Pare del popular cmic Massagran, va traduir al catal autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway o Nabokov
ACN
Barcelona.-L'escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa ha mort aquest dimecres a la nit a l'Hospital de Mollet del Valls, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isqumic. Nascut a Barcelona el 30 d'octubre del 1926, era el nov fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va pertnyer a la darrera generació d'abans de la guerra civil que es forma sota els principis de la renaixena cultural. Pare del popular cmic Massagran, va traduir al catal autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway o Nabokov. El més d'un centenar de novelles que va escriure han rebut els principals premis literaris catalans, com el Víctor Catal, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Ramon Llull, així com la Creu de Sant Jordi.
L'any 1945, Folch i Camarasa comena els estudis de Dret i ho compatibilitza amb l'ajuda d'algunes feines que encarreguen al seu pare o amb la correcció de proves d'impremta per a l'editorial de Josep Janés i Olivé. Quan comena el darrer curs universitari, pateix una tuberculosi pulmonar i és ingressat a una residncia de Barcelona. Durant la convalescncia escriu 'El primer plet', la primera llarga srie de comdies bonhomioses del seu copiós 'Teatre per a tothom', pensades per als grups teatrals d'afeccionats. Quan acaba la carrera, entra a treballar a l'editorial Janés, on es familiaritza amb les tasques de traducció. El 1954 publica 'Camins de ciutat', la seva primera novella. Tres anys més tard, el 1957, obté el premi Joanot Martorell amb la novella 'La maroma', l'inici d'una carrera com a narrador reconegut, que ser coronada amb els principals premis, com el Víctor Catal amb 'La sala despera', el Sant Jordi amb 'La visita' o el Sant Joan amb 'Testa de vell en bronze'. L'any 1959, Folch i Camarasa s'estrena com a traductor al catal, amb el 'Diari d'Anna Frank'. A partir d'aleshores, amb el relaxament de la censura franquista, traduir al catal ficcions i assaigs concebuts en angls, en francs, en itali i, fins i tot, en espanyol, com són 'Un món feli' d'Aldous Huxley, l'Homenatge a Catalunya' de George Orwell o diverses epopeies de Graham Greene. Ha combinat la reescriptura dels grans clssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gnere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), lassaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els productes de carcter més popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel). L'any 1970 es trasllada a Ginebra per treballar per a l'Organització Mundial de la Salut fins a la seva jubilació. Tradueix textos mdics i administratius de l'angls i del francs al castell. Al llarg d'aquells tretze anys, per, publica vint-i-dues noves traduccions al catal, entre les quals destaquen 'Temps difícils', 'Un adéu a les armes' o 'Retorn a Brideshead'. L'any 1981 escriu 'Sala de miralls', novella amb qu guanya el premi Ramon Llull, i inicia la srie de cmics d'en Massagran, amb el títol d'Aventures extraordinries d'en Massagran', adaptació de la primera part de la novella del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins a l'any 2002 en publica quinze lbums. L'any 1991, després d'un llarg silenci, guanya el premi Pere Quart d'humor i stira amb el Manual del perfecte escriptor mediocre'. Entre els homenatges i distincions amb qu ha estat reconeguda la seva tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi, "per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinria tasca com a traductor al catal d'obres estrangeres", i el Doctorat Honoris Causa, que li va atorgar la Universitat Autnoma de Barcelona per la seva tasca de traductor.
