El segon catleg d'estels es basa en observacions de telescopis i clculs ptics i d'infrarojos
ACN
Barcelona.-La combinació de dades de la missió 'Gaia' de l'Agncia Espacial Europea (ESA) amb observacions complementries mitjanant telescopis espacials i terrestres ha donat lloc a la primera mesura directa del grup destrelles de l'anomenada barra central de la Via Lctia. Ara, un equip dastrnoms ha combinat les últimes dades proporcionades per Gaia amb observacions a lptic i a linfraroig per mostrar una prvia dels resultats que podr revelar el satllit de lESA. Lestudi, publicat a 'Astronomy & Astrophysics', lhan dirigit investigadors de lInstitut de Cincies del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB) i de lInstitut Leibniz dAstrofísica de Potsdam (Alemanya).
El segon catleg de dades del satllit Gaia, publicat el 2018, ha revolucionat molts camps de lastronomia. Aquest catleg sense precedents conté dades de la brillantor, la posició i indicadors de la distncia i els moviments al cel de més de mil milions destrelles de la Via Lctia, amb informació sobre cossos estellars. Est basat en els primers 22 mesos dobservacions de Gaia, per el satllit ha estat escanejant el cel durant cinc anys, i ho continuar fent fins al 2022. Els futurs catlegs de dades milloraran les mesures i proporcionaran informació extra que ajudar a traar la galxia i a estudiar-ne la histria com no sha fet mai abans."Vam mirar especialment dos dels parmetres estellars en les dades de Gaia: la temperatura superficial de les estrelles i la seva 'extinció', bsicament una mesura de quanta pols hi ha entre nosaltres i les estrelles, que nenfosqueix la llum i les mostra més vermelles", explica Friedrich Anders, membre de lICCUB i un dels autors que ha liderat lestudi. "Aquests dos parmetres estan interconnectats, per en podem fer una estimació individual si hi afegim informació extra obtinguda amb la combinació de les dades de la pols i les observacions de linfraroig", continua lexpert.Lequip va combinar les dades del segon catleg de Gaia amb diversos estudis a linfraroig mitjanant un codi informtic anomenat StarHorse, elaborat per Anna Queiroz, coautora de lestudi, i altres collaboradors. El codi compara les observacions amb models estellars per determinar la temperatura superficial de les estrelles, la seva extinció i una estimació de la seva distncia.Els astrnoms han obtingut uns clculs més precisos de les distncies per a 150 milions destrelles (en alguns casos, la millora és dun 20 % o més). Aix els ha ajudat a estudiar la distribució de les estrelles a la Via Lctia a grans distncies, millor del que es pot fer només amb les dades de Gaia."Amb el segon catleg de Gaia vam examinar un radi duns 6.500 anys llum al voltant del Sol, per amb el que publiquem ara podem ampliar al triple aquesta esfera Gaia, i arribar al centre de la Via Lctia", explica Cristina Chiappini, de lInstitut Leibniz dAstrofísica de Potsdam, on sha coordinat el projecte. Al centre de la galxia, les dades revelen clarament una característica estructura allargada en la distribució tridimensional de les estrelles: la barra galctica."Sabem que la Via Lctia té una barra, com també la tenen daltres galxies espirals, per fins ara només en teníem indicacions indirectes, a partir dels moviments de les estrelles i el gas, o pel comptatge destrelles a linfraroig. Aquest és el primer cop que veiem la barra a lespai tridimensional, basant-nos en mesures geomtriques de distncies estellars", destaca Anders."Al cap i a la fi, ens interessa larqueologia galctica: volem reconstruir com es va formar i va evolucionar la Via Lctia, i per fer-ho, hem dentendre la histria de cada un dels seus components", afegeix Chiappini. "Encara no se sap com es va formar aquesta barra --que conté una gran quantitat destels i gas rotant al voltant del centre de la galxia--; per amb Gaia i altres estudis que shan de dur a terme durant els propers anys, seguim el bon camí per esbrinar-ho", preveu la investigadora.El tercer catleg de Gaia, previst per al 2021, inclour indicadors de distncia molt millors i dun nombre més gran destrelles, cosa que afavorir la comprensió daquesta complexa regió situada al centre de la Via Lctia. "Amb aquest estudi tenim un tastet de les millores que podem esperar en el nostre coneixement de la Via Lctia a partir de les mesures del tercer catleg de dades de Gaia", explica Anthony Brown, de la Universitat de Leiden (Holanda), i coordinador en cap del Consorci del Processament de Dades. "Estem mostrant característiques de la Via Lctia que no es podrien veure de cap altra manera: aquest és el poder de Gaia, que encara va més enll quan es combina amb estudis complementaris", conclou Timo Prusti, cap científic del projecte Gaia a lESA.
