Publicado 10/11/2020 18:06CET

Més de 200 expedients de material literari de Pedrolo enviats a la censura, al Corpus literari digital de la UdL

Informe de la censura de l'obra 'Un amor fora ciutat' de Manuel de Pedrolo. (Vertical)
Informe de la censura de l'obra 'Un amor fora ciutat' de Manuel de Pedrolo. (Vertical) - Cedida per l'AGA d'Alcalà d'Henares (ACN)

La Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida ha digitalitzat, registrat i publicat al web aquests documents

ACN

Lleida.-Un total de 244 expedients de material literari de Manuel de Pedrolo -poesia, teatre i novel·la- enviats pels seus editors a la direcció general de Propaganda de l'antic Ministeri d'Informació i Turisme entre els anys 1949 i 1982 per ser 'validats', ja poden consultar-se al Corpus literari digital de la Universitat de Lleida (UdL). Aquests documents, conservats a l'Arxiu general de l'administració (AGA) d'Alcalà d'Henares, han estat digitalitzats, registrats i penjats per la Càtedra Màrius Torres de la UdL gràcies a un conveni amb el Ministeri de Cultura i Esport, a un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i als permisos atorgats per Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor ponentí.

Els expedients administratius de les obres de Pedrolo (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918-Barcelona, 26 de juny de 1990), ja siguin primeres o posteriors edicions, contenen la corresponent carta de l'editor sol·licitant el permís per a la publicació, l'informe del censor, la tarja d'autorització o denegació, i els originals pedrolians (mecanoscrits, galerades i\/o l'obra impresa si ja havia estat editada). La cerca dels expedients al Corpus literari digital de la UdL pot fer-se per obra, per data o per text. S'hi poden consultar totes les obres presentades, des del poemari 'Ésser en el món' (1949) que va patir la censura d'un únic vers, fins les darreres obres dipositades a la direcció general de promoció del llibre i de la cinematografia al 1982 com ara 'A casa amb papers falsos', 'Anònim III', 'Novel·les curtes IV' i 'Sòlids en suspensió', sobre les quals "no procedeix adoptar les previsions de l'article 64 de la Llei de Premsa i Impremta", segons es desprèn de la documentació. Cal recordar que aquesta llei del 1966, coneguda com a 'Llei Fraga', no ha estat mai derogada en la seva totalitat. Manuel de Pedrolo és un dels autors catalans més castigats per la censura franquista, no només per ser un dels escriptors més prolífics de les lletres catalanes, amb més d'un centenar d'obres publicades en quaranta anys de carrera literària, sinó pels seus continguts. "Per allò que diem catalanisme, opinions polítiques, religió, moral sexual i llenguatge indecorós", afirmava ell mateix. O bé, com explicita un censor en l'informe de 1970 de la novel·la 'Perquè ha mort una noia', "se evidencian las dos lacras del buen novelista Pedrolo: su sexualismo y su anti-Régimen".Dels més de 100 títols presentats als censors recollits al Corpus, una seixantena van ser autoritzats, una trentena censurats parcialment i una vintena denegats. Entre ells una novel·la que no es va publicar mai pel seu contingut eròtic: 'Visita a la Senyora Soler' (1959). L'obra ha romàs inèdita perquè Pedrolo en va aprofitar fragments a 'Situació analítica', novel·la escrita el 1964 i publicada el 1971. Com a curiositat, també s'ha troba l'expedient del 1970 d'Un amor fora ciutat', novel·la escrita el 1959 que no es va publicar fins el 1970 prèvia autocensura. El llibre va ser segrestat i Pedrolo va ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic acusat d'escàndol públic. Manuel de Pedrolo va expressar-se en català davant el tribunal, amb un traductor al costat i va ser el primer autor que va guanyar un judici d'aquestes característiques.Tot aquest material (més de 27.000 pàgines) se suma a les més de 75.000 pàgines de manuscrits i llibres de Pedrolo digitalitzades per la Càtedra Màrius Torres de la UdL i disponibles al seu web, conservats a la Fundació Pedrolo de Concabella, al Fons d'Edicions 62 dipositat a la Biblioteca de Catalunya, al Fons Jordi Arbonès de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Fons Joan Colomines de l'Arxiu Nacional i a l'Institut del Teatre; que es van incorporar al Corpus literari digital de la UdL el 2018, Any Pedrolo. El Corpus literari digital de la UdL és una plataforma virtual que recull les digitalitzacions dels materials que constitueixen el patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment del segle XX, per tal de contribuir a la seva recuperació, preservació i difusió, i de fomentar-ne l'estudi. Pel que fa l'espai 'Originals i expedients de la censura', encetat ara amb Pedrolo, el responsable de la Càtedra Màrius Torres, el professor de la UdL, Joan Ramon Veny, explica que el seu objectiu és el d'anar ampliant aquesta pàgina amb documents d'altres escriptors.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés