Les troballes al sector ibèric permetran explicar com eren les tècniques de construcció que es feien servir
ACN
Roda de Ter.-El jaciment arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter es troba de ple en una nova campanya d’excavacions, la 41a. Un equip d’una trentena de persones, entre arqueòlegs i estudiants, està focalitzant els esforços en dos fronts. Per una banda, el sector medieval, on de moment s’ha descobert una poterna o porta secundària que dona entrada a la gran muralla medieval de Roda Ciutat i, de l’altra, pel sector ibèric, el treball realitzat ha permès la descoberta de rases, paviments i diferents estructures que permetran conèixer com eren les tècniques de construcció que empraven els ibers. La campanya d’enguany, que s’allarga fins el 3 de setembre, també ha tret a la llum sitges d’època medieval i una clau, que encara s’ha d’estudiar, però que es podria situar entre l’època tardo antiga i principis de l’època medieval. Per primera vegada en quaranta anys, l’excavació en extensió de la campanya d’enguany unifica els sector ibèric i la muralla medieval. L’ocupació de l’espai al jaciment està confirmada des del segle XaC fins el segle IX-XdC, tot i que la muralla es va utilitzar fins el segle XIV.
La descoberta de la gran muralla visigòtica al jaciment de l’Esquerda de Roda de Ter que va tenir lloc el 2012 en certa manera ha anat marcant l’esdevenir de les campanyes posteriors amb noves troballes que hi tenien relació. En la campanya d’aquest any això no ha estat una excepció i com a conseqüència del treball de camp s’ha pogut documentar una poterna o porta secundària de la muralla. “És l’element més singular que hem descobert fins perquè és una de les entrades més complexes que s’han pogut documentar”, ha explicat a l’ACN Albert Pratdesaba, arqueòleg i tècnic del Museu de l’Esquerda. Els arqueòlegs intueixen que aquesta entrada “diverses fases d’utilització” perquè s’han descobert diferents nivells d’ús i de destrucció de l’entrada. De fet, i encara per confirmar, Pratdesaba creu que la destrucció de la poterna que han trobat podria formar part de les destruccions que hi va haver a la zona a principis de l’època medieval amb les revoltes d’Aissó, i que van fer front a les tropes carolíngies que estaven “acantonades” en aquesta posició.Paral·lelament, Pratdesaba ha explicat que l’obertura en extensió ha permès documentat tot un seguit d’estructures i parets que formarien una estança, encara en procés d’excavació. De fet, el procés d’excavació dels propers dies haurà de definir les cronologies i les funcionalitats d’aquests espais. Amb tot, pel que s’ha anat veient, l’arqueòleg apunta que estarien relacionats i vinculats amb les fases d’ús anteriors de la muralla – de l’època ibèrica. De la seva banda, l’investigadora i una de les directores de l’excavació, la doctora Imma Ollich, ha assenyalat que en aquesta zona ja s’ha pogut confirmar que hi ha un hàbitat ibèric “i, fins i tot, del bronze final”. De fet, per a la investigadora, “tenint en compte la casa dels bronze final que ja ha paregut en una zona del poblat més alta, podem dir que això que ens apareix no és un petit poblat aliè, sinó que estava connectat i els ibers ocupen tot el meandre” al voltant del riu Ter. Segons Pratdesaba, amb les excavacions, s’ha pogut evidenciar “el solapament, construcció i reutilització d’alguns punts de les antigues construccions ibèriques en les quals, a sobre, s’ha construït en període medieval”. Aprenent les tècniques de construcció dels ibersLa doctora Montserrat Rocafiguera, encarregada del sector ibèric de les excavacions, ha explicat que enguany s’està excavant en tres zones diferents per intentar entendre les fases d’ocupació del jaciment. De fet, l’estudi d’aquest jaciment, “no s’ha d’entendre com un poblat abandonat en un lloc, sinó que s’ha d’entendre més aviat com un tipus d’arqueologia urbana on un poblat en talla un altre i que, a la vegada, els materials es tallen, es reformen i es reaprofiten”. Això, ha assenyalat, suma dificultat a la recollida i interpretació de les descobertes. Entre les descobertes d’enguany, s’han trobat les rases de fonamentació de la construcció del poblat ibèric. A més, durant la campanya estan apareixent diferents tipus de paviment, com per exemple un paviment construït a base de còdols, que un cop estudiats es podran datar amb exactitud. Montserrat Rocafiguera també ha explicat que s’han trobat diversos forats de pal, una de les tècniques de construcció que utilitzaven els ibers i que permetran conèixer amb més profunditat com eren les edificacions. “Per exemple, cada vegada estem més segurs que a la fortalesa les construccions tenien dos pisos”, ha destacat.Una estructura que se’ls “resisteix”, segons ha explicat Rocafiguera, és una torre, “que s’intueix, però encara no s’ha pogut trobar”. “La tasca és complexa perquè està molt destruïda”, ha dit. De fet, les hipòtesis apunten al fet que la destrucció de la torre es podria relacionar amb la campanya de Cató, a principis del segle II aC, “realment es veu un intent no només de destruir les fortaleses, sinó que a més es van tapar per poder-s’hi instal·lar al damunt”. En aquest sentit, la doctora ha apuntat que l’estudi permetrà “precisar molt el coneixement sobre totes les fases del poblat” Recollida de dades que facilita el tractament i la investigacióLa recollida de dades de tot allò que es va descobrint al jaciment ja es realitza íntegrament a través de mecanismes telemàtics. Si bé fa uns anys, quan es feia una descoberta, les excavacions s’havien d’aturar per poder dibuixar la peça i registrar les seves coordenades de manera manual, aquest sistema ha canviat notablement gràcies a invents com una estació total, que permet la recollida de dades de manera automatitzada. Segons la professora d’Història Medieval de la UB i doctora Esther Travé, un dels avantatges d’aquest sistema és que permet que la feina de dibuix sigui “molt més ràpida” i tot l’equip de l’excavació no romangui aturat mentre una sola persona dibuixa”. L'Esquerda, una situació geoestratègica La d’enguany és la 41a campanya ininterrompuda d’estudi del jaciment. L'Esquerda té 12 hectàrees d'extensió, està situada sobre el riu Ter i ocupa el meandre que l'envolta totalment. Segons Imma Ollich, el jaciment està en una situació geoestratègica que "li dóna una importància cabdal en el domini i control del país, ja que des d'aquí es podia controlar des del Congost, passant pel Moianès, el Lluçanès, el Ripollès i la Cerdanya, fins a Girona".Les excavacions, subvencionades per la Generalitat, es troben sota el lideratge del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Els investigadors principals són el geòleg David Serrat i la doctora Imma Ollich. La direcció va a càrrec de la mateixa Ollich, Montse Rocafiguera (sector ibèric) i Oriol Amblàs (sector medieval).
