'Neandertalife. Moments de la vida neandertal' es podrà veure fins el proper 5 de juny i després viatjarà cap a Capellades
ACN
Moià.-El Museu de Moià exposa per primera vegada la dent d'un infant neandertal que es va descobrir aquest estiu durant les excavacions a la Cova de les Teixoneres. La directora i gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega, ha explicat que encara es coneix molt poc sobre l'individu que va morir fa uns 50.000 anys i caldrà esperar a les proves d'ADN per esbrinar-ne més detalls. Segons Fàbrega, l'objectiu de la mostra és "apropar" els neandertals i el seu estil de vida al gran públic "amb una clara vocació pedagògica", i posar en evidència "que no som tan diferents". L'espai central de l'exposició l'ocupa la dent i una cinquantena de peces més com restes d'animals d'ur o mamut trobats a la cova, o peces d'indústria lítica com elements de tall fabricats amb sílex. L'exposició es podrà visitar fins el proper 5 de juny i a partir d'aquí es traslladarà a Capellades.
Després d'anys intensos d'excavacions a les coves de Moià, aquest estiu per primera vegada es van trobar restes humanes d'un neandertal. Concretament, es tractava d'una dent de llet d'un infant que va morir a les coves fa 50.000 anys i un fragment de crani parietal. Des d'aquest mes de gener i fins el proper mes de juny el públic podrà apreciar en exclusiva la dent en una exposició al Museu de Moià. Tot i que el fragment de dentadura humana presideix la mostra, la peça comparteix espai amb una cinquantena de troballes més, com per exemple fragments de mamut, rinoceró o ur, que han anat descobrint els arqueòlegs durant els anys d'excavacions i que ajuden a explicar com eren i com vivia l'espècie neandertal, anterior als homo sapiens. La cinquantena de peces són una representació destacada de la gran quantitat de material que s'ha extret de les coves de Moià des que s'estudien. A tall d'exemple, en una campanya d'excavació es poden arribar a sortir entre 6.000 o 7.000 peces de mitjana. De les excavacions primerenques dels anys 50, el fons arqueològic emmagatzema més de 50.000 peces encara per catalogar.Amb clara vocació pedagògica, l'exposició fa un recorregut per l'espècie neandertal i explica a través d'una sèrie de plafons com viva aquesta espècie que data d'entre els 100.000 i els 32.000 anys aC. "Ens sembla molt lluny, però quan els coneixem ens adonem que no som tan diferents", ha destacat la directora i gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega. Per exemple, l'exposició mostra les eines de sílex que utilitzaven els neandertals, el tipus d'indústria que elaboraven, "que seria l'equivalent als nostres mòbils", o quan parlem que cuinaven en fogars, "seria el nostre equivalent a la cuina", o quan es diu que menjaven carn, peix i vegetals, "doncs igual que nosaltres". La dent de l'infant de Moià per sí sola dóna molt poca informació i Fàbrega ha explicat que encara se li ha de practicar les proves d'ADN, que determinaran, entre d'altres aspectes, si es tractava realment d'un nen o en canvi era una nena. "Com que hem trobat la dent i un tros de crani, podem pensar que potser el van enterrar allà", però això ho confirmaran les properes excavacions si es van trobant més fragments. Amb tot, les troballes d'ossos, fogars o eines i la darrera troballa de la presència neandertal "certifica 100% que hi va haver ocupació humana a la cova de Teixoneres".Saber d'on venimSegons Marta Fàbrega, conèixer els neandertals és important perquè per l'espècie humana és "essencial saber d'on venim". "Ho necessitem com a societat", ha afegit. Però a més, ha apuntat, "perquè els neandertals són els nostres predecessors anteriors a l'evolució i, per tant, són els que s'assemblen més a nosaltres, sense ser nosaltres". Fàbrega ha explicat que ja es coneix que els neandertals van ser els primers en ocupar intensament Europa, però la seva extinció sorprèn els científics "i posa moltes preguntes sobre la taula". "Quin paper vam jugar els homo sapiens en l'extinció dels neandertals? Ens vam aparellar amb ells? Hi vam conviure?", s'ha preguntat. La directora del museu ha posat de manifest que de moment se sap que són gent que coneixia el foc, que caçaven o que eren nòmades. Però també es pensa que són els primers a enterrar els seus morts. "Això ens indicaria que podem trobar més fragments del nen de Moià, si és que es tracta d'un enterrament, però també explicaria que són gent que creu en el més enllà". "Per tant, són un pas clau per saber com som nosaltres ara", ha afegit.La mostra es podrà veure a Moià fins el 5 de juny i després viatjarà a Capellades, però sense les peces, que retornaran al fons documental del museu i que se sotmetran als estudis pertinents. L'exposició ha nascut amb la voluntat de ser itinerant i a partir de Capellades anirà passant per diferents punts de la geografia catalana sota la tutela de l'IPHES, l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social.
