Publicado 31/10/2019 07:10

Morir ecolgicament, l'última tendncia de les funerries

L'aposta per la sostenibilitat s'evidencia en els nous models de fretres, "sense vernissos i entapissats de fibres naturals"

ACN

Barcelona.-Fretres ecolgics, vehicles elctrics o urnes biodegradables. Les empreses funerries aposten per la sostenibilitat i cementiris més petits i integrats a la natura. La incineració és una altra de les tendncies funerries i representa gairebé un 45% del total de defuncions a Catalunya, segons l'empresa ltima. LAssociació de Serveis Funeraris de Catalunya (ASFUNCAT) aposta per fer ús d'urnes biodegradables i taüts ecolgics per respectar el medi ambient. El director de lASFUNCAT, Josep Maria Mons, destaca que les empreses cada vegada estan més conscienciades. Els fretres no porten vernissos, els entapissats son de fibres naturals, les urnes son biodegradables per si la gent les vol enterrar, i cada cop les empreses tenen més flota de vehicles elctrics, afirma.

Mons també destaca un canvi de tendncia pel que fa a la gestió dels serveis funeraris per part de la família. Cada vegada més, les persones deixen lligat el seu enterrament, i fins i tot pagat, per descarregar a la família del mal de cap dhaver de decidir quin tipus de cerimnia fer i com pagar el servei, ressalta. Una de les empreses del sector que ja fa anys que aposta decididament pel respecte al medi ambient és precisament ltima. La companyia ha dissenyat taüts de fusta ecolgica que permeten la impressió duna gran imatge a la tapa amb tinta no contaminant. La iniciativa ja est en marxa al Tanatori Ronda de Dalt de Barcelona i sespera que les caixes es distribueixin a la resta de centres del grup en els propers mesos amb una mplia varietat d'imatges, tant religioses com laiques.En la mateixa línia de la sostenibilitat, al cementiri de Roques Blanques del Papiol (Baix Llobregat), ltima ha volgut impulsar una iniciativa per potenciar la flor natural per Tots Sants. Així, el recinte oferir gratutament una planta natural als usuaris que portin les flors artificials velles entre el 28 doctubre i l1 de novembre. Lobjectiu és reduir el residu plstic als cementiris i afavorir el compostatge a partir de la flor natural. Més enll d'aquesta actuació concreta, les empreses del sector organitzaran activitats especials en motiu de Tots Sants a 23 poblacions de Catalunya.Catalunya disposa actualment de 194 installacions funerries, 96 de les quals es troben a la demarcació de Barcelona. Les empreses associades a l'ASFUNCAT van facturar 189,6 milions d'euros l'any passat. L'associació té 1.200 empleats, un 26% dels quals són dones. Aquesta dada evidencia el canvi de tendncia de les empreses també en aquest sentit, ja que es tracta d'un sector histricament molt masculí.Les companyies del sector ja fa anys que reclamen al govern espanyol una reducció de lIVA. Fins el 2012 era dun 12% i es va augmentar a un 21%. Des del sector ens estem intentant posar dacord amb Hisenda per les nostres reclamacions no son respostes, detalla Mons, que explica que a la resta dEuropa la majoria dels pasos tenen un IVA redut o fins i tot les funerries estan exemptes daquest impost.A Barcelona, el 2018 es van comptabilitzar 46.206 defuncions. D'aquestes, un 44% van ser incineracions, un percentatge que contrasta amb el de Lleida, on només la xifra es situa en el 22%.Més enll d'aquest cas concret, la incineració ha esdevingut una altra de les tendncies de les empreses funerries en els últims anys. Al Ripolls, per exemple, aquesta opció representa un 37% del total dels serveis d'ltima, dos punts per sota de la xifra de l'any passat i una dada similar a la registrada a Girona, del 38,2%. A Catalunya, la xifra supera el 45%, una tendncia que es consolida especialment en les zones urbanes, segons les dades d'aquesta empresa. Una altra prctica cada cop més comú és la tendncia fer cementiris més petits, senzills i integrats a la natura, imitant els dels pasos del nord d'Europa, segons el director de l'rea de cementiris de la companyia, Jaume Ventura,."Nosaltres estem acostumats a grans cementiris on predomina el marbre i les grans figures, per cada cop més tendim a integrar-los a la natura apostant per la sostenibilitat", apunta.En aquest sentit, una de les novetats d'aquest any són els anomenats 'Panteons del bosc', unes innovadores sepultures soterrades enmig de la natura que s'estan enllestint al Cementiri de Roques Blanques que queden integrades plenament amb la vegetació de lentorn. Segons Ventura, la idea és que tot el conjunt quedi totalment soterrat i integrat a l'entorn i que l'únic element que quedi visible sigui un petit seient o altar.10.000 urnes biodegradables de l'Alt Urgell s'exporten cada any a tot el mónPels que opten per la incineració, també hi ha empreses ecolgiques. Bios Urn és una companyia de Montferrer i Castellb (Alt Urgell) que va néixer al 2015 i actualment ven una mitjana de 10.000 urnes biodegradables a l'any a 47 pasos de tot el món. Aquesta 'start up' catalana fundada pel dissenyador industrial Gerard Moliné, ha estat pionera en oferir la possibilitat d'enterrar les cendres de persones i fins i tot animals de companyia en una urna que incorpora la llavor d'un arbre que es planta i en pocs anys es biodegrada i les cendres passen a formar part del terra i la natura.Segons la responsable de comunicació de l'empresa, Anni Reynolds, aquest concepte és molt "teraputic" per a persones que busquen en la mort "alguna cosa més natural, personal o ecolgica" per als seus éssers estimats.Reynolds assenyala que la demanda de la urna bio és majoritriament de pasos anglosaxons, on les lleis sobre la mort són més flexibles a l'hora de permetre aquest tipus d'enterraments.En qualsevol cas, assegura que a Espanya, "poc a poc la mentalitat est canviant cap a estils de vida més ecolgics" i aix també es nota en la venda del seu producte. De totes formes, el 90% de les urnes bios s'exporten a fora. Bios Urn llanar al mercat aquest novembre una nova urna bio, més "minimalista" i amb un disseny "molt pur i agradable".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés