La Ctedra Mrius Torres de la Universitat de Lleida ha digitalitzat, registrat i publicat al web aquests documents
ACN
Lleida.-Un total de 244 expedients de material literari de Manuel de Pedrolo -poesia, teatre i novella- enviats pels seus editors a la direcció general de Propaganda de l'antic Ministeri d'Informació i Turisme entre els anys 1949 i 1982 per ser 'validats', ja poden consultar-se al Corpus literari digital de la Universitat de Lleida (UdL). Aquests documents, conservats a l'Arxiu general de l'administració (AGA) d'Alcal d'Henares, han estat digitalitzats, registrats i penjats per la Ctedra Mrius Torres de la UdL grcies a un conveni amb el Ministeri de Cultura i Esport, a un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i als permisos atorgats per Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor ponentí.
Els expedients administratius de les obres de Pedrolo (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918-Barcelona, 26 de juny de 1990), ja siguin primeres o posteriors edicions, contenen la corresponent carta de l'editor sollicitant el permís per a la publicació, l'informe del censor, la tarja d'autorització o denegació, i els originals pedrolians (mecanoscrits, galerades i\/o l'obra impresa si ja havia estat editada). La cerca dels expedients al Corpus literari digital de la UdL pot fer-se per obra, per data o per text. S'hi poden consultar totes les obres presentades, des del poemari 'Ésser en el món' (1949) que va patir la censura d'un únic vers, fins les darreres obres dipositades a la direcció general de promoció del llibre i de la cinematografia al 1982 com ara 'A casa amb papers falsos', 'Annim III', 'Novelles curtes IV' i 'Slids en suspensió', sobre les quals "no procedeix adoptar les previsions de l'article 64 de la Llei de Premsa i Impremta", segons es desprn de la documentació. Cal recordar que aquesta llei del 1966, coneguda com a 'Llei Fraga', no ha estat mai derogada en la seva totalitat. Manuel de Pedrolo és un dels autors catalans més castigats per la censura franquista, no només per ser un dels escriptors més prolífics de les lletres catalanes, amb més d'un centenar d'obres publicades en quaranta anys de carrera literria, sinó pels seus continguts. "Per all que diem catalanisme, opinions polítiques, religió, moral sexual i llenguatge indecorós", afirmava ell mateix. O bé, com explicita un censor en l'informe de 1970 de la novella 'Perqu ha mort una noia', "se evidencian las dos lacras del buen novelista Pedrolo: su sexualismo y su anti-Régimen".Dels més de 100 títols presentats als censors recollits al Corpus, una seixantena van ser autoritzats, una trentena censurats parcialment i una vintena denegats. Entre ells una novella que no es va publicar mai pel seu contingut ertic: 'Visita a la Senyora Soler' (1959). L'obra ha roms indita perqu Pedrolo en va aprofitar fragments a 'Situació analítica', novella escrita el 1964 i publicada el 1971. Com a curiositat, també s'ha troba l'expedient del 1970 d'Un amor fora ciutat', novella escrita el 1959 que no es va publicar fins el 1970 prvia autocensura. El llibre va ser segrestat i Pedrolo va ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic acusat d'escndol públic. Manuel de Pedrolo va expressar-se en catal davant el tribunal, amb un traductor al costat i va ser el primer autor que va guanyar un judici d'aquestes característiques.Tot aquest material (més de 27.000 pgines) se suma a les més de 75.000 pgines de manuscrits i llibres de Pedrolo digitalitzades per la Ctedra Mrius Torres de la UdL i disponibles al seu web, conservats a la Fundació Pedrolo de Concabella, al Fons d'Edicions 62 dipositat a la Biblioteca de Catalunya, al Fons Jordi Arbons de la Universitat Autnoma de Barcelona, al Fons Joan Colomines de l'Arxiu Nacional i a l'Institut del Teatre; que es van incorporar al Corpus literari digital de la UdL el 2018, Any Pedrolo. El Corpus literari digital de la UdL és una plataforma virtual que recull les digitalitzacions dels materials que constitueixen el patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment del segle XX, per tal de contribuir a la seva recuperació, preservació i difusió, i de fomentar-ne l'estudi. Pel que fa l'espai 'Originals i expedients de la censura', encetat ara amb Pedrolo, el responsable de la Ctedra Mrius Torres, el professor de la UdL, Joan Ramon Veny, explica que el seu objectiu és el d'anar ampliant aquesta pgina amb documents d'altres escriptors.
