder Càmera, tots quatre han sabut donar vida a la simfonia més popular del compositor alemany. Segons expliquen els mateixos músics, la peça "no és només una obra meravellosa, és també una obra que crida a la comunitat, que desperta emocions profundes, com el desig de compartir i de trobar-se". A l'últim moviment, la mundialment coneguda "Oda a l'alegria", les veus masculines i femenines s'han alternat mentre declamaven el poema de Friedrich von Schiller, que es considera un cant a la llibertat i a la fraternitat entre els pobles.D'aquesta manera, el Palau ha donat el tret de sortida a la 23a temporada del cicle 'Simfònics' , en què esperen mantenir la bona dinàmica cultivada l'any passat, quan més de 18.000 persones van gaudir dels concerts de l'Orquestra Simfònica del Vallès a la sala modernista, unes xifres que suposen un increment de més de 1.500 persones en relació a l'any anterior.

Contingut patrocinat