Recenment sha reunit el conjunt de tota la seva obra en un únic volum: 'Poesía Reunida 1980-2011'
ACN
Barcelona.-El poeta Jordi Royo, qui va ser secretari de lAssociació Collegial dEscriptors de Catalunya a comenament dels 90, ha mort víctima duna llarga malaltia degenerativa que aviat el va apartar dels cercles potics, tal com ha informat la mateixa associació. Nascut a Barcelona l'any 1959, com a poeta va ser autor de llibres com 'Naznava' (Premi Ámbito Literario \/ Poesía 1982); 'Il Gobbo' (Premio Ámbito Literario \/Poesía 1988), ambdós publicats per leditorial Anthropos; així com 'La utilidad de la muerte' (1997), 'Okupación del alma' (2002) i '@-dreams' (2009), publicats per Bassarai. Recenment shavia reunit el conjunt de tota la seva obra en un únic volum: 'Poesía Reunida 1980-2011', Ediciones Sin Fin (2017). Els seus poemes han estat inclosos en antologies dEspanya i Mxic i traduts a lhongars, al portugus i litali. Al gener de 2018 i aprofitant laparició de la seva 'Poesia Reunida 1980-2011', els seus amics poetes li van retre homenatge a la Llibreria Calders de Barcelona.
Royo es va llicenciar als anys noranta en Filosofia per la Universitat de Barcelona, va realitzar cursos de doctorat de Literatura Comparada i va dirigir les colleccions dart i literatura: Amagatotis, Ipshitilla, Phalartao i Boston. Tanmateix va dur a terme una breu tasca com a crític dart, collaborant en catlegs dartistes plstics a diversos pasos. La seva obra assagística, publicada de forma parcial en revistes, fou editada per Bassarai en 'La imagen poética (2004). Va traduir al catal i al castell a G. Leopardi i a Csoóri Sándor, i va revisar la traducció de Old Possums book of Practical Cats de T.S. Eliot i alguns textos de János Pilinszky. En un text dels seus amics escriptors Jaume Benavente, Kepa Murua, A.G. Porta, Gustavo Vega, han assenyalat que "lluny de les convencions", la seva va ser "una poesia lliure de qualsevol compromís que no inclogués la seva prpia presncia, la seva recerca i experimentació. Va optar per una refundació lírica, sense concessions, no adscrita a militncies, que integrava elements de la poesia visual, equacions, signes de net-art, variacions numriques, codi mquina, i claus que representava amb llistats que sapropen a lexactitud del llenguatge científic, per expressar, paradoxalment, la inexactitud i la immesurable dimensió de lésser hum".
