Publicado 28/08/2019 07:09

Un nou sistema per eliminar nius de vespa asitica permet reduir la quantitat necessria d'insecticida

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

ACN

Roda de Ter.-Un tcnic, una marcadora i diversos vectors. Aquests són els elements bsics que l'empresa osonenca Bionet, del grup Gepork, proposa per frenar la vespa asitica. El sistema se serveix d'una pistola que, des de la distncia, permet injectar bales congelades amb insecticida als nius de la vespa. El responsable tcnic de Bionet, Roger Vila, ha explicat a l'ACN els avantatges de la metodologia que estan utilitzant amb el vistiplau de l'administració. El principal benefici és la reducció de l'impacte ambiental. Si bé amb altres mtodes es necessita uns tres litres d'insecticida per acabar amb un niu, amb la marcadora en calen uns 20 millilitres. A més, només és necessari un tcnic per realitzar la tasca. Aix, sumat a l'estalvi en quantitat d'insecticida, suposa una reducció important del preu del tractament.

Un dels sistemes que s'est imposant en la lluita contra la vespa asitica és l'ús de la marcadora que injecta insecticida dins el niu. Els dos gran avantatges són molt atractius per a qualsevol factura i davant metodologies que utilitzen la perxa, una grua i diversos tcnics especialistes per poder acabar amb els nius, el sistema que utilitza Bionet proposa una reducció significativa de la quantitat d'insecticida que es fa servir, només cal un tcnic i com que se subministra a distncia resulta molt menys perillós ja que evita les picades. Quan el gel es desf rpidament un cop s'ha introdut al niu, l'insecticida acaba amb les vespes obreres i amb la reina. D'aquesta manera, les larves no poden sobreviure i aix prova la inactivació del niu. Els arbres preferits per les vespes solen ser els roures i les alzines. Abans que l'empresa introduís el nou mtode, Bionet acabava amb els nius per injecció, és a dir, introdua uns tres litres d'insecticida al niu per acabar amb els insectes. A part del perjudici que podia provocar en el tcnic que l'administrava per les possibles picades, l'insecticida es podia acabar dispersant pel medi ambient. Un estudi de la UVic-UCC que permetr avalar la metodologiaUn dels dubtes que es genera davant un nou mtode com aquest és si l'insecticida que queda al niu pot ser perjudicial per la fauna o el medi. En aquest punt és on entra la collaboració de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya. "Moltes vegades es fan servir metodologies que es creu que funcionen, per amb aquest estudi es recolliran les dades que ho certificaran", ha explicat l'estudiant de Biologia de la UVic-UCC, Blanca Monteis. Monteis ha explicat que si es demostra que el residu que queda dins és inofensiu, els nius es podran deixar penjats all on són. L'estudi de Monteis determinar exactament quin és l'impacte que provoca en la fauna que hi conviu i també en el medi. L'estudi es basar en la observació dels nius, per també l'estudi d'aquests dins el laboratori. L'objectiu de Monteis és acumular el mxim coneixement possible sobre la vespa. És previst que els resultats es coneguin a finals d'any. Aprendre a detectar un niu de vespa asiticaL'empresa, de la m de l'administració, també intenta fer una feina pedaggica entre la població perqu els ciutadans coneguin les vespes i puguin alertar si detecten un niu. De fet, els nius de vespa asitica que s'inactiven amb el sistema de la marcadora solen ser aquells que 'anomena nius "de segon estadi". Es tracta dels habitacles que les vespes construeixen quan el niu primari ja no els serveix perqu s'ha quedat petit per a la colnia. Els nius de segon estadi normalment se situen a uns quinze metres d'alada, en arbres alts, en ponts, per també se n'ha detectat sota terra. Segons el responsable de Bionet, el més interessant de tot plegat seria saber detectar els nius primaris, que es fan a alades molt més baixes en porxos o a les teulades- i que, per tant, són molt més accessibles i "fcils" de retirar manualment. Vila ha explicat que si es retira els nius en aquest moment, s'evita que la colnia s'estengui i el tractament resulta molt més econmic. Els nius primaris es creen de mar a juny. Del juny al setembre es comencen a construir els nius secundaris i es a partir del mes de setembre i octubre que les vespes consoliden aquests espais. Vila ha fet una crida a la població perqu si algú detecta un niu, tant de primer com de segon estadi, avisi a l'administració local i de seguida els aniran a desactivar. La lluita contra la vespa asitica a la comarca d'Osona va portar a la companyia a desactivar una vintena de nius durant l'any passat. Les comarques més afectades per aquesta espcie invasora, per, són les comarques gironines. Els sectors més afectatsLa vespa asitica, que va entrar a Catalunya l'any 2012, est afectant seriosament el sector apícola del país. Les vespes necessiten menjar insectes per poder alimentar les seves larves i les abelles es converteixen en un aliment més. Des de fa temps s'estan ideant diferents sistemes per evitar que les vespes acabin amb les arnes, per la vespa de moment persisteix. Roger Vila ha explicat que un altre dels sectors on s'est veient que la vespa hi té incidncia és el de la fruita. "Les secrecions dolces dels arbres fruiters també els agraden molt", ha explicat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés