Publicado 07/03/2020 17:09

El Monestir de Santes Creus reivindica les dones de l'Edat mitjana en una nova ruta que s'estrenar al maig

Pla detall de la figura d'una sirena en la representació iconografica de les dones en un dels capitells el monestir de Santes Creus. Imatge del 7 de mar del 2020 (Horitzontal).
Pla detall de la figura d'una sirena en la representació iconografica de les dones en un dels capitells el monestir de Santes Creus. Imatge del 7 de mar del 2020 (Horitzontal). - Mar Rovira (ACN)

Les reines Blanca d'Anjou i Margarida de Prades protagonitsen l'univers femení de la comunitat cistercenca

ACN

Aiguamúrcia.-El Monestir de Santes Creus reivindicar l'univers femení de la comunitat cistercenca a l'Edat mitjana amb una nova ruta a partir del mes de maig. Aquest dissabte s'ha preestrenat la proposta en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, del 8-M. Sota el títol de 'Dones. Mares, abadesses i esposes', els visitants coneixeran el paper de les reines i les nobles medievals a través de les tombes reials i de les imatges iconogrfiques en els capitells. De fet, es posar l'accent en la reina Blanca d'Anjou que va ser la primera sobirana enterrada en un sepulcre dinstic i polític i en Margarida de Prades, ja que va protagonitzar una posició institucional com a reina vídua.

La presncia de les dones al monestir de Santes Creus és molt escassa, ja que és una comunitat marcada pels homes. No obstant aix, hi ha enterrades les reines Blanca d'Anjou i Margarida de Prades i també la noble Guillema de Montcada, més coneguda com a 'Invicta Amazona'. Segons ha explicat el guia del monestir, Jordi Vil, la reina Blanca d'Anjou, enterrada en un sepulcre gtic al costat del seu marit, el rei Jaume II, és el primer cas conegut d'una sobirana que forma part d'un panteó reial. "Fins aquell moment en els panteons polítics sempre hi trobem la figura del rei, les reines no hi apareixien. En Jaume i la Blanca estan enterrats junts i és la primera vegada que una reina forma part d'un panteó que no és familiar, sinó dinstic i polític de la Corona d'Aragó", ha detallat.Pel que fa a la reina Margarida de Prades, ha destacat el paper més institucional que va adquirir arran d'enviduar. Tot i aix, Vil ha assenyalat el pes de la maternitat en l'univers femení medieval. "Les dues reines que tenim a Santes Creus juguen dos papers diferents, per el principal sempre és el de reina mare", ha subratllat.Una de les curiositats que repassar la nova visita és la tomba de la Guillema de Montcada. Aquesta noble est enterrada sola al claustre del monestir. Aix, segons ha assegurat Vil, era un fet poc habitual en aquella poca perqu "sempre es compartia l'espai amb el marit". Així mateix, el guia ha remarcat, que segons narra la llegenda, aquesta dona va liderar el grup de vassalls i va alliberar el seu esps capturat pels musulmans.Els elements femenins al monestir també es reprodueixen als capitells del claustre reial, on es representen a través de figures iconogrfiques. A tall d'exemple, destaquen la figura de la sirena o bé la de la representació de la gnesi d'Adam i Eva. "A partir del segle XIII s'inicia un corrent contra les dones perqu se les acusa de tots els mals i vicis i se les considera inferiors als homes", ha indicat el guia, en referncia a aquests testimonis que es mostren des d'una perspectiva masculina.El recorregut també passar per altres espais del monestir, com ara la capella on hi ha enterrada la germana d'un dels abats o bé per l'església per ensenyar la figura de Maria Magdalena del retaule.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés